El curs judicial comença com va acabar l'anterior: pendents de l'amnistia. La llei es va aprovar al Congrés i va entrar en vigor, però no ha estat ni immediata ni integral, com prometien els negociadors de Junts, sinó que ha topat amb uns jutges que es neguen a aplicar-la en aquells casos de més transcendència política. El Tribunal Suprem va descarar amnistiar l'1-O -ni Carles Puigdemont ni Oriol Junqueras- i ha portat la llei al Tribunal Constitucional perquè hi digui la seva; l'Audiència Nacional ha enviat a Europa la causa per terrorisme contra els CDR i, mentrestant, el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona intenta mantenir viva la suposada trama russa del procés, que tampoc ha volgut amnistiar.
Aquesta dijous, Felip VI presideix l'obertura de l'any judicial. I ho farà en un ambient enrarit, per la guerra oberta entre la cúpula del poder judicial i el govern espanyol, precisament pel malestar que ha generat entre els jutges l'aprovació de l'amnistia. El rei estarà envoltat de la plana major de la judicatura i del ministeri fiscal, enfrontats. Tindrà a una banda el ministre de Justícia, Félix Bolaños, i a l'altra, la flamant presidenta del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, que estrena càrrec. Després d'anys de bloqueig, amb les funcions limitades i un interinatge que semblava impossible de revertir, el poder judicial esta plenament renovat amb una nova presidenta al capdavant.
En el nou curs judicial, els jutges han perdut la força que van tenir fa anys, però encara tenen coses a dir que tindran un impacte clar en la vida política espanyola i catalana. Aquestes són les claus que caldrà tenir en compte els pròxims mesos:
Puigdemont serà amnistiat?
La gran pregunta que s'hauria de resoldre, o bé concretar-se, en el curs vinent. La situació de Carles Puigdemont evidencia que l'amnistia és incompleta, perquè el Suprem no li ha volgut aplicar, ni a ell ni al Govern de l'1-O. En el seu cas, l'instructor Pablo Llarena el persegueix per malversació i se n'ha anat de vacances sense resoldre els recursos que la seva defensa ha presentat contra la decisió de no amnistiar-lo.
No hi ha un termini previst, però es dona per descomptat que Llarena mantindrà el criteri de no perdonar la malversació. Superada aquesta pantalla, es podrà presentar un nou recurs al Suprem. Si el tribunal corregeix Llarena -i, de retruc, també Marchena-, li podria aplicar l'amnistia a l'expresident. Si no, les defenses ja podran anar al Tribunal Constitucional. És allà on es podria corregir el Suprem.
Tindrà recorregut la trama russa?
Puigdemont té una altra causa pendent, a banda de l'1-O. Es tracta de la trama russa, una carpeta rocambolesca que, malgrat la poca consistència, manté viva el jutge Joaquín Aguirre. L'instructor, desobeint l'Audiència de Barcelona, insisteix a continuar investigant aquest procediment i ja ha demanat al Suprem que imputi Puigdemont, que és aforat com a diputat, i la resta d'implicats.
Una de les últimes decisions va ser, precisament, no amnistiar aquesta causa, amb l'argument que es podria tractar d'un delicte d'alta traïció, amb risc real per la independència de l'estat espanyol per les suposades ingerències russes en el procés català. Aquest delicte està exclòs de l'amnistia. Una de les últimes esmenes pactades amb Junts va servir per concretar més aquesta exclusió, però no ha estat suficient. El Suprem s'haurà de pronunciar.
Què dirà Europa sobre l'amnistia?
L'error de Manuel García-Castellón li va impedir fer el mateix amb Tsunami Democràtic, però l'Audiència Nacional sí que ha advertit que no es poden amnistiar els CDR acusats de terrorisme perquè això podria contravenir el dret europeu. El tribunal enviarà la llei d'amnistia a la justícia europea, que s'haurà de pronunciar sobre si encaixa en el dret comunitari.
No hi ha un termini clar sobre quan podria arribar el pronunciament, però no serà ràpid. En tot cas, mentrestant, la causa dels CDR queda suspesa. No estan amnistiats, però tampoc se'ls podrà jutjar ni imposar mesures cautelars. La Fiscalia i les defenses demanen que se'ls apliqui la llei sense necessitat de recórrer a Europa.
Ha arribat l'hora del TC?
El president del TC, Cándido Conde Pumpido, no va ser aliè a les negociacions entre el PSOE i els independentistes per l'amnistia. Reforçar-ne la constitucionalitat va ser una de les prioritats de les converses, perquè tothom sabia que la llei acabaria damunt la taula de l'alt tribunal espanyol en un moment o altre. La majoria propera als socialistes hauria d'avalar la llei quan els toqui pronunciar-se, sigui per recursos que acabaran arribant o per qüestions d'inconstitucionalitat d'altres tribunals.
Conde Pumpido i Manuel Marchena, doncs, cara a cara per la llei més rellevant dels darrers anys. El Suprem ja ha impugnat la llei al TC perquè considera que vulnera el principi d'igualtat, la seguretat jurídica, obre la porta a l'arbitrarietat i suposa una ingerència del poder legislatiu a la feina dels jutges. Creu, en altres paraules, que la llei vulnera la Constitució. El TSJC, en la causa pels preparatius de l'1-O, també ha mostrat dubtes sobre l'encaix de la llei dins de la Constitució.
El TC, amb una majoria molt ajustada a favor dels progressistes, haurà de resoldre aquestes qüestions i també, a la llarga, si la decisió del Suprem de no amnistiar Puigdemont és correcta o s'han vulnerat drets fonamentals. Si hi hagués una detenció o empresonament de l'expresident, els tempos es podrien accelerar. Si no, tot apunta que anirà per llarg. En tot cas, s'apropa l'hora del TC.
Un govern dels jutges finalment renovat
Les negociacions van anar al límit, però finalment els vocals del CGPJ van trobar una candidata de consens per a la presidència. Es tracta de la magistrada catalana Isabel Perelló, considerada del sector progressista, que ha pres possessió del càrrec aquest dimecres després de superar el bloqueig. Perelló arriba al càrrec en un govern dels jutges dividit, però que finalment ha aconseguit sortir de l'interinatge dels últims cinc anys. Felip VI tindrà una presidenta del Poder Judicial que no estarà en funcions.