El vodevil de Método 3 seria molt divertit si no fos que aquest país no es pot permetre centrar el debat social en un cas d'espionatge que no serveix ni de material per a un serial de TV3. Aquest cap de setmana ja hem depassat de molt la línia del ridícul, quan algú ha intentat empastifar en la trama d'espies a la CUP per una vulgar recerca de papers als registres oficials. Insisteixo: no podem perdre el temps en això.
Si hi ha delictes relacionats amb aquests seguiments, que s'esclareixin. I si hi ha alguna conducta immoral per part del polític que sigui, que plegui. Però més enllà d'això, hem de resoldre, simultàniament, una crisi econòmica profunda i un procés polític de la màxima importància. I els dinars a la Camarga, almenys de moment, són pura xafarderia.
A més, crec que és evident que Método 3 tenia connexions estructurals amb els serveis d'informació de l'estat. Així que és d'una gran innocència pensar que les institucions espanyoles es deixaran al descobert a si mateixes. En definitiva, Método 3 forma part d'un passat que no ens pot condicionar el futur.
ARA A PORTADA
Publicat el
24 de febrer de 2013 a
les 22:59
Et pot interessar
-
Política El PPC reclama «responsabilitats polítiques» a Illa pel cas mascaretes
-
Política
«L'esquerra potser no s'ha preocupat prou del que li passava a la gran majoria de la gent»
-
Política
On som dos anys després de les eleccions al Parlament?
-
Política
S'està desinflant l'extrema dreta populista?
-
Política
Els Comuns fan una crida a la «mobilització» per l'habitatge i garanteixen lluitar per recuperar la pròrroga de lloguers
-
Política
Junqueras reivindica l'habitatge, els salaris justos i el bon funcioncionament dels tranports públics