Mor Lluís Prenafeta, el poder a l'ombra del pujolisme

Peça clau dels primers anys de la presidència de Jordi Pujol, impulsor de TV3 i condemnat per corrupció pel cas Pretòria, representa una figura bàsica per entendre la construcció del poder autonòmic a Catalunya després de la Transició

  • Lluís Prenafeta, en una imatge d'arxiu. -
Publicat el 22 d’abril de 2025 a les 13:14
Actualitzat el 22 d’abril de 2025 a les 14:14

Lluís Prenafeta (Ivars d'Urgell, 1939) deia en una entrevista al programa El Suplement de Catalunya Ràdio el setembre del 2023 que estava arruïnat, que vivia dels seus fills i de la pensió. Era una frase que servia per entendre el declivi d'algú que ho havia estat tot en els primers anys de la Generalitat liderada per Jordi Pujol. Aquest dimarts ha mort als 86 anys, possiblement en una situació que no hauria imaginat quan era la mà dreta de l'expresident, quan va impulsar projectes com TV3 i Catalunya Ràdio -el contracte per establir-se a l'avinguda Diagonal amb el carrer Beethoven portava la seva signatura- i quan controlava des de l'ombra el funcionament de l'autonomia recuperada.

Feia dècades, això sí, que Prenafeta ja no era qui havia estat. El seu nom, invocat en els cercles de poder als anys vuitanta i a principis dels noranta -sota les empreses que tenia sota control hi va fer carrera fugaç Artur Mas, successor de Pujol-, estava més vinculat als casos de corrupció que no pas a l'activitat política. Detingut l'any 2017 en el marc de l'operació Pretòria, l'any 2017 acabaria reconeixent que cobrava comissions per part de constructores. De fet, va acabar ocultant pràcticament quinze milions d'euros procedents de pagaments irregulars d'aquest tipus. L'Audiència Nacional l'acabaria condemnant a set anys de presó per un cas en el qual també va ser empresonat Macià Alavedra.

Set anys després de la sortida de Pujol de Palau, l'esclat del cas Pretòria confirmava l'existència d'un vessant ombrívol en alguns dels principals col·laboradors del fundador de Convergència, partit en el qual Prenafeta va militar des del 1976. El secretari general de la Presidència -ho va ser entre el 1980 i el 1990, moment en què la Fiscalia va començar a investigar les seves activitats privades- coneixia la família del patriarca, i en l'última entrevista emesa volia deixar clar que posava la mà al foc per Pujol. Per la resta de membres de la família, això sí, no s'hi atrevia. Tenint en compte que va ser un dels primers en alertar de les activitats del fill gran de l'expresident, el silenci tenia profunditat.

Hi ha una escena, explicada fins la sacietat però que té el do de la precisió, que serveix per explicar qui era Prenafeta. Pujol, que acabava de ser investit com a president l'any 1980, li trasllada aquesta confessió: "En aquests moments, la Generalitat som tu i jo". Durant deu anys, el secretari general de Presidència va intentar posar en pràctica aquesta frase, possiblement amb un deix patrimonialista que el va acabar castigant. No només TV3 i Catalunya Ràdio porten el seu segell, sinó també l'impuls de l'embrió del parc temàtic de Port Aventura o la projecció exterior de la Generalitat. Fins i tot fora de Palau, Prenafeta va organitzar viatges de Pujol arreu del món que ara serien impensables.