- No estava previst que vostè guanyés les primàries perquè la direcció havia avalat públicament un altre candidat. Quin creu que ha estat el missatge que ha transmès la militància de Podem?
- Ha estat una sorpresa, però sabia que seria renyit. Hi havia cinc candidats i un d'ells, l'oficialista, va rebre el suport orgànic i públic de la direcció. Al final, més de 60% del suport ha estat per a candidatures no oficialistes. En aquest cas, ha guanyat un missatge que jo vaig llançar a les dues primàries en què em vaig presentar i que es basa en l'objectiu de centrar-se en les municipals i acabar amb els conflictes interns. Tots els partits tenen conflictes interns, això no és un problema. El problema és quan el partit mira més cap endins que cap enfora. La meva campanya es va centrar a dir que ningú sobra a Podem, que s'han acabat les lluites caïnites i que volem unió perquè ens hi juguem molt a les municipals, que són ara el nostre principal objectiu, perquè és allà on demostrarem com està el nostre projecte polític. Serà la primera vegada que es presentarà de forma formal Podem a les municipals i les hem d'afrontar recuperant el partit del 2014, el de la il·lusió i la voluntat de ser útil a aquelles persones que no se senten representades.
[blockquote]"De cara a les municipals, buscarem des del territori quins son els consensos i les persones que són referents polítics. Nosaltres volem que Podem tingui el seu espai[/blockquote]
- Quan es va enfrontar a Xavier Domènech a les primàries va criticar que sent ja líder dels comuns optés també a liderar Podem. S'han produït canvis en els sis mesos que ha estat secretari general?
- És difícil. No li pots demanar responsabilitats a una persona que ha estat president de Catalunya en Comú Podem, coordinador de Catalunya en Comú i secretari general de Podem més enllà de sis mesos. Seria molt poc responsable políticament. Jo em quedo amb el Xavi que deia que volia tenyir de morat Catalunya, que volia un Podem fort. I segueixo dient que no entenia que una persona liderés dues formacions polítiques, per molt germanes que fossin. En el moment que hi ha diferenciació és perquè són dues organitzacions que es poden entendre però que apel·len a diferents sensibilitats dins de la societat i de la ciutadania. La meva crítica no era tant al valor polític, que era immens -i crec que hem de fer una reflexió de com hem pogut cremar aquest valor polític-, sinó en el fet que no sabia quan era el Xavi de Podem o quan era el Xavi de Catalunya en Comú.
- Vostè, que ja va formar part de la direcció d'Albano Dante Fachin, sempre ha apostat per una diferenciació molt clara respecte Catalunya en Comú.
- Crec que és bo tenir diferenciats els dos espais polítics. Primer, perquè a la consulta que es va fer sobre com volíem relacionar-nos amb Catalunya en Comú el resultat va ser el de la coalició. Això vol dir que són dues organitzacions que tenen objectius comuns però que no són el mateix, apel·len a diferents votants.
[blockquote]"És bo tenir diferenciats els dos espais polítics. Podem i Catalunya en Comú són dues organitzacions que tenen objectius comuns però que apel·len a diferents votants"[/blockquote]
- El projecte amb què Domènech va assumir la secretaria general donava per fet que s'avançava cap a la confluència amb els comuns.
- Jo no sé si es va donar per fet. A les primàries ja vaig preguntar a qui havíem de fer cas, si al titular de sis mesos abans en què es volia un partit únic o a quan deia que volia tenyir de morat Catalunya. Jo em quedo, i sé que el Xavi és honest políticament parlant, que tenia aquest últim objectiu però que no el va poder fer. Si hi ha o no confluència se n'haurà de parlar. De cara a les conteses electorals, en aquest moment el que hi cap són les coalicions: per un costat Catalunya en Comú i per un altre, Podem Catalunya. Això no vol dir que hi hagi persones de Podem que no puguin ser a l'executiva de Catalunya en Comú. El problema de la confluència és respectar els ritmes de cada organització. No és un tema identitari, és que ho has de fer bé perquè, si no, una part que se sent interpel·lada per un dels partits polítics de la confluència es pot deixar de sentir representada.
- Així doncs, la confluència segueix sent un repte de futur?
- Jo crec que sí. És un tema que haurem d'anar construint. Crec que hem après que les presses no són bones. És veritat que tenim agendes o ritmes molt estressants que ens fan prendre decisions sense temps suficient per analitzar-les. Però hem après que cap organització ha de sentir que perd més estant en una unitat que estant sola. Perquè, al final, això afecta totes les organitzacions i hi perdem tots.
