L'article publicat al diari danès.“La Unió Europea ha de respectar les noves nacions” , aquest és el títol d'un dens article publicat al diari Jyllands Posten el passat dia 5, escrit per de l'exdiputat danès al Parlament Europeu Jens-Peter Bonde. L'article difós per la sectorial internacional de l'ANC a Dinamarca assegura que “no hi cap base per excloure Catalunya i Escòcia de la Unió Europea”.
Per l'exdiputat “les amenaces d’exclusió de la UE són purament polítiques”, de fet, Bonde assegura que aquesta situació només “pot ocórrer legalment mitjançant una modificació dels Tractats vigents per unanimitat dels 28 estats membres”, com va ser el cas de Groenlàndia quan es va retirar de la CE l’1 de gener de 1985 després d’un referèndum el febrer de 1982.
Article traduït al català:
"La Unió Europea ha de respectar les noves nacions.
=====
Hi ha hagut nombrosos rumors sobre l’expulsió d’escocesos i catalans si voten a favor de la independència en relació a la Gran Bretanya i Espanya. Recentment, el president de la Comissió Europea, Manuel Barroso, es va veure obligat a empènyer els escocesos. Especialment Espanya protegeix la unitat del país i està pressionant perquè la UE doni suport als actuals estats membres, en lloc de romandre neutral en la disputa entre els diversos pobles dels països membres.
Les amenaces d’exclusió de la UE són purament polítiques. No hi ha cap base legal en els tractats de la UE per fer fora de la Unió a un poble. Aquest extrem tan sols pot ocórrer legalment mitjançant una modificació dels Tractats vigents per unanimitat dels 28 estats membres.
Aquest també va ser el mètode amb el qual Groenlàndia es va retirar de la CE l’1 de gener de 1985 després d’un referèndum el febrer de 1982.
De la mateixa manera, no hi ha cap disposició en els tractats sobre l’atorgament de drets a les regions que esdevenen estats. També això requereix una esmena unànime dels tractats. Per tant, s’haurà de trobar una solució comuna.
Hi ha bases legals fortes per a resoldre un conflicte d’aquestes característiques. Segons els tractats, tots els països europeus tenen el dret de pertànyer a la UE si compleixen amb diversos criteris.
Catalunya i Escòcia evidentment compleixen tots els criteris, ja que les lleis de la UE estan en vigor en ambdues regions, per damunt de tota la legislació regional i nacional. Així és ara, i així serà també quan hagin votat per la independència.
La més important de les preguntes obertes de la negociació serà la representació de les noves nacions en els òrgans de la Unió. S’han de tractar com a nacions independents i tenir els seus propis membres a la Comissió Europea, Consell de Ministres així com els seus propis membres al Parlament Europeu? Haurien de sol·licitar ser-ne membres seguint les directrius dels tractats per a l’admissió de noves nacions? En aquest cas, Escòcia i Catalunya es veurien obligades a acceptar l’Euro com a moneda. Gran Bretanya i Dinamarca compten amb excepcions. Nosaltres podem decidir si volem substituir les corones per la moneda comunitària. Els nous estats membres no ho poden decidir.
Catalunya té l’euro però no té cap intenció de comptar amb moneda pròpia.
Escòcia fa servir la lliura britànica i si se n’independitza haurà fer un acord amb la Gran Bretanya, crear una moneda pròpia o bé acceptar l’euro.
Quan el 1993 Txecoslovàquia es va dividir en Txèquia i Eslovàquia, els dos nous països van ser tractats com a nacions independents. Els dos van obtenir més tard una representació corresponent a la d’altres països amb la mateixa població. No se’ls va castigar pel fet d’haver-se separat.
Ben al contrari, els dos països van obtenir en conjunt una representació molt més gran que no pas si haguessin sol·licitat l’admissió com a Txecoslovàquia.
Si Catalunya i Escòcia reben un tracte menys favorable, poden anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i queixar-se per discriminació respecte d’altres nacions. No serà fàcil trobar arguments legals per a rebutjar un cas com aquest. La discriminació nacional està explícitament prohibida pels tractats.
El Dret d’autodeterminació dels pobles és un dret internacional també reconegut per la UE.
Significa això que qualsevol enclavament pot formar el seu estat propi i reclamar els drets d’estat? Pot la City de Londres independitzar-se de la Gran Bretanya i obtenir representació pròpia a la UE i a les Nacions Unides? Difícilment, ja que no es tracta d’una nació amb un poble diferenciable respecte la Gran Bretanya com a unitat nacional especial.
Hi pot haver casos que estiguin al límit i es facin difícils de decidir. Però ningú pot posar en dubte que tant Escòcia com Catalunya són dues nacions viables.
