ARA A PORTADA
Publicat el
28 de juny de 2010 a
les 20:25
La gran batalla serà, a partir d'avui, la unitat. I la gran paradoxa és que, ja ara, hi ha tres possibilitats divergents. D'entrada, la que planteja el president José Montilla -amb un fons d'acatament; en segon lloc, la convocatòria d'Òmnium Cultural -amb el dret a decidir al capdavant de la pancarta; i, encara, una tercera, la que plantejaran, de ben segur, nombroses veus des de la constel·lació sobiranista, que es negaran a mobilitzar-se per qualsevol objectiu inferior a la independència.
La unitat, per tant, és en boca de tothom, de la mateixa manera que tothom sap que no existirà. En conseqüència, el més lògic és que, al marge de les mobilitzacions populars, cada força catalanista plantegi quina és la seva voluntat política de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
De fet, la sentència té un aspecte positiu. Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes.
Et pot interessar
-
Política
Com es va viure a Barcelona el triomf republicà del 19 de juliol del 1936?
-
Política
Feijóo carrega contra els independentistes: «Desitgen que Espanya perdi en futbol i en tot»
-
Política
Els Comuns avisen que el Govern d'Illa no té «ni majoria ni cap xec en blanc»
-
Política
Illa defensa el compliment de l'amnistia «pesi a qui pesi»
-
Política
Boye diu que el TC té potestat per amnistiar directament i en pocs dies als independentistes
-
Política
Junts ho fia tot a la carta Puigdemont: «Tornarà peti qui peti»