Montilla durant la seva intervenció davant els delegats del Congrés del PSC. Foto: Arxiu/Paula Mateu.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) no tenia legitimitat per dictaminar sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya aprovat en referèndum. Aquesta és la velada crítica que l'actual senador de l'Entesa de Progrés de Catalunya (PSC+ICV) per designació autonòmica i expresident de la Generalitat, José Montilla, fa a la institució un cop han transcorregut dos anys des de la sentència que va escapçar l'Estatut votat pel poble de Catalunya. L'afer va provocar una "confrontació de sobiranies" i "un conflicte de legitimitats", apunta, afegint-hi que el que "més mal va fer" de la sentència va ser la seva simple existència, més enllà de què digués o deixés de dir.

Montilla és conscient que, malgrat que la Constitució preveu que el TC es pugui pronunciar sobre una llei aprovada en referèndum, quan això passa provoca "una confrontació de sobiranies: la que la Constitució atorga al TC i la del poble de Catalunya". "Va ser un conflicte de legitimitats. Això va fer molt de mal, al marge del contingut de la sentència", sentencia. Ara, en una entrevista amb l'ACN, aposta perquè les institucions impulsin una reforma legal que "eviti" que el TC pugui tornar a sentenciar una llei aprovada en referèndum.

El senador tampoc no dubta en assenyalar la sentència com "un afegit més" en un procés de "desafecció entre Catalunya i Espanya", que ell mateix va començar a denunciar quan encara era president. I és que considera que "l'ús partidista que el PP va fer de l'Estatut, tot el procés previ i la pròpia sentència, van suposar elevar substancialment aquest grau de desafecció".

Per tot plegat, sentencia: "El PP ha guanyat el partit. No ho ha fet per 10 a 0, ni molt menys, però el va guanyar perquè va aconseguir el seu objectiu, que era desqualificar l'Estatut, erosionar si més no legal i jurídicament la seva legitimitat amb aquella sentència." I, anant més enllà, formula una crítica velada a la legitimitat del TC: "Per mi, el cop més fort és polític, moral i simbòlic. És el qüestionament d'una norma que havia aprovat el poble català en referèndum."