Una situació que no amaga que allò aconseguit no és res de l’altre dijous. Rodalies de Renfe continua en llista d’espera, les beques universitàries esperen tanda i el reconsagrat pacte del finançament, està pendent des del mes d’agost, amb dues pròrrogues esgotades.Â
El govern de Montilla guarda el cadàver a l’armari la crisi desencadenada a principi de 2007 quan el dirigent d'ERC Xavier Vendrell va oferir a CiU la presidència de la Generalitat si convocava un referèndum d'autodeterminació en aquesta legislatura. La primera víctima: Vendrell pràcticament ha desaparegut de la vida política i orgànica.
Un dels punts de diferència entre els membres del tripartit ha estat la interconnexió elèctrica amb França. Diferències que alhora de la veritat no han tingut cap influència. La interconnexió ha anat fent camí sense fiblades, i les torres ja s’aixequen al llarg del nord del territori.
Un altre dels records que s’han tancat a pany i clau, és el prec a la Moreneta del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), davant la sequera que va afectar Catalunya fins a la primavera passada. Conseller que es va mantenir en el poder, malgrat un “cert desacord” del conseller de Governació, i cap de files ecosocialistes, Joan Saura.
Per la seva banda, Montilla ha deixat entreveure alguna postura de duresa davant José Luis Rodríguez Zapatero en qüestions com la llei de Dependència, per demanar els recursos justos. Una de les situacions, que almenys va provocar més sorpreses, va ser el que alguna premsa barcelonina va titllar de “l’esperit de juliol” en el XI congrés del PSC. Quan Montilla va recordar a Zapatero, que “L’estimaven molt, però s’estimava més a Catalunya”, demanant-li que "no decebés" en qüestions com el finançament.
El PSC i ERC, com a mínim un sector, volen esgotar la legislatura, almenys és el que afirmen a tort i a dret. De moment, l’oposició els hi posa fàcil. La Federació de Convergència i Unió ofereix la sensació que estan més entretinguts a buscar-se les pessigolles que no pas a tornar al poder. Al capdavall, la crisi serà qui tindrà la darrera paraula.
El govern de Montilla guarda el cadàver a l’armari la crisi desencadenada a principi de 2007 quan el dirigent d'ERC Xavier Vendrell va oferir a CiU la presidència de la Generalitat si convocava un referèndum d'autodeterminació en aquesta legislatura. La primera víctima: Vendrell pràcticament ha desaparegut de la vida política i orgànica.
Un dels punts de diferència entre els membres del tripartit ha estat la interconnexió elèctrica amb França. Diferències que alhora de la veritat no han tingut cap influència. La interconnexió ha anat fent camí sense fiblades, i les torres ja s’aixequen al llarg del nord del territori.
Un altre dels records que s’han tancat a pany i clau, és el prec a la Moreneta del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar (ICV), davant la sequera que va afectar Catalunya fins a la primavera passada. Conseller que es va mantenir en el poder, malgrat un “cert desacord” del conseller de Governació, i cap de files ecosocialistes, Joan Saura.
Per la seva banda, Montilla ha deixat entreveure alguna postura de duresa davant José Luis Rodríguez Zapatero en qüestions com la llei de Dependència, per demanar els recursos justos. Una de les situacions, que almenys va provocar més sorpreses, va ser el que alguna premsa barcelonina va titllar de “l’esperit de juliol” en el XI congrés del PSC. Quan Montilla va recordar a Zapatero, que “L’estimaven molt, però s’estimava més a Catalunya”, demanant-li que "no decebés" en qüestions com el finançament.
El PSC i ERC, com a mínim un sector, volen esgotar la legislatura, almenys és el que afirmen a tort i a dret. De moment, l’oposició els hi posa fàcil. La Federació de Convergència i Unió ofereix la sensació que estan més entretinguts a buscar-se les pessigolles que no pas a tornar al poder. Al capdavall, la crisi serà qui tindrà la darrera paraula.