La Gran Bretanya ha decidit que Escòcia pot votar sobre la independència. Catalunya ha decidit el mateix, però Espanya hi està en contra.
Escòcia pot convertir-se en un país com Dinamarca i afegir-se a la cooperació nòrdica i estar representada a la UE igual que ho està Dinamarca a la UE i les Nacions Unides. Amb un comissari, un lloc al Consell de Ministres i 13 representants al Parlament Europeu. Per a obtenir aquesta representació és necessària la revisió unànime dels tractats per a la inclusió de nous estats membres. Però el punt clau rau en que els nous països ja formen part de la UE.
No hi ha cap motiu per excloure Catalunya i Escòcia de la Unió Europea si voten a favor de la independència. La seva pertinença a Espanya i Escòcia és un assumpte espanyol i britànic, on la UE no hi té competències. En qualsevol cas, les competències espanyoles i britàniques no son suficients per tal d’expulsar de la UE les dues nacions pel fet de votar a favor de la independència.
Els dos estats mare també estarien, per tant, obligats a trobar una solució si Escòcia i Catalunya decideixen independitzar-se.
El fet que la independència s’encomani als Bascos i a altres nacions, i sorgeixin molts petits estats a la UE, portarà a una revisió general de la representació dels països a la UE. Els països grans han mostrat reticències a que tots els estats membres tinguin un comissari.
Probablement es convocarà una reunió de governs dels estats membres de la UE el 2015 per altres motius.
El Parlament Europeu vol tornar a intentar convertir els tractats en una constitució.
Alemanya vol tenir el control sobre les lleis de pressupostos dels diferents països com a condició per a continuar amb la contribució alemanya a la supervivència de l’euro. Si Escòcia i Catalunya decideixen independitzar-se, pot produir-se un debat específic sobre com s’han d’organitzar tant les nacions com les regions europees.
La UE prohibeix la discriminació contra les minories nacionals, i aquesta directriu la considero fruit d ela meva obra a la UE. Vaig ser convidat a parlar a la minoria alemanya a Dinamarca, en el seu centre d’ensenyament a Sankelmark, al sud de Schleswig (Alemanya).
Els havia de parlar de polítiques agràries a la UE i ho vaig fer en sønderjysk (NT: dialecte danès del sud de Jutlàndia) que és la llengua comú entre danesos i alemanys en la regió fronterera. Durant la pausa vaig dinar amb el líder de la minoria danesa del sud de Schleswig, Anke Spoorendonk, i el líder de la minoria alemanya del nord de Schleswig (Dinamarca), Hans Heinrich Hansen. Ens vam posar d’acord en formular una proposta de prohibició de discriminació de les minories nacionals a la Carta dels Drets Fonamentals de la UE.
Vaig formar part de les dues convencions i no vaig tenir dificultats en portar-ho a terme. La disposició va ser posteriorment inclosa en el Tractat de Lisboa. De jove, amb una mentalitat danesa a Aabenraa (Dinamarca), mai no hauria somiat que hauria col·laborat a crear uns drets conjunts per a danesos i alemanys a la regió fronterera i per a totes les nacionalitats de la UE. Sovint he parlat en altres països sobre la forma exemplar com hem resolt el tema fronterer entre Dinamarca i Alemanya.
Hans Peter Hansen va ser un gran referent per als habitants del sud de Jutlàndia abans de la reunificació (NT: La reunificació és el terme utilitzat a Dinamarca per la canvi de domini alemany a danès de la regió de Nordschleswig/Sønderjylland el 1920 per mitjà d’un referèndum), ja que va establir bones relacions amb els membres alemanys del Reichstag a Berlin, mentre mai no va deixar de banda la seva tasca: aconseguir que els meus avis i els altres pro-danesos del nord de Schleswig tornéssin a Dinamarca. Els de mentalitat alemanya van acceptar la redefinició de les fronteres perquè així es va decidir per votació en tres zones.
H.P. Hansen tan sols volia aquells que se sentissin danesos. Va respectar els nostres veïns alemanys, fins i tot després d’haver caigut en la Primera Guerra Mundial. El meu avi va ser ferit com a soldat alemany durant la Guerra, però jo mai no li vaig sentir dir una mala paraula contra els alemanys. Som dues nacions diferents i ens sentim millor com a bons veïns. Els danesos entenen els principis de les minories nacionals, les fronteres i el dret d’autodeterminació dels pobles. Tant de bo aquests principis es puguin estendre a tota Europa. Amb o sense Escòcia i Catalunya com a nacions independents.
JENS-PETER BONDE
Escriptor Ex Membre del Parlament Europeu
Jyllands Posten. 05.03.2014"