Noe Bail va ser membre de la direcció d'Albano Dante Fachin. Foto: Adrià Costa
- Quan era a la direcció de Fachin van concloure que no es donaven les condicions per confluir amb Catalunya en Comú i van assenyalar les quotes que exigien els partits com un dels principals esculls. Es manté aquest problema?
- Ho haurien de dir ells, tot i que conec els conflictes per a la confecció de les llistes. Espero que dins del seu espai tinguin una lògica superadora. També entenc que les organitzacions que en formen part d'alguna forma reivindiquin tenir veu. Podem reivindicava això, tenir veu i no quotes. S'ha d'assegurar que les veus plurals es vegin representades.
- Podem Catalunya té ara prou veu al Parlament? Va ser una de les reivindicacions del partit durant l'etapa de Catalunya Sí que es Pot.
- Albiach és la portaveu del grup parlamentari i tenim Yolanda López i Lucas Ferro de diputats. Jo crec que sí, que hi ha una veu. Però el grup parlamentari és una coalició i hi ha altres actors. Les decisions polítiques les ha de prendre el partit i el grup parlamentari té la seva pròpia vida interna per decidir en el dia a dia. Els diputats són autònoms dins del paraigua dels partits. Crec que hem volgut córrer massa i l'objectiu no són tan els espais en sí com que aquests siguin espais integradors. Ara mateix tenim amb Catalunya en Comú una relació de coalició, una relació bilateral. No s'ha de tenir por de caminar sempre i quan se sàpiga cap on es va.
- Cap a on vol anar Podem Catalunya?
- Podem neix perquè interpel·la una part de la societat que Catalunya en Comú pot ser que no interpel·li, igual que Catalunya en Comú pot interpel·lar una part de la societat que Podem Catalunya no interpel·li. El nostre eix és social, no és nacional, per això hi caben moltes sensibilitats. Vull que Podem Catalunya sigui fort territorialment parlant i no podem deixar orfes aquella part de la societat que se sent interpel·lada pel nostre partit.
- "Orfe" és precisament l'adjectiu que fan servir els sobiranistes crítics de Catalunya en Comú que han presentat la nova plataforma. Comparteix la diagnosi que fan?
- Diferencio el grup parlamentari del partit. Dins del grup parlamentari hi ha una majoria àmplia respecte que Marc Grau no continuï al càrrec de coordinador, i aquesta és una decisió a la qual jo també he donat suport. Pel que fa als partits, tant a Catalunya en Comú com a Podem hi ha diferents sensibilitats i s'ha de tenir estesa a totes les veus. No es pot confondre el sobiranisme amb processisme i independentisme. Jo vinc del feminisme i per a mi les sobiranies són moltes: des del dret a decidir sobre el meu cos al dret a la sobirania alimentària. Crec que amb el moviment de la nova plataforma la sobirania s'ha posat molt a prop de l'independentisme, fins al punt que la resta de sobiranies han quedat neutralitzades i sembla que només puguem parlar de sobiranies nacionals. A mi m'agradaria parlar de sobirania social o de sobirania popular. Una cosa que critico molt del Govern de Torra és que ens han segrestat el terme sobirania com si fos un tema només nacional.
[blockquote]"El Govern de Torra ens han segrestat el terme sobirania com si fos un tema només nacional"[/blockquote]
- A Catalunya en Comú s'ha sabut acollir totes les sensibilitats?
- M'agrada fer crítiques constructives. En aquests moments, un bon exemple pot ser Podem Catalunya. He sortit escollida secretària general d'un consell ciutadà que jo no he escollit, que no és el meu, era el del Xavi, i amb un projecte polític i organitzatiu que tampoc era meu. Però crec que hem sabut entendre allò que l'assemblea ciutadana ha dit. He entès que jo m'havia d'entendre i estendre la mà i que el Consell Ciutadà Autonòmic, que no era meu, era del Xavi, ha entès que era moment de pensar més enfora que no pas en termes interns.
- S'ha sentit ben acollida per aquesta direcció que no era la seva?
- La sorpresa ha estat per a tothom. Evidentment, hi ha gent que potser ho ha entomat d'una manera més ràpida i positiva, i altres han trigat una mica més. Tot canvi produeix sempre una mica de tensió. Això no és dolent, el tema és com la gestiones. La marxa del Xavi ha estat un cop dur, s'ha de reconèixer, però crec que el canvi s'ha acceptat i que la meva proposta d'executiva ha sortit. S'havia de decidir si aquest partit el volem de cara a la gent i per a les municipals o ens tornàvem a instal·lar en lògiques internes de conflicte.
- Ha dit que les eleccions municipals és un dels principals reptes. Amb quins criteris les afrontaran?
- Mai s'ha de perdre de vista que som un partit estatal. Això vol dir que tenim unes línies que s'adapten en funció del territori. Nosaltres fem primàries per confeccionar la llista. Un cop fem primàries, veurem com articulem una llista final. Tenim molt clar que volem donar autonomia territorial. Qui millor que el territori per conèixer amb qui s'ha de fer una confluència per poder guanyar? Buscarem des del territori quins son els consensos i les persones que són referents polítics. Nosaltres volem que Podem tingui el seu espai. Això vol dir que a tot arreu vulguem que els caps de llista siguin de Podem? No. Parlem de qui és el referent, de com farem el programa electoral. Tindrem mà estesa, es tracta de teixir unitat. Seria bastant nefast que Ciutadans s'apoderés de l'àrea metropolitana. O que el PP s'instal·li en altres municipis on no haurien d'haver governat mai.
[blockquote]"De cara a les municipals, buscarem des del territori quins son els consensos i les persones que són referents polítics. Nosaltres volem que Podem tingui el seu espai"[/blockquote]
- Pot ser que hi hagi llocs on Podem es presenti sol i competeixi amb els comuns?
- Depèn. Hi ha territoris on Podem té una presència innegable. I en altres territoris altres organitzacions tenen molta presència. Ho hem de veure. Al final no és un tema de quotes, sinó de projectes guanyadors on Podem s'hi senti còmode. A partir d'aquí, en parlem.
- S'ha de reeditar l'aliança de Badalona amb Dolors Sabater com a cap de llista?
- Si alguna cosa he après és que anant junts guanyem més que perdem, però hem d'anar junts volent-hi. Hem de superar algunes lògiques internes que poden ser més personals que ideològiques o polítiques. Hem de demostrar que som una esquerra que s'entén. Ens hem d'entendre amb respecte i reconeixement mutu. És aquesta la unitat que realment val la pena. Si fas una unitat on no hi ha respecte ni reconeixement i les pugnes sobrepassen el projecte polític, la unitat no serveix per a res. Aquí apel·laré a la responsabilitat política de tothom. Hem sofert molt i ens mereixem guanyar. I per guanyar tots hem de començar a ser generosos.
- Quina relació té a hores d'ara amb Pablo Iglesias?
- La relació és bona. El dia que vaig guanyar les primàries era un dilluns per la tarda i jo estava treballant. De cop i volta, vaig rebre un missatge de Telegram que deia que era Pablo Iglesias i que estava intentant contactar amb mi però que meu mòbil sortia com a apagat. Creia que era una broma i em va respondre que no, que el respongués. L'acollida va ser afectuosa, bastant pròxima. Ens vam reunir i tenim una comunicació fluïda i ens coordinem. Un dels problemes que vam tenir durant el mandat de Fachin és que vam perdre aquesta comunicació, i la comunicació és bàsica. Ho extrapolo a la relació entre governs. Si hi ha dues parts disposades a seure a dialogar en una taula, aprofitem, no comencem una altra vegada a fer enquistaments. La via unilateral no porta enlloc, és una presa de pèl.
[blockquote]"Una democràcia no es pot permetre tenir polítics a la presó durant un any; i necessitem consensos"[/blockquote]
- Com defineix el paper d'Iglesias de visitar els presos polítics i de buscar suports pels pressupostos?
- L'acord pels pressupostos és històric. Augmentar en més de 200 euros el salari mínim en un moment europeu de dèficit és un mèrit del qual ens hem de felicitar. Ha estat Podem i un equip negociador que ho ha fet molt bé. Pel que fa a la visita als presos jo crec que és ser responsable políticament com a partit que aspira a governar i que té un projecte de país. Una democràcia no es pot permetre tenir polítics a la presó durant un any i necessitem consensos. El bipartidisme ja no es donarà. O sabem arribar a consensos amb diferents organitzacions polítiques que seran clau, o el país serà ingovernable. Crec que Iglesias ho ha entès perfectament.
