La Festa de la Rosa és sempre un termòmetre de l'estat d'ànim socialista. "Bodas, bautizos y comuniones", diuen els cartells promocionals de la pineda. I realment, aquests pins n'han vist passat de tots colors: estrenes, governs, oposicions i estranyes aliances també. Fa tres anys, Miquel Iceta i la militància s'esgargamellaven per demanar a Pedro Sánchez que, "per Déu", resistís i no facilités la investidura de Mariano Rajoy. Fa dos, es tancava files amb els populars per frenar l'1-O i aplicar el 155, però es donava per impossible el retorn a la Moncloa. I l'any passat, els líders socialistes passejaven triomfants traient pit de tornar a estar al capdavant del govern espanyol. Enguany, aguanten la respiració a l'espera del resultat de la nova jugada de risc de Sánchez.
"I ara només ens faltava Errejón"
"Gràcies, Pedro, per haver convocat aquestes eleccions", diu aquesta vegada a Iceta. Els militants, ho vegin més o menys clar, aplaudeixen. El líder del PSC s'explica: "Abans que un mal govern, fràgil i inestable, que la gent decideixi". Fora els micròfons, algun dirigent admet que la preocupació també s'ha encomanat al partit. "I ara només ens faltava Errejón. A Catalunya no es presentarà, oi?", pregunten al seu interlocutor en el que gairebé sembla un prec. Perquè clar, si Més País trobés in extremis un candidat -per ara no se'n surt-, els comuns quedarien afectats, però també un PSC que aspira a guanyar -aquest cop sí- les eleccions espanyoles a Catalunya.
