Decidir que un encreuament generós entre dos carrers és una plaça i donar-li per nom el del creador de l'estelada -sense que cap veí hagi de canviar la seva adreça postal- és tant enginyós com dedicar una altra cruïlla sobredimensionada a aquest senyor que ostenta el títol de comte de Barcelona sense que hagi fet cap mèrit més que el biològic de ser fill de son pare, cosa que, evidentment, no depèn pas d'ell.
El cas és que com l'Ajuntament de Barcelona ha decidit donar el nom de Vicenç Albert Ballester a l'embocadura del carrer Comerç, els inefables regidors del Partit Popular han tingut l'oportunitat d'aportar una altra -i com sempre, encertada i brillant- aportació als annals de la ciutat. Ara resulta que, segons l'Alberto Fernández Díaz, el nomenclàtor de Barcelona no s'ha de polititzar, perquè resulta que això pot ser “causa de divisió entre els propis barcelonins”.
Fantàstic senyor germà del ministre espanyol de l'interior, ara que ha tingut aquesta magnífica idea, potser podrà recomanar al consistori que treguin d'una vegada el nom del General Mitre a la seva ronda, ja que aquest general i president argentí, segur que com Ballester, tampoc “no té mèrits suficients per tenir un espai públic a la ciutat”, i de passada, impulsi el canvi del carrer del Dos de Maig, ni que sigui per respecte al centenar de francesos assassinats a Madrid tal dia del 1808.
Pensi senyor Fernàndez Díaz que la seva política de despolititzar el nomenclàtor es podria complementar, el dia que sigui alcalde, amb el repartiment d'un lliri per barceloní, que aniríem tots cofois amb aquesta flor a la mà a celebrar que finalment tenim algú com vostè que ens estalvia els maldecaps de pensar, que ja se sap que aquesta funesta mania és molt perillosa. Gràcies, gràcies.
