El vodevil de Método 3 seria molt divertit si no fos que aquest país no es pot permetre centrar el debat social en un cas d'espionatge que no serveix ni de material per a un serial de TV3. Aquest cap de setmana ja hem depassat de molt la línia del ridícul, quan algú ha intentat empastifar en la trama d'espies a la CUP per una vulgar recerca de papers als registres oficials. Insisteixo: no podem perdre el temps en això.
Si hi ha delictes relacionats amb aquests seguiments, que s'esclareixin. I si hi ha alguna conducta immoral per part del polític que sigui, que plegui. Però més enllà d'això, hem de resoldre, simultàniament, una crisi econòmica profunda i un procés polític de la màxima importància. I els dinars a la Camarga, almenys de moment, són pura xafarderia.
A més, crec que és evident que Método 3 tenia connexions estructurals amb els serveis d'informació de l'estat. Així que és d'una gran innocència pensar que les institucions espanyoles es deixaran al descobert a si mateixes. En definitiva, Método 3 forma part d'un passat que no ens pot condicionar el futur.
ARA A PORTADA
Publicat el 24 de febrer de 2013 a les 22:59
Et pot interessar
-
Política
Albert Salvadó i Josep Caparrós, d'ERC a l'Ebre, amnistiats per l'1-O
-
Política
Junqueras refreda l'optimisme del Govern: «Sense acord per l'IRPF no hi ha negociació pressupostària»
-
Política
Illa reivindica el nou finançament per «millorar els serveis públics» en un moment de canvis «accelerats» al món
-
Política
Només hi ha dues Espanyes?
-
Política
Montero i Romero s'enfronten al «Vietnam» autonòmic del finançament
-
Política
Junqueras i Sánchez es van reunir dues vegades en secret abans de la cita pública de dijous passat