Oleguer Presas forma part de la llista de la CUP. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital

Tot i no haver oficialitzat el seu adéu, Oleguer Presas (Sabadell, 1980) es va retirar l'estiu del 2011, després de finalitzar el seu contracte amb l'Ajax. Blaugrana entre el 2002 i el 2008 (el 2006 va guanyar una Champions a París) i home de confiança en la reraguarda de Rijkaard, ara sembla que la seva etapa esportiva s'ha convertit en una boira espessa. Així, diu que té "molt mala memòria" quan se li pregunta per la renúncia a la selecció espanyola o quan va ser vexat pel jugador del Màlaga Salva Ballesta. Amb el mateix hermetisme es refereix a les seves ocupacions quotidianes i professionals, àmbit en el qual es remet a la breu definició del web de la CUP: membre del seminari d'Economia Crítica Taifa, soci del casal independentista Can Capablanca de Sabadell i del projecte Coop57. I és el número 83 de la CUP per Barcelona, en una llista en què també sobresurten noms mediàtics com Francesc Lucchetti, Titot, Cesk Freixas o Julià de Jòdar.

- Per què ha decidit ser present en les llistes de la CUP en aquestes eleccions?

- És un moment important en què es donen varis processos a la vegada: el creixement de l'independentisme, la greu crisi del sistema i les conseqüències que això suposa per la gran massa de la societat. I una emergència de molt gent que té ganes de dir-hi la seva, de manifestar-se, d'ocupar places, de sortir al carrer i demanar ser subjectes actius en tot aquest procés. Com que entenc que la CUP defensa tots els eixos que responen al que jo penso que és per on s'ha d'anar, els dono suport.

- Què el sedueix de la CUP o què té aquesta formació que no tingui cap altra força política per integrar-s'hi?

- Discurs i pràctica.
 
- Quin tipus de discurs?

- Un discurs de radicalitat democràtica portat a la pràctica, no només amb paraules o en formes sinó amb fets. L'exemple més clar és que s'engega un procés de discussió obert amb tota la gent que hi vulgui participar, que totes les decisions es prenen per assemblea, que la seva política es fa al carrer i no a les institucions. No podem esperar que els polítics ens salvin d'on som, hem de ser tots nosaltres qui agafem responsabilitats i compromisos.
 
- En quins àmbits? Què s'hauria de canviar d'aquest sistema?

- Jo no sóc polític, no tinc un eix programàtic claríssim però estic a favor de les propostes que vagin encaminades a defensar els interessos del conjunt de la societat en comptes de respondre als interessos d'uns pocs. Això que diuen que les retallades són necessàries no és veritat, les retallades són una política clarament ideològica, s'opta per aquestes polítiques quan es podria optar per unes altres, no podem dir que no hi ha alternatives: hi ha una despesa militar que es podria reduir, un sistema impositiu que es podria canviar... El discurs tan extès que és les retallades són l'únic camí no em serveix.

- Així, no el convenç el sobiranisme de CiU?

- No, perquè una persona que fa res ens estava retallant un Estatut aprovat pel conjunt del Parlament i si mires a qui ha estat donant suport Convergència a Madrid, i qui els aprova els pressupostos... per mi no és creïble aquest gir sobiranista, és un clar oportunisme del moment polític i històric viscut en la manifestació de l'11S. La ideologia i la manera de fer cada partit es demostra dia a dia i no només en períodes electorals.
 
- Un dels lemes de la CUP és "Creure que tot és possible per fer-ho possible". Tot depèn de la convicció personal?

- Sí, està claríssim, no creiem que els polítics ens solucionