El ministeri d'Hisenda ha donat 9 dies de termini a la Interventora General de la Generalitat perquè remeti al departament que dirigeix Cristóbal Montoro les dades de com es va finançar el referèndum de l'1 d'octubre. A més, adverteix expressament que l'incompliment d'aquesta ordre pot implicar "responsabilitats personals". Així figura en la carta remesa pel Secretari d'Estat d'Hisenda, José Enrique Fernández de Moya, a Rosa Vidal, la interventora, amb data del 15 de gener passat. Així compleix el requeriment que va cursar el Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona als ministeris d'Economia i Hisenda el mes de novembre.

A la carta, Fernández de Moya avisa: "La informació requerida haurà de ser aportada abans del 24 de gener". I afegeix que, si no és així, l'incompliment donarà lloc al fet que es doni trasllat d'aquesta actuació a les autoritats competents "a l'efecte de l'exigència de les responsabilitats personals procedents".

La informació que ha demanat el jutge a Hisenda com a responsable dels comptes catalans en virtut de l'aplicació d'article 155 de la Constitució és la següent: pagament d'informes previs a la celebració del referèndum de l'1-O; publicitat als mitjans, pagament per a la creació dels diferents eslògans relacionats amb el referèndum i pagament de la seva difusió en els diferents mitjans de televisió, ràdio i premsa; i material electoral com urnes, paperetes, sobres, despeses de l'enviament de l'anomenat cens electoral realitzat almenys per Unipost o altres companyies.

A tot això, hi afegeix les despeses relacionades amb les diferents webs creades amb la finalitat de difondre el referèndum i el cost d'aquells mitjans informàtics per a l'emissió i escrutini dels vots, així com aquells dispositius electrònics adquirits per a la verificació dels vots emesos amb el cens disponible; els costos relacionats amb el trasllat i estada dels diferents observadors internacionals convidats per a la verificació del referèndum; el pagament dels actes d'obertura -contractació del Tarraco Arena- i clausura -a la Font Màgica de Montjuïc- del citat referèndum i el pagament a personal emprat per dur a terme el mateix.

Persones que van intervenir en els processos

El ministeri d'Hisenda també reclama a la Interventora que recapti la informació corresponent a diversos expedients, indicant els subjectes que van intervenir-hi, tant en el seu inici com en la tramitació, adjudicació, formalització i execució, inclosa la seva fiscalització i recepció.

Entre aquests contractes, està el realitzat sota la rúbrica DFP-Creativitat i Producció Campanya, Registre Cat.Exterior adjudicat a l'empresa Estudi Dada S.L.; l'expedient de contractació número PR-2018-428 en matèria de difusió publicitària; l'execució del contracte per al programa de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals en relació a l'emissió de la campanya Civisme, que contenia publicitat relacionada amb la inscripció d'un registre de catalans a l'exterior, instruccions per votar i l'anunci "Ara més que mai, el futur de Catalunya està a les teves mans. Participa-hi. L'1 d'octubre referèndum".

Campanyes de difusió

Entre aquests contractes també reclama la informació de qualsevol despesa per campanyes de difusió relatives al denominat "referèndum de l'1 d'octubre" indicant els subjectes intervinents per a aquesta execució. A ells, s'afegeix la petició d'informació d'uns altres quatre expedients relacionats amb la publicació de publicitat relativa a l'1 d'octubre. Però el secretari d'Estat, a més, reclama a la Interventora General un "informe justificatiu" sobre una altra petició que ja li havia cursat el 8 de setembre relativa a una campanya institucional de publicitat de la Generalitat en relació amb l'1-O.

Aquesta petició en forma d'ultimàtum que realitza Hisenda es produeix després que el jutge reclamés a la Generalitat la citada informació i rebés com a resposta que cap conselleria de la Generalitat havia realitzat cap despesa en el referèndum. La resposta anava signada pels directors de servei de cadascuna de les conselleries, entre els quals hi havia Elsa Artadi o Natàlia Garriga, qui va ser detinguda el 20 de setembre en l'"operació Anubis" per ordre del mateix jutge que després li va demanar la informació.