ELECCIONS EUROPEES 7 - Juny
Balanç del qüestionari dirigit als candidats
És necessari aprofundir en el nostre sistema democràtic, si no volem
que la desafecció als polítics superi quotes inimaginables
A escasses hores per a què finalitzi la campanya de les eleccions al Parlament Europeu,
Balanç del qüestionari dirigit als candidats
És necessari aprofundir en el nostre sistema democràtic, si no volem
que la desafecció als polítics superi quotes inimaginables
A escasses hores per a què finalitzi la campanya de les eleccions al Parlament Europeu,
COMUNICAT
Tots els candidats varen rebre el qüestionari el mateix dia a través dels gabinets de premsa i els equips electorals de les respectives formacions, via correu electrònic i amb confirmació de la tramesa per contacte telefònic. Tots ells eren coneixedors que les respostes rebudes les donaríem a conèixer públicament abans de les eleccions i en faríem l'ús que consideréssim més convenient. Tot i així, només tres candidats ens han respost. La resta, silenci.
Sobre les respostes rebudes
De les respostes rebudes (les adjuntem íntegres amb la nota de premsa) en destaquem
que els tres candidats coincideixen en la necessitat d'una presència directa de Catalunya
a Europa. Com a circumscripció electoral al marge de l'estatal espanyola, on es faci patent
el nostre propi sistema i dinàmica de partits. Un canvi que subscrivim plenament, donat
que ens cal poder votar en clau catalana. Com també amb presència directa al Consell de
Ministres.
Respecte a la llengua catalana, la novena amb més parlants a Europa, hi ha coincidència
en la necessitat de la plena oficialitat del català, sense matisos. Respecte de si les
institucions europees són un marc on dur les nostres reivindicacions, Ramon Tremosa
considera que sí, “ el Parlament Europeu és un lloc on donar a conèixer i internacionalitzar
el fet català”, mentre que Raül Romeva matisa que “és un error pensar que al Parlament
Europeu Catalunya hi assolirà la independència o un major grau de sobirania. En qualsevol
cas, els passos cal fer-los des d'aquí, des del Parlament de Catalunya i des de la societat
civil”. Mentre que Josep M. Armengol hi afegeix que no només al Parlament europeu cal
dur les nostres reivindicacions, sinó que situa la necessitat de relacions externes i
contactes on el sobiranisme desenvolupi aliances i interessos amb potències com Estats
Units, Rússia o la mateixa Xina.
Sobre la possibilitat de signar una possible Declaració entre partits i diputats nacionalistes
i sobiranistes d'arreu d'Europa per bastir estratègies comunes, Armengol no dubta en
afirma-ho; mentre que Tremosa matisa que abans “caldria veure què hi diu aquesta
Declaració, quins països implica i quins partits”. Romeva considera que una iniciativa
d'aquest tipus no passaria de ser un fet simbòlic i que el que cal fer des de la cambra
europea és “ guanyar el suport parlamentari per avançar cap al reconeixement del dret a
l’autodeterminació a la Unió Europea”.
Davant la pregunta si com a eurodiputat es compromet a impulsar la reivindicació
sobiranista a Europa, Ramon Tremosa afirma: “Sí. Europa pot ser la solució a molts
àmbits que l’estat espanyol ens nega”. Raül Romeva també accepta el repte, tot matisant
la seva resposta: “Sí, em comprometo a continuar treballant-hi, tal i com he fet en aquests
darrers cinc anys. Però també vull advertir que cal ser conscients de la realitat i que tenim
unes possibilitats limitades des del Parlament Europeu”. I Josep M. Armengol afirma que
no hi ha cap objectiu més important que la independència sense matisos, “no hi ha cap
més camí” afirma.
Consideracions
En primer lloc agraïm als candidats Tremosa, Romeva i Armengol les seves respostes i
interès envers nosaltres. Per altra banda, considerem prou lamentable que candidats i
formacions polítiques que s'omplen la boca cada día de la necessitat de debatre amb la
ciutadania sobre els temes que ens afecten i que cal motivar a l'electorat amb la seva
participació com han fet aquest dies Maria Badia, Oriol Junqueras i Alejo vidal-Quadras; no
es dignin a contestar un senzill qüestionari i no els hi pugin els colors en no prendre's amb
un mínim d' interès la demanda de diàleg i discussió d' una plataforma com la nostra, que
representa a més de 10.000 ciutadans que es varen manifestar justament davant de les
institucions Europees.
