Els titulars de les carteres de l'executiu estatal coneixeran durant les properes hores el seu destí, i juraran el càrrec divendres. Existeixen múltiples variables que influeixen en la confecció de l'executiu: el disseny de l'àrea econòmica -amb Luis de Guindos com a previsible home fort, especialment en el flanc exterior-, les pugnes internes -María Dolores de Cospedal, ara secretària general del PP, no gaudeix de bona relació amb l'actual vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría-, la batalla successòria i, per descomptat, la qüestió catalana. El Govern, de moment, té molt poques esperances de canvi respecte l'última legislatura i dóna per fet que la porta del referèndum seguirà tancada. Com a molt, a Palau esperen més diàleg sectorial del que hi ha hagut fins ara.
El perfil dels ministres
La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha apuntat que la Generalitat preferiria "perfils dialogants" al capdavant dels ministeris, però s'ha mostrat poc esperançada. Al debat d'investidura ja es va posar observar amb deteniment que Rajoy no tenia cap proposta concreta per a Catalunya -tret d'una reforma del finançament, encara sense detallar, en la qual el Govern no vol participar- i que PP, PSOE i Ciutadans -artífexs de la investidura- tancaven files contra el referèndum.
Â
Primera reunió del consell de ministres de la passada legislatura. Foto: ACN
"És difícil entendre que pugui haver-hi diàleg si un no està disposat a canviar alguna cosa", ha afegit Munté. A Palau no paren d'arribar travesses sobre ministrables -inclosa la que inclou Josep A. Duran i Lleida, exlíder d'Unió, com a membre del govern espanyol-, però no s'atreveixen a donar res per fet. "Rajoy té dues opcions sobre la taula: fer un executiu tècnic o bé un de polític", resumeixen fonts governamentals.
El temor principal és que repeteixin Cristóbal Montoro -Hisenda-, José Manuel García Margallo -Afers Estrangers- i Jorge Fernández Díaz -Interior-. "Si hi són, malament", resumeixen a Palau, on són "poc optimistes" sobre les possibilitats de diàleg sectorial. Hi ha àmbits en què les posicions són radicalment enfrontades. És el cas de les infraestructures -el Govern va presentar la setmana passada un recurs contenciós-administratiu a l'Audiència Nacional per la manca de compliment en inversions a Rodalies- o bé de l'ensenyament, on des de l'etapa Wert els ponts s'han esfondrat.
La carpeta catalana
Un dels organigrames que estan damunt la taula de Rajoy situa Sáenz de Santamaría com a encarregada del conflicte català. En l'etapa de Joana Ortega com a vicepresidenta del Govern, les converses entre les dues dirigents eren més o menys freqüents. El punt àlgid de tensió entre les dues es va viure en les jornades prèvies al 9-N, quan l'executiu espanyol va avisar que la Generalitat s'havia d'abstenir de valorar públicament el resultat si no volia que l'aparell de l'Estat actués judicialment contra la votació.
Â
Soraya Sáenz de Santamaría, en roda de premsa a la Moncloa Foto: La Moncloa
La vicepresidenta espanyola ha estat la cara de les mesures de Rajoy contra el procés. Amb l'equip d'Artur Mas no hi tenia bona relació, i al llarg dels últims anys ha estat incapaç de reunir la comissió bilateral Estat-Generalitat per abordar traspassos pendents. Des de finals de setembre, Puigdemont té el referèndum com a objectiu, i en cas que es complissin els pronòstics Sáenz de Santamaría seria la persona clau per negociar-lo. De moment, ni tan sols té intenció d'asseure's a la taula.
"L'oferta de diàleg no caduca", assenyalen des de Presidència. Les esperances que funcioni, però, són escasses. De fet, des del grup parlamentari de Junts pel Sí cada cop hi ha més veus que donen per fet que caldrà recórrer a la via unilateral per tal que la ciutadania voti. Els membres més moderats de l'executiu, però, albiren amb més probabilitats que hi hagi eleccions que no pas una consulta vinculant. Els propers mesos seran claus per determinar-ho, i la confecció del nou govern de Rajoy hi influirà.
