ARA A PORTADA
Publicat el 28 de juny de 2010 a les 20:25
La gran batalla serà, a partir d'avui, la unitat. I la gran paradoxa és que, ja ara, hi ha tres possibilitats divergents. D'entrada, la que planteja el president José Montilla -amb un fons d'acatament; en segon lloc, la convocatòria d'Òmnium Cultural -amb el dret a decidir al capdavant de la pancarta; i, encara, una tercera, la que plantejaran, de ben segur, nombroses veus des de la constel·lació sobiranista, que es negaran a mobilitzar-se per qualsevol objectiu inferior a la independència.
La unitat, per tant, és en boca de tothom, de la mateixa manera que tothom sap que no existirà. En conseqüència, el més lògic és que, al marge de les mobilitzacions populars, cada força catalanista plantegi quina és la seva voluntat política de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
De fet, la sentència té un aspecte positiu. Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes.
Et pot interessar
-
Política
El Suprem rebutja retransmetre en directe de la declaració de Santos Cerdán
-
Política
Puigdemont afirma que l'amnistia és una conquesta perquè reverteix part de la repressió però avisa que és insuficient
-
Política
ERC, Comuns i CUP demanen bloquejar un vaixell amb material per a armes israelianes
-
Política
Collboni, sobre l'ampliació de l'aeroport: «Nosaltres mengem de ser una ciutat internacional»
-
Política
Fre a l'arribada de les pistoles Taser a Barcelona: el PSC i el PP es queden sols
-
Política
El Govern relega el Premi Guillem Agulló