Progressivament, Catalunya s'està convertint en un dels principals centres d'atenció de la premsa europea. Un cop passat el perill d'implosió política de Grècia, els mitjans europeus (amb la significativa excepció dels de Madrid) observen amb interès creixent -i intenten explicar als seus lectors- com s'ha pogut construir l'enorme paradoxa d'un territori solvent econòmicament que es troba sense recursos per pagar ni tan sols les residències d'avis o els centres per a discapacitats.

Cap d'aquests diaris no passa per alt el fet que Catalunya contribueix de forma desproporcionada a la caixa de l'estat i, en general, acostumen a relacionar aquesta discriminació financera amb un independentisme social que, de moment, només constaten.

D'aquí la importància estratègica de les mobilitzacions del pròxim Onze de Setembre que, si són massives, es convertiran en material de portada per a tota la premsa europea, de la mateixa manera que ho van ser les passades elecions gregues. Un missatge clar, cívic i democràtic tindrà el corresponent reflex a la premsa britànica, alemanya o francesa. Una Europa sense els catalans és una Europa incompleta.