De vegades sembla que la corrupció és com una moda cíclica. Hi ha moments que no se'n parla i hi ha temporades que trobem corrupció fins i tot en un bonic centre floral. Però que no se'n parli no vol dir que no n'hi hagi, només vol dir que, ves a saber perquè, no forma part de l'agenda del moment, perquè ja s'ha vist que tant lamentable com la corrupció és l'ús i la dosificació que se'n fa segons els interessos de cadascú.

I per tot plegat creix la sensació que no hi ha un pam de net, que tothom que ha pogut ha ficat la mà a la caixa i que fins i tot l'alcalde més ximple té un cunyat que és mestre d'obres. Però en tot cas, cal tenir clar que la xacra de la corrupció no és exclusiva només de les administracions públiques perquè sempre hi ha empreses privades que en treuen profit. Perquè Nóos era una empresa privada i Fèlix Millet un empresari privat, oi?

I en tot cas, de què ens queixem si quan ve el lampista a casa i pregunta si volem o no factura, fem veure que no hem entès la pregunta però que vaja, que s'estalviï el paperam si li sembla bé.