Una mesura prevista com a petit remei de circumstàncies per ajudar a passar l'actual situació de crisi s'ha convertit en polèmica tant bon punt la conselleria d'Ensenyament ha fet saber que es cobrarà als escolars que duguin el seu dinar en carmanyola.
D'entrada, com que la mesura s'ha explicat malament, de seguida ha propiciat un titular tan fàcil com demolidor: els nens catalans pagaran tres euros per portar-se el dinar de casa. Ben explicat no és ben bé així, ja que el preu podria arribar als 3,10, però també podria ser més econòmic. Diuen que el que cobraran no superarà el 50% del cost del menjador, que està fixat en 6,20, però també han dit que no necessàriament s'arribarà a aquest preu.
El cas és que és veritat que dur carmanyola té un cost, sobretot una inversió inicial consistent en la compra de neveres i microones, i si cal, un cost secundari pel que fa a la vigilància i neteja del menjador. Val a dir però, que la mesura s'estudia per a estudiants de secundària i, com a molt, estudiants dels últims cursos de primària. És a dir, nens i adolescents prou capacitats per cuidar-se del seu menjar sense que ningú els hagi d'oferir atenció addicional més enllà de la vigilància habitual.
A més, cal tenir en compte un parell de qüestions més. La primera, la retallada en beques de menjador que fa que moltes famílies es plantegin preparar el dinar a casa com a mesura d'estalvi; i la segona, la caiguda del nombre nens que es queden a dinar com a conseqüència de la crisi econòmica i la retallada en beques. Tot plegat, em temo, es tradueix en una caiguda d'ingressos per a les empreses que es dediquen a oferir els serveis de cuina i vigilància, i potser al final la idea és la de trobar una font d'ingressos alternativa per a aquestes empreses.
De solucions segur que n'hi ha moltes, i probablement la menys afortunada ha estat la de cobrar un preu fix per dia. A les escoles i instituts, en general, els alumnes que es queden sempre al menjador ja paguen un abonament mensual que els suposa un estalvi sobre el preu per dia i a més, com en aquest cas el gruix del cost és només en inversió inicial i això s'hauria de rendibilitzar en un curt període, no sembla lògic carregar amb un preu diari elevat els seus usuaris. Si no es pot garantir la gratuïtat, i les mateixes AMPES ja accepten que això difícilment serà així, potser seria més lògic una tarifa plana, un tant per curs. Als instituts, els alumnes que volen una taquilla per guardar els seus llibres paguen una quota única a principi de curs. Potser aquesta fórmula es podria aplicar també als microones.
El problema, com sempre, és que si es llancen globus sonda a veure que passa, el més normal es que acabin petant a la cara dels qui els ha llançat. Per cert, ja han previst que si hi ha trenta estudiants fent cua per utilitzar el microones, l'últim haurà de fer, com a mínim, trenta minuts de cua?
