ARA A PORTADA
-
Vaga de mestres: nou termòmetre per calibrar el conflicte amb Educació en plena ruptura sindical Gerard Mira Sánchez
-
Entre la solidaritat i la supervivència: el pols de les famílies davant la vaga de mestres Anna Mira Perich
-
-
«Em preocuparia que la vaga de mestres fos per l'immobilisme del Govern» Bernat Surroca Albet | Oriol March
-
Publicat el
28 de juny de 2010 a
les 20:25
La gran batalla serà, a partir d'avui, la unitat. I la gran paradoxa és que, ja ara, hi ha tres possibilitats divergents. D'entrada, la que planteja el president José Montilla -amb un fons d'acatament; en segon lloc, la convocatòria d'Òmnium Cultural -amb el dret a decidir al capdavant de la pancarta; i, encara, una tercera, la que plantejaran, de ben segur, nombroses veus des de la constel·lació sobiranista, que es negaran a mobilitzar-se per qualsevol objectiu inferior a la independència.
La unitat, per tant, és en boca de tothom, de la mateixa manera que tothom sap que no existirà. En conseqüència, el més lògic és que, al marge de les mobilitzacions populars, cada força catalanista plantegi quina és la seva voluntat política de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
De fet, la sentència té un aspecte positiu. Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes.
Et pot interessar
-
Política
Alberto Fernández denuncia Sirera per «irregularitats» i caldeja la crisi al PP de Barcelona
-
Política
«Els acords són per complir-los i hauríem de sortir de l'atzucac de l'escepticisme»
-
Política
Un jutge demana desclassificar documents del CNI per l'espionatge a la CUP amb Pegasus
-
Política
Aliança Catalana anunciarà l'alcaldable a Barcelona per Sant Jordi
-
Política
Picabaralla entre la consellera d'Universitats i Junts: «Pretén tirar la meva carrera a les escombraries?»
-
Política
El Parlament condemna els atacs dels Estats Units i Israel a l'Iran i la política de Trump