
L'opció estratègica del PSC per aquestes eleccions al Parlament, la defensa del dret a decidir a través d'una reforma constitucional no ha acabat de fer forat al PSOE. De fet, ha sollevat la direcció estatal dels socialistes i ha posat en guàrdia l'ànima més espanyolista del partit. Unes posicions que han obligat al líder del PSC, Pere Navarro, a obrir un costós procés d'evangelització entre els seus coreligionaris espanyols que, ara per ara, no té gaire èxit.
De fet, el mateix número dos del PSC, l'implacable Dani Fernández, demanava paciència als militants que s'estiraven els cabells quan escoltaven els atacs que patia la seva proposta d'incloure el dret a decidir per part de veus del PSOE com José Bono, Carme Chacón, el senador José Montilla o el mateix líder dels socialistes espanyols, Alfredo Pérez Rubalcaba. "CiU posa l'horitzó al 2020 i a nosaltres se'ns exigeix immediatesa, el PSOE també necessita temps per pair", argumentava fa uns dies el lloctinent de Navarro en una conversa informal amb periodistes.
Per altra banda, el número dos de la candidatura dels socialistes el proper 25N, Maurici Lucena, repeteix per activa i per passiva que el PSC aconseguirà que el PSOE acabi defensant el dret a l'autodeterminació. Però a la vista dels darrers esdeveniments i les darreres intervencions del candidat Navarro, fonts dels socialistes temen que s'estigui produint l'efecte invers i que el suposat pelegrí al final adopti la creença dels que intenta convertir per no quedar allunyat del debat ultra-polaritzat amb què es viurà aquesta campanya per a les eleccions del 25N.
Així, Navarro assegura que si les "institucions catalanes demanen de forma àmpliament majoritària un referèndum sobre la independència, aquest referèndum s’ha de celebrar, dins de la legalitat, a través d’un acord entre les institucions catalanes i les institucions de l’Estat", si fa o no fa, una tercera via no acaba de tenir acús de rebuda amb els seus cosins espanyols. Navarro i la seva tercera via es dibuixa com un pelegrí en terra d'infidels.