ARA A PORTADA
Publicat el 28 de juny de 2010 a les 20:25
La gran batalla serà, a partir d'avui, la unitat. I la gran paradoxa és que, ja ara, hi ha tres possibilitats divergents. D'entrada, la que planteja el president José Montilla -amb un fons d'acatament; en segon lloc, la convocatòria d'Òmnium Cultural -amb el dret a decidir al capdavant de la pancarta; i, encara, una tercera, la que plantejaran, de ben segur, nombroses veus des de la constel·lació sobiranista, que es negaran a mobilitzar-se per qualsevol objectiu inferior a la independència.
La unitat, per tant, és en boca de tothom, de la mateixa manera que tothom sap que no existirà. En conseqüència, el més lògic és que, al marge de les mobilitzacions populars, cada força catalanista plantegi quina és la seva voluntat política de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.
De fet, la sentència té un aspecte positiu. Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes.
Et pot interessar
-
Política
Xoc entre ERC i els Mossos per la visita de Felip VI a l'Hospitalet de Llobregat
-
Política
Sánchez tanca la porta a avançar eleccions malgrat el desgast del PSOE: «Aguantaré»
-
Política
Gabriel Rufián demana una reunió amb Pedro Sánchez per saber què farà davant la crisi al PSOE
-
Política
El fre català al «forat» del lloguer de temporada: recta final i déjà-vu al Parlament
-
Política
La Moncloa s'encomana a la divina providència
-
Política
Divorci Puigdemont-PSOE: interlocutors damnificats per la fi del diàleg