El vodevil de Método 3 seria molt divertit si no fos que aquest país no es pot permetre centrar el debat social en un cas d'espionatge que no serveix ni de material per a un serial de TV3. Aquest cap de setmana ja hem depassat de molt la línia del ridícul, quan algú ha intentat empastifar en la trama d'espies a la CUP per una vulgar recerca de papers als registres oficials. Insisteixo: no podem perdre el temps en això.
Si hi ha delictes relacionats amb aquests seguiments, que s'esclareixin. I si hi ha alguna conducta immoral per part del polític que sigui, que plegui. Però més enllà d'això, hem de resoldre, simultàniament, una crisi econòmica profunda i un procés polític de la màxima importància. I els dinars a la Camarga, almenys de moment, són pura xafarderia.
A més, crec que és evident que Método 3 tenia connexions estructurals amb els serveis d'informació de l'estat. Així que és d'una gran innocència pensar que les institucions espanyoles es deixaran al descobert a si mateixes. En definitiva, Método 3 forma part d'un passat que no ens pot condicionar el futur.
ARA A PORTADA
Publicat el
24 de febrer de 2013 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
L'extrema dreta guanya a Elna, Ribesaltes i Cànoes i confirma la seva força a la Catalunya Nord
-
Política
Sánchez exigeix reobrir l'estret d'Ormuz i preservar totes les centrals d'energia de l'Orient Mitjà
-
Política
Les eleccions més descafeïnades a l'ANC: sense sector crític i amb la incògnita de Lluís Llach
-
Política Els Comuns veuen «benvingudes» les demandes d'ERC de noves competències
-
Política ERC només ha rebutjat una vegada els pressupostos d'un president que ha investit
-
Política
Illa i Junqueras, dos rivals condemnats a entendre's