ARA A PORTADA
-
Política El Suprem es comença a moure per amnistiar definitivament Puigdemont i Junqueras Bernat Surroca Albet
-
Política Lluís Puig revela que ha estat a Catalunya durant l'exili: «He trepitjat el Ripollès, l'Empordà i la Garrotxa» Oriol March
-
-
Política El 29-N no altera els plans del CEO: hi haurà enquesta abans de les eleccions espanyoles Lluís Girona Boffi
Publicat el
28 de juny de 2010 a
les 20:25
La gran batalla serà, a partir d'avui, la unitat. I la gran paradoxa és que, ja ara, hi ha tres possibilitats divergents. D'entrada, la que planteja el president José Montilla -amb un fons d'acatament; en segon lloc, la convocatòria d'Òmnium Cultural -amb el dret a decidir al capdavant de la pancarta; i, encara, una tercera, la que plantejaran, de ben segur, nombroses veus des de la constel·lació sobiranista, que es negaran a mobilitzar-se per qualsevol objectiu inferior a la independència.
La unitat, per tant, és en boca de tothom, de la mateixa manera que tothom sap que no existirà. En conseqüència, el més lògic és que, al marge de les mobilitzacions populars, cada força catalanista plantegi quina és la seva voluntat política de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
De fet, la sentència té un aspecte positiu. Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes.
Et pot interessar
-
Política
Dard de Tardà a Turull: «Teniu un concepte molt patrimonial de la lluita per la nació»
-
Política
Pilar Vallugera no repetirà a les llistes d'ERC al Congrés
-
Política
Coses de l'octubre (I)
-
Política Inés Granollers opta a repetir com a candidata d'ERC per Lleida a les eleccions del 29-N
-
Política
Turull descarta tornar a investir Pedro Sánchez: «N'hem sortit totalment escaldats»
-
Política Illa accepta abordar el traspàs de competències en habitatge a proposta de la CUP