L'objectiu era conèixer del candidat quina és la seva opinió i, sobretot, el seu grau
de compromís amb una sèrie de punts que tenen a veure amb els drets nacionals de
Catalunya, el paper o rol que Catalunya hauria de jugar a Europa i si l'escó que
probablement ocuparà a Brussel·les el posarà al servei per a què Catalunya
esdevingui sobirana com a Estat i membre de ple dret de la Unió Europea. Temes
que sí interessen, malgrat que ens vulguin fer creure el contrari, a una part molt important i
creixent de l'opinió pública catalana que reclama poder debatre, discutir i exercir el dret
d’autodeterminació en els diferents fòrums entre els quals el Parlament de Catalunya i el
Parlament Europeu.
La societat civil catalana ve reclamant de la nostra classe política un compromís explícit
amb el dret d'autodeterminació, que l' assumeixin en els seus programes i treballin per
assolir-lo. Això mateix és un dels dos objectius principals de Deumil.cat. El segon és la
internacionalització de la reivindicació catalana a tenir un Estat propi dins de la Unió
Europea.
Per tot això, des de Deumil.cat, som molt crítics amb els partits que majoritàriament
prefereixen no obrir-se al debat sobre el dret d’autodeterminació i la reivindicació dels
catalans a tenir un Estat propi en el Parlament Europeu. Aquests partits, neguen amb
aquests gestos el diàleg amb la societat civil a la qual es deuen. Totes les posicions
polítiques, igualment legítimes, tenen cabuda dins d'un diàleg sincer i transparent. Negarse
a tractar i a discutir el que hauria de ser una normalitat democràtica, és només una
evidència de l'allunyament en que s'hi troben alguns dels dirigents polítics. La abstenció
creixent que els darrers anys ve manifestant-se a casa nostra, i que diumenge vinent tot
indica que no serà una excepció, és una prova més d'aquesta separació creixent entre
polítics i poble.
Estem segurs que aquestes posicions no fan més que augmentar la desafecció envers
ells i la política mateixa. Campanyes buides de contingut, conduïdes per criteris que
desconfien de la professionalitat periodística i transparència informativa, desconegudes a
altres indrets d'Europa que encara ajuda més al descrèdit de l’actual classe política
catalana, amb honroses excepcions. Una campanya, aquesta que som a punt de cloure,
farcida i amb preeminència de mostres de menyspreu en les declaracions dels polítics com
la recent “promesa electoral” d'un bon finançament a aquestes altures del president del
Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, tant desacreditat per l'opinió pública
catalana. La estafa de la candidatura del PSC-PSOE quan amaga els caps de llista per tal
de que els ciutadans no sàpiguen a qui estan votant...O els insults i menyspreus reiterats
del candidat popular, Alejo Vidal-Quadras, envers els drets col·lectius del nostre poble,
gairebé sempre que ha fet comentaris tots aquests dies ...
Nosaltres, des de Deumil.cat, ens neguem a aquest estat de coses. Perquè considerem la
necessitat de recuperar la noblesa i vocació de servei públic de la política per part de tots
els candidats i partits. De tots, sense excepció, especialment dels catalanistes. I perquè
creiem en la necessitat d'aprofundir en els mecanismes participatius i veritablement
democràtics continuarem amb la nostra tasca de pressió als partits politics i la
conscienciació col·lectiva envers el nostre objectiu d'independència nacional per a
Catalunya.
Emplacem a tots els partits politics que siguin valents i escoltin a la gent. Que si són
capaços facin un emplaçament a iniciar un rigorós debat entre les forces polítiques i
socials sobre el nostre definitiu encaix amb Espanya, que convoqui i impliqui a tota la
societat...Qui té por a les idees?. En definitiva, més democràcia.
Als polítics de Catalunya només els podem dir que sàpiguen que en el futur intentarem ser
tant “molestos” com puguem o sapiguem fins aconseguir que sigui un fet el debat i diàleg
central dins de la societat catalana el nostre inalienable dret a decidir: el nostre dret a la
independència. Si els actuals polítics es fan els sords i el muts, treballarem fermament en
canviar-los per uns altres de nous que estiguin disposats a fer-ho.
La nació Catalana, com a poble que aspira a ser lliure necessita un gir radical a la situació
actual. La necessitat de poder arribar a ser sobirans per fer front als reptes del segle XXI
és més urgent que mai. Per aconseguir-ho cal una regeneració democràtica, on el poble
torni a ser protagonista i subjecte actiu d'aquest canvi. Per això demanem un nou sistema
electoral més participatiu i representatiu que ens ajudi a aquesta regeneració.
Al Parlament Europeu exigim als nostres representants que facin tot el possible per ajudar
al poble català a ser igual que els demés pobles sobirans de la Unió Europea. Però també
demanem que a la política catalana que s’obri immediatament el debat sobre el nostre
futur: La independència o continuar com una comunitat autònoma de regim comú. Cal no
posposar-ho més, ens juguem la nostra supervivència com a nació.
