Pere Navarro ha de dimitir perquè ha mentit. Ara sabem que quan va negar a Josep Cuní que la dona entrés a la catedral estava mentint ell, i no pas La Torre i també sabem que la senyora en qüestió és una persona de caràcter inestable que ara fa un any va organitzar un episodi semblant quan no li va funcionar el caixer automàtic d'una entitat bancària. Sembla que en aquell cas el director de l'oficina no li va dir "ja t'has pres la pastilla?" i la cosa no va anar a més.
Però ha de plegar, també, perquè ha aprofitat un cas ínfim i sense relació amb el procés polític per acusar el conjunt de les forces sobiranistes -i fins i tot el president Artur Mas- de crear un "clima de crispació" on només hi havia oportunisme de partit per part del propi Navarro. Quan a la cadena SER li van preguntar sobre les motivacions que atribuïa a la dona que el va agredir, Navarro va dir, literalment, que "aquest clima de crispació, quan es mou, quan determinats partits alimenten un discurs que no és de diàleg, sinó justament el contrari, quan s'enroquen les posicions..., hi ha persones que són molt sensibles que es fanatitzen, i quan veuen algú que crida al diàleg, a la concòrdia, a l'acord, creuen que és un enemic del procés. O com quan uns energúmens assalten la seu de la Generalitat a Madrid, també pensen que ataquen a un altre enemic". La comparació de la senyora de 63 anys amb l'assalt dels falangistes a Madrid és d'antologia.
Navarro ha de plegar perquè, en cas contrari, s'haurà d'aferrar a que una dona sexagenària li va dir fa molts anys que la bandera catalana estava bruta i que aquest fet trivial demostraria que el clima està crispat per culpa de la consulta del 9-N. I això no s'ho mereixen ni la societat catalana, ni els votants del seu partit, ni tan sols els delegats del PSC que el van elegir.
Per cert, passaran a la història les declaracions de Navarro, vint-i-quatre hores després, assegurant que encara li feia mal la plantofada d'una senyora de 63 anys i 1'60 d'alçada. De debò que vol acabar així, el socialisme català?
ARA A PORTADA
-
Pisos, IRPF i l'ombra del referèndum: les opcions d'Illa per calmar el Parlament i salvar Sánchez Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
-
L'1x1 de l'oposició d'Illa: entre l'exigència dels socis i la xenofòbia ultra O. March / B. Surroca / Ll. Girona
-
Sacsejada d'ERC i els Comuns a Illa perquè acceleri en finançament i habitatge: «Se li acaba el temps» Lluís Girona Boffi | Bernat Surroca Albet
-
Junts posa en mans d'Illa el futur de la legislatura a Madrid: «Així no es pot continuar» Oriol March
-
Publicat el 13 de maig de 2014 a les 20:59
Et pot interessar
-
Política El govern espanyol i Podem pacten prioritzar els compromisos ambientals en l’ampliació del Prat
-
Política L’embargament d’armes a Israel ressuscita la majoria de la investidura
-
Política Podem cedeix i convalida el decret del govern espanyol d'embargament d'armes a Israel
-
Política El Tribunal Constitucional torna a avalar el gruix de la llei d’amnistia
-
Política Alvise Pérez, a judici per assetjar els excompanys de S'ha Acabat la Festa
-
Política «Ànims, Alberto»: Sánchez se'n riu de Feijóo en la sessió de control al Congrés