El ministre d’Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha traslladat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, que farà “tots els esforços possibles a les seves mans” perquè els eurodiputats espanyols "siguin del partit que siguin" donin suport a l’ús del català, el basc i el gallec a l’Eurocambra. “Estic disposat a parlar amb qui faci falta i tinc la mà estesa”, ha afirmat en una atenció als mitjans després de la trobada, on també ha confirmat la seva voluntat de parlar amb el PP i amb els seus companys europeus. Pel que fa a l’oficialitat del català a la UE, que té un procediment diferent i necessita unanimitat al Consell de la UE, ha subratllat que mantindran els esforços per aconseguir-ho “el temps que calgui”.
Sobre l’ús de les tres llengües cooficials als plens de l’Eurocambra, Albares ha explicat que ha traslladat a Metsola que no es tracta d’una qüestió política, sinó “d’identitat nacional espanyola”, i ha subratllat que és una realitat que es viu “amb plena normalitat al Congrés dels Diputats i al Senat”.
“Tinc la mà estesa -a tots els eurodiputats espanyols, inclòs el PP- perquè el que és la nostra identitat nacional estigui també reflectit aquí, a l’Eurocambra”, ha reiterat el ministre espanyol, que ha assenyalat que “espera” que en el moment en què la proposta per autoritzar l’ús del català, basc i el gallec arribi a votació a la Mesa de la cambra europea “totes les famílies polítiques” s’hi mostrin a favor.
Sense novetats
A diferència del Parlament Europeu, al consell de la UE, on seuen els estats, no hi ha novetats des de fa mesos sobre l'oficialitat. L'ús del català al plenari no significa que la llengua sigui oficial a la UE, un compromís de l'acord entre Junts i el PSOE de l'agost del 2023 per fer presidenta del Congrés dels Diputats a Francina Armengol. No apareix als acords d'investidura, però és una reclamació habitual del partit de Carles Puigdemont al govern de Pedro Sánchez.
L'oficialitat s'ha de decidir al consell de la UE, on cal la unanimitat dels 27 estats membres. Allà, la qüestió no s'ha tornat a abordar des de la primavera passada, quan l'aleshores presidència belga ho va plantejar per últim cop en un Consell d'Afers Generals (CAG). Segons fonts diplomàtiques consultades per l'ACN, la representació espanyola encara no s'ha dirigit a la delegació polonesa -Polònia ocuparà la presidència rotatòria del Consell durant la primera meitat del 2025- per abordar aquesta qüestió en particular. Les mateixes fonts s'han limitat a indicar que l'oficialitat de les tres llengües a la Unió Europea es tornarà a portar a la taula "quan es cregui oportú" i que el compromís del govern espanyol en aquest assumpte continua sent total.
En paral·lel a les negociacions entre estats, Albares va reactivar la batalla pel català a l'Eurocambra enviant el setembre passat una nova carta a la presidenta Metsola en què sol·licitava que el català, el gallec i el basc puguin fer-se servir als plens de la cambra, alhora que li demanava poder "abordar personalment" amb ella la petició.
La trobada entre ambdues parts estava prevista per principis del mes de novembre, però la crisi per la dana al País Valencià va fer ajornar la reunió. Ara, Albares torna Brussel·les amb l'objectiu de reclamar a Metsola la votació a la mesa sobre l'ús de les tres llengües cooficials, segons fonts de l'equip del ministre, així com per tractar l'inici del nou mandat europeu un cop s'ha posat en marxa la nova Comissió Europea i la nova presidència del Consell Europeu.
Arran de la petició d'Albares al setembre, Metsola va demanar a l'octubre un informe al grup de treball de Llengües dels Ciutadans -del qual formen part els eurodiputats del PP Esteban González Pons i del PSC Javi López- sobre la viabilitat de l'ús del català, el basc i el gallec a la cambra. El grup va derivar la petició als serveis tècnics de la cambra, que estan analitzant les implicacions econòmiques i logístiques de l'ús de les tres llengües cooficials.
Fonts parlamentàries indiquen que, per ara, no s'ha presentat un informe final. Un cop el grup rebi l'anàlisi dels serveis tècnics, haurà de debatre l'informe i elaborar una proposta per portar a la Mesa de l'Eurocambra, on s'haurà d'acabar votant si s'autoritza o no l'ús del català, el basc i el gallec.
El grup de treball a qui Metsola ha encomanat la qüestió es va constituir el passat mes de setembre, expressament per aquesta legislatura del Parlament Europeu. Està format per cinc vicepresidents de l'Eurocambra, entre els quals Javi López (PSC) i Esteban González Pons (PP). El presideix el liberal eslovac de Renew Martin Hojsík, i en formen part també un representant de l'Esquerra, l'eurodiputat francès Younous Omarjee, i una eurodiputada de la ultradreta de Conservadors i Reformistes per Europa (ECR), la italiana Antonella Sberna.