Núria Parlon: «Que Puigdemont s'obri a pactar una pregunta significa que ens estem apropant»

- Per què vostè i no Miquel Iceta per liderar el PSC?

- El nostre partit ha perdut lideratge en la política catalana, necessitem crear les condicions per a un nou lideratge del partit i crec que estic preparada per poder-ho fer per la meva trajectòria política. Fa temps que des de l'àmbit municipal, per poder ser partit de govern, hem incorporat els canvis necessaris que requereixen els nous temps i que passa per la reconnexió amb la ciutadania, recuperar l'espai d'allò públic a l'hora de fer política i reconnectar amb els sectors que estan marcant l'agenda pública, l'agenda de transformació. I fer-ho amb els nous mecanismes d'acció política, que són la transparència, el retre comptes. Això dóna un bagatge i una experiència molt més actualitzada de cara a les necessitats que té un partit com el PSC.

- El lideratge de Miquel Iceta està cremat per representar això?

- El lideratge de Miquel Iceta és continuista. El resultat de la consolidació del model del 78 ens van donar les majors quotes de llibertats i de drets, però també és cert que aquest sistema ha col·lapsat en clau econòmica, territorial i social. Treballadors joves en precari, gent gran que havia treballat tota la vida sense saber si podrà tenir una jubilació digna, un model territorial que no respon a les expectatives d'un estat modern al segle XXI, un deteriorament de l'estat del benestar per una delegació del paper clau i actor de la socialdemocràcia. Tot això ens ha portat a una certa sensació de resignació, de no entomar riscos.

- Si guanya Iceta voldrà dir que el PSC aposta per un camí conservador?

- Tampoc m'atreviria a dir això, perquè hi ha gent que farà confiança a Miquel Iceta que probablement seran molt progressistes. Però sí que hauran optat per una línia continuista en les maneres de fer. Com que tot està tan mogut, nosaltres no ens volem moure gaire. I jo crec que s'ha de fer tot el contrari. Com que tot està molt mogut i és un moment d'activisme polític com feia molt de temps que no es produïa, com que hem passat de la desafecció a l'activisme, el PSC ha de tornar a recuperar el lideratge i tornar a ser classe dirigent fora de les institucions per tornar a ser alternativa de govern.

Núria Parlon durant l'entrevista. Foto: Adrià Costa

- Quines són aquestes maneres de fer "continuistes"?

- Ens costa assumir el lideratge d'allò públic, estem acostumats a un posicionament molt institucional sense adonar-nos que els debats al Parlament tenen escassa transcendència en la via de la gent. La trajectòria política del Miquel és molt institucional i és una excel·lent trajectòria política. No s'entén el PSC sense la seva figura, però ara estem parlant de recuperar el lideratge que el PSC ha perdut. Això és innegable. I no l'ha perdut perquè no faci un bon paper institucional, l'ha perdut perquè no té un lideratge públic. A dia d'avui els col·lectius, els activistes, aquells que estan en l'agenda del canvi no ens veuen com a interlocutors. I això que en el Parlament defensem polítiques que estan en clara sintonia amb el què aquests actors defensen.

- S'ha produït un trencament generacional?

- Hem perdut la connexió amb la gent més jove i aquest és un diferenciador en negatiu del nostre projecte. Mentre altres actors que volen ocupar aquest espai orfe de l'esquerra s'estan nodrint del talent i del potencial de generacions joves i preparades, el nostre partit té reticència a fer-ho, és com una mena de por al buit. Això ho hem de trencar i canviar, i crec que estic en condicions de crear les condicions perquè aquest sigui un procés que es pugui dur a terme a curt, mig i llarg termini.

- Es podria dir que el PSC ha de triar d'alguna manera entre tapar la fuita cap a C's o tapar la fuita cap als "comuns"?

- El PSC ha d'escoltar, sobretot, la ciutadania. No volem que ens passi el mateix que al PSOE, que per no voler-se semblar a Podem ha renunciat a ser el partit transformador que era a l'any 82. I per la por de semblar-se a Podem acaba fent de crossa del PP, com ens podem trobar si hi ha una abstenció a la investidura. El PSC ha de trencar aquesta lògica. El PSC ha de tornar a liderar el canvi a Catalunya i una esquerra solvent i catalanista que cerca solucions. També al problema territorial. Mentre estem competint amb altres partits no estem arribant a la gent amb una proposta pròpia i creïble. A més més, els nostres votants i els nostres militants se situen més a l'esquerra que el PSC i hi ha molta gent socialista que ja no ens vota, però que és socialista.

- Ha perdut personalitat pròpia el PSC perquè s'ha sotmès massa a la voluntat del PSOE?

- Més que perdre personalitat ens ha passat que no hem desenvolupat l'acord que vam signar per trobar una solució al conflicte territorial, que és la declaració de Granada. Estableix les bases d'una reforma constitucional, però aquesta reforma ni hi és ni se l'espera. El Miquel diu que com que no tenim les majories necessàries per poder-la fer, doncs no la fem ara. I jo dic que tampoc hi ha una majoria al Congrés que avali la independència i bé que tenen el seu full de ruta. Nosaltres hem de legitimar el full de ruta amb la proposta de reforma constitucional. Busquem un espai frontissa entre molta gent d'Espanya que pensa que aquest és el camí i propiciem-ho des del PSC, fem de corretja de transmissió del canvi.

Núria Parlon. Foto: Adrià Costa

- El PSC es pot permetre que el PSOE faciliti un govern del PP?

- No, no s'ho pot permetre. Per això, nosaltres votarem "no" a Rajoy. Que es trenqui la disciplina de vot no depèn del PSC, depèn de si el PSOE ens vol imposar el trencament de la disciplina de vot. Tenim un protocol signat l'any 78 i nosaltres no estem trencant els principis fundacionals que donen cos a aquest protocol. Direm que no a un govern del PP per activa i per passiva.

- Quines conseqüències pot portar l'abstenció del PSOE?

- S’ha produït una escletxa de representativitat entre allò que volen les bases del partit i allò que sembla ser que pot decidir la gestora. Ens arriba que, malgrat no haver-hi una posició unànime a favor de l’abstenció, sí que la gestora podria decidir plantejar-la en un comitè federal. Crec que això provocarà danys irreparables en la relació de les pròpies bases amb el PSOE, però també d’un bona part dels votants. No pots apel·lar a la responsabilitat per legitimar la governabilitat d’un partit que ha governat contra la gent. És molt difícil justificar que estàs evitant un mal major, que són unes terceres eleccions, cronificant un mal major durant quatre anys, que és el Partit Popular.

- O sigui que abans que govern del PP, terceres eleccions.

- Jo crec que sí, per coherència política. Més val perdre un diputat, dos, tres, quatre o deu que la coherència de voler esdevenir una alternativa real i diferent al PP. Deixar governar Rajoy seria un error polític, perquè després de la investidura vindran uns pressupostos. Facilitarà el PSOE un govern i després no el deixarà governar?

- Va ser un error que el PSC deixés de defensar la consulta legal i acordada?

- Vaig defensar la consulta perquè hem de ser coherents amb el programa electoral i la defensàvem. El problema és quan es planteja que no pot haver-hi consulta si no es pregunta exclusivament per la independència i que s'ha de fer en un termini molt ràpid i fins i tot de manera unilateral. Nosaltres som un partit federat amb el PSOE i el PSOE no comparteix una solució del problema que passi per una consulta d'autodeterminació. Per això vam pactar el document de Granada. Jo defenso que desenvolupem aquest pacte i no ens tanquem la porta a fer el referèndum. Aquesta és la seqüència lògica que hem de defensar. Nosaltres treballem per la proposta d'acord i intentem arrossegar-hi la resta de sensibilitats polítiques. Ningú ens pot dir que no podem votar un acord i tothom es pot sentir interpel·lat.

 - A quin tipus de referèndum no s'hauria de tancar la porta?

- No ens tanquem en si fem un referèndum o no, centrem-nos en el model de referèndum, que nosaltres pensem que ha de partir d'una proposta d'acord. Si no hi ha acord, només tindrem una foto de com la gent se situa davant d'una proposta binària que no permet matisos. Puigdemont va dir dilluns que caldria pactar la pregunta. Ell que ha estat alcalde sap perfectament que per arribar a acords necessita dialogar molt i arribar a pactes. Que obrís la possibilitat de pactar una pregunta, malgrat que no es pugui dir públicament, significa que ens estem apropant a l'espai de grisos que ens permeti seure en una taula, parlar, dialogar i intentar acordar alguna cosa.

- Es va plantejar malament la "via canadenca" a la ponència marc del pròxim congrés?

