El vodevil de Método 3 seria molt divertit si no fos que aquest país no es pot permetre centrar el debat social en un cas d'espionatge que no serveix ni de material per a un serial de TV3. Aquest cap de setmana ja hem depassat de molt la línia del ridícul, quan algú ha intentat empastifar en la trama d'espies a la CUP per una vulgar recerca de papers als registres oficials. Insisteixo: no podem perdre el temps en això.
Si hi ha delictes relacionats amb aquests seguiments, que s'esclareixin. I si hi ha alguna conducta immoral per part del polític que sigui, que plegui. Però més enllà d'això, hem de resoldre, simultàniament, una crisi econòmica profunda i un procés polític de la màxima importància. I els dinars a la Camarga, almenys de moment, són pura xafarderia.
A més, crec que és evident que Método 3 tenia connexions estructurals amb els serveis d'informació de l'estat. Així que és d'una gran innocència pensar que les institucions espanyoles es deixaran al descobert a si mateixes. En definitiva, Método 3 forma part d'un passat que no ens pot condicionar el futur.
ARA A PORTADA
Publicat el
24 de febrer de 2013 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política
El punt de mira de Sánchez Llibre
-
Política
Els pressupostos del Govern preveuen doblar els recursos del pla de barris
-
Política
Pressupostos i bona política
-
Política
Foment amenaça de portar al TC les mesures estrella d'Illa i els Comuns en habitatge
-
Política
Parlon justifica l'augment de pressupost d'Interior per la inseguretat i les emergències meteorològiques
-
Política
Albiol fitxa l'excandidat del PDECat a Badalona per coordinar la regidoria contra les ocupacions