No ens cal unitat

Política

ARA A PORTADA

Societat Qui hi ha darrere de Blocus i per què és un moviment «imprevisible» pels Mossos Natàlia Pinyol
Política La Generalitat es personarà com a acusació en els aldarulls de Barcelona Bernat Surroca Albet
Política La Moncloa acusa Feijóo de «fomentar l'odi» per atribuir a Sánchez els aldarulls Pep Martí i Vallverdú
Societat Nova convocatòria d'aldarulls a Barcelona: crida per aprofitar les disfresses de Halloween Natàlia Pinyol
Política «El moviment del PP cap a l'extrema dreta està fent reviure Sánchez» Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 28 de juny de 2010 a les 20:25

La gran batalla serà, a partir d'avui, la unitat. I la gran paradoxa és que, ja ara, hi ha tres possibilitats divergents. D'entrada, la que planteja el president José Montilla -amb un fons d'acatament; en segon lloc, la convocatòria d'Òmnium Cultural -amb el dret a decidir al capdavant de la pancarta; i, encara, una tercera, la que plantejaran, de ben segur, nombroses veus des de la constel·lació sobiranista, que es negaran a mobilitzar-se per qualsevol objectiu inferior a la independència.

La unitat, per tant, és en boca de tothom, de la mateixa manera que tothom sap que no existirà. En conseqüència, el més lògic és que, al marge de les mobilitzacions populars, cada força catalanista plantegi quina és la seva voluntat política de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

De fet, la sentència té un aspecte positiu. Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes.

Escull Nació com la teva font preferida de Google