- El problema és que no es va fer el debat i que ni tan sols els membres de l’executiva havien vist que aquesta proposta s’incorporava. Ara bé, com que se suposa que la via canadenca el que ha de permetre és obrir el debat, obrim el debat i fem-ho bé. Les dues candidatures vam decidir esperar que s'acabin les primàries per veure com formulem la via canadenca.

- Quina és la seva proposta?

- Avançar en una proposta de reforma constitucional que es pugui impulsar des del PSC a Catalunya buscant complicitats al Parlament i al Congrés. I, a partir d’aquí, agafant el guant que ens ha llançat ara Puigdemont, podríem pactar una pregunta.

- Entraria en una taula de negociació sobre aquesta qüestió?

- Sí, si s’obre la possibilitat de plantejar una pregunta que no sigui exclusivament binària i sense matisos i sobre la ruptura en la qual tots hi estiguem representats. També aquells que creiem que s'ha de modificar l'Estat perquè Catalunya s'hi senti còmoda.

- Aleshores, el pla B seria la consulta i no la "via canadenca"?

- Sí, no ens fem trampes. La gent no sap què és la via canadenca. El que es planteja és fer una pregunta clara en relació a un procés i a partir d'aquí determinar unes majories perquè la consulta sigui eficaç des del punt de vista de les conseqüències jurídiques. Doncs formulem-ho bé. Si no és possible acordar una reforma que ens doni majories allà, treballem aquí per l'acord. Però si no és possible acordar res, plantegem fer una consulta en base a un acord per treballar per un estat plurinacional, millora del finançament i reconeixement de la singularitat.

- Qui farà un pas endavant amb vostè si guanya les primàries?

- Hi ha tota una generació formada, preparada i amb un bagatge d'activisme social i de responsabilitats institucionals que han d'incorporar-se a l'executiva. La direcció no ha d'estar formada només per càrrecs institucionals o amb responsabilitat de govern, també per gent vinculada a l'activisme. Ha de ser un equip molt operatiu. Tres figures tindran un pes rellevant: la de la primera secretaria, la presidència i la secretaria d'Organització. Pel que fa a aquesta última, hem de recuperar l'escola del municipalisme. L'estada al món local és necessària per tots els quadres que vulguin fer política institucional.

- Hi ha hagut un trencament al partit entre l'àrea metropolitana i la resta del territori?

- Som un partit eminentment metropolità i això és un error. Hem de tornar a ser un partit de referència a tota Catalunya. Per això és important tenir un discurs de reequilibri territorial i l'hem de fer de la mà dels agents socials. Nosaltres que som federalistes hem d'aplicar el federalisme a casa nostra i no només plantejar-lo per qüestions d'Estat.
- Alcaldes com el de Terrassa, Jordi Ballart, guanyaran pes dins del partit?

- A mi m'encantaria comptar amb gent com Jordi Ballart a la meva executiva. Crec que representa la capacitat per liderar els canvis que la gent ens reclama per tornar a ser alternativa. Molta gent vinculada al món local i a l'activisme ha de tenir un paper clau.

- Manté l'oferta a Iceta perquè sigui president del partit?

- Hem d'aprofitar el seu talent i el seu bagatge institucional perquè ens ajudi i posi la seva experiència al servei dels canvis que s'han de fer. Aquesta funció de presidència institucional amb funcions executives legitimaria molt el seu paper com a president del grup parlamentari. Estaré encantada que segueixi si posa el càrrec a disposició.

- Vol ser candidata a les eleccions al Parlament?

- No vull fer vasos comunicants entre processos, precisament volem canviar les maneres de fer política i la cultura política del partit. Una cosa són les primàries per a la direcció del partit, per crear les condicions d'un lideratge diferent. Per això em presento: per tornar a ser un partit líder no tant en les institucions sinó al carrer. Aquest és un procés, després vindrà l'altre.

- Està satisfeta de com s'ha desenvolupat la campanya de les primàries?

- A excepció de l'empat tècnic, que no sé què va passar amb els avals perquè des de la teoria de la probabilitat és gairebé impossible, està sent una campanya amb 'fair play' que farà que el PSC no torni a ser, guanyi qui guanyi, el mateix. La dinàmica d'il·lusió, implicació i compromís que he detectat en la gent al territori és imparable. El PSC canviarà les seves maneres de fer.

- Què farà aquest dissabte?

- Al matí faré una volta pels punts de votació i a la tarda, a les 18:30 hores, aniré a la manifestació del TTIP abans d'anar a la seu de Nicaragua. Després, a veure si arribo a un concert de Cálido Home. Tant si sóc primera secretària com si no.