ARA A PORTADA
Publicat el
28 de juny de 2010 a
les 20:25
La gran batalla serà, a partir d'avui, la unitat. I la gran paradoxa és que, ja ara, hi ha tres possibilitats divergents. D'entrada, la que planteja el president José Montilla -amb un fons d'acatament; en segon lloc, la convocatòria d'Òmnium Cultural -amb el dret a decidir al capdavant de la pancarta; i, encara, una tercera, la que plantejaran, de ben segur, nombroses veus des de la constel·lació sobiranista, que es negaran a mobilitzar-se per qualsevol objectiu inferior a la independència.
La unitat, per tant, és en boca de tothom, de la mateixa manera que tothom sap que no existirà. En conseqüència, el més lògic és que, al marge de les mobilitzacions populars, cada força catalanista plantegi quina és la seva voluntat política de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
De fet, la sentència té un aspecte positiu. Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes.
Et pot interessar
-
Política
Jovent Republicà convoca un consell nacional per decidir si validen els pressupostos d'Illa
-
Política
Vencedors i perdedors de la batalla de Junts a Barcelona: hi haurà més sorpreses?
-
Política
Comença la batalla al PP català per controlar la nova executiva
-
Política
Reunió del Govern amb els grups parlamentaris per explicar els acords de la bilateral
-
Política El Parlament votarà si demana el cessament de Parlon i Trapero enmig de l'acord pressupostari
-
Política
Junts veu «sense autoestima» l'acord de pressupostos i acusa ERC de moure's per «interessos particulars»