Política

No ens cal unitat

ARA A PORTADA

L'arribada del Papa esvera Barcelona David Cobo
Totes les afectacions per la visita del Papa a Barcelona: carrers tallats i alteracions al transport públic Natàlia Pinyol
Els secrets de la Sagrada Família: el miracle dels turistes Pep Martí i Vallverdú
Lleó XIV fa una crida a la «diversitat» i la «polifonia de veus» de l'Església en el seu comiat de Madrid Pau Espí Solé
«No a la desqualificació permanent de l'adversari»: el Papa condemna la polarització al Congrés Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 28 de juny de 2010 a les 20:25

La gran batalla serà, a partir d'avui, la unitat. I la gran paradoxa és que, ja ara, hi ha tres possibilitats divergents. D'entrada, la que planteja el president José Montilla -amb un fons d'acatament; en segon lloc, la convocatòria d'Òmnium Cultural -amb el dret a decidir al capdavant de la pancarta; i, encara, una tercera, la que plantejaran, de ben segur, nombroses veus des de la constel·lació sobiranista, que es negaran a mobilitzar-se per qualsevol objectiu inferior a la independència.

La unitat, per tant, és en boca de tothom, de la mateixa manera que tothom sap que no existirà. En conseqüència, el més lògic és que, al marge de les mobilitzacions populars, cada força catalanista plantegi quina és la seva voluntat política de cara a les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya.

De fet, la sentència té un aspecte positiu. Aquest país ja sap, negre sobre blanc, què es pot esperar d'Espanya en un futur il·limitat en el temps. Així que, en aquest moment històric, el que calen són propostes, més que respostes.

Escull Nació com la teva font preferida de Google