En aquest sentit, el cap del Govern català ha assenyalat que l’actual sistema de finançament ha comportat una certa perversió, ja que en aquests moments hi ha comunitats com Catalunya que aporten “més de la mitja, però que acaben reben menys de la mitja”. Una situació –ha afegit- que en relació a qüestions com la solidaritat o la igualtat és “indefensable”..
 
El president català ha explicat que, en aquests moments, el Govern de Catalunya està negociant amb el Govern de l’Estat, amb el suport del principal partit de l’oposició, les característiques del nou sistema de finançament. “Aquest nou model –ha afirmat- ha de ser acordat, seguint l’establert pel propi Estatut, a través d’una negociació bilateral, de govern a govern. Tot i que sempre hem dit que Catalunya mai no s’oposaria a una extensió a les comunitats que així ho volguessin”.
 
També ha assegurat que la reforma estatutària s’ha fet “dins d’un context de gran complexitat”, en el qual “l’Estatut ha estat sotmès a tensions múltiples i contradictòries. El nostre ha estat un procés intens, no exempt de controvèrsia política, on els extrems han tensat la corda en benefici propi” i -ha afegit- “enmig d’un corrent d’involució autonòmica estimulat per la dreta conservadora espanyola”.
 
El cap de l’Executiu ha reconegut també que encara avui hi ha incerteses sobre el futur de l’autogovern de Catalunya. Així, ha recordat que “les mateixes forces que van instigar la campanya en contra del procés de reforma, han impugnat l’Estatut davant el Tribunal Constitucional. Cosa que no han fet en el cas d’altres estatuts, amb preceptes similars”- ha dit. 
 
En un altre moment de la seva intervenció a la taula rodona, el president s’ha mostrat convençut de la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya i, en aquest sentit, ha afirmat “crec que podem seguir avançant pel camí de la legalitat i la seguretat jurídica, sense subordinar el país a un futur incert”. En aquest punt, el president s’ha declarat un ferm convençut de “la necessitat d’Espanya d’evolucionar cap a un model més descentralitzat, més equilibradament solidari, més respectuós de cadascuna de les parts que conformen l’Estat complex que hem esdevingut”.
 
L’Espanya que volem
 
A més, ha destacat que l’Estatut és també una manera de dir, des de Catalunya, quina Espanya volem. “I aquest és un esforç que cal continuar; amb determinació, però també amb la mà estesa”, ha afegit.
 
Pel president Montilla, l’Estatut català ha impulsat un procés renovador de la democràcia i l’arquitectura constitucional espanyola i ha servit d’exemple i referència a la resta de comunitats autònomes, convertint-se en el catalitzador de la renovació del marc institucional. “Enfront de propostes centralistes i unitàries més pròpies del segle XIX, la proposta catalana suposa l’estructuració de l’Estat i de l’Espanya del segle XXI” –ha continuat.
 
El cap de l’Executiu català ha defensat la via federal com l’opció més adequada per gestionar la unió i la diversitat en un marc viable de llibertat i cooperació. “Aquest és el camí –ha dit- que ens agradaria explorar, d’ara endavant, per Catalunya i per als pobles d’Espanya”.
 
Considera que el debat sobre l’autogovern, la distribució dels recursos o els temes competencials són qüestions fonamentals avui, tant a la Unió Europea com a la resta del món, tant als països de tradició federal com als de tradició centralista.
 
Catalunya i Europa
 
En referència al procés de construcció europea i al paper de Catalunya o els altres governs regionals, el president Montilla ha expressat el seu convenciment que cal que Catalunya hi digui la seva i ha ressaltat el fet que aquesta és una de les poques regions europees que disposa, en el seu marc normatiu principal, d’una referència explícita a la pertinença a la Unió Europea. També ha explicat que s’hi recull el dret de la Generalitat a participar en els assumptes que l’afecten, de manera que Catalunya hi sigui present a través de la participació en la formació de la posició de l’Estat espanyol. “Volem ser a la Unió –ha dit- per influir, per defensar els interessos de Catalunya en els aspectes generals i en les diferents polítiques sectorials. I això –ha afegit- , no vol dir únicament obtenir recursos”.
 
En la mateixa línia, ha assegurat que la descentralització i la governança en diferents nivells constitueixen una de les millors maneres de progressar en la integració europea. Per això, participa del Comitè de les Regions i és membre de l’associació REGLEG. També s’ha refermat en el compromís de Catalunya per enfortir el marc de cooperació mediterrània i, en aquest sentit, ha recordat el paper de Catalunya en el partenariat euromediterrani i la proposta que Barcelona es pugui convertir en la seu per a la  Secretaria General permanent del Procés de Barcelona.
 
El cap de l’Executiu català ha aprofitat la seva intervenció també per mostrar-se partidari de la via federal a l’hora de gestionar la Unió i dotar a Europa d’un model polític i legal que integri les regions, a través dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat i, en aquest sentit, ha fet una petició explícita a l’actual presidència francesa.
 
Finalment, i en relació al reconeixement del català per part de les institucions comunitàries i a l’ús d’aquesta llengua, el president ha afirmat que “una llengua, la catalana, clarament europea, és per a nosaltres un objectiu irrenunciable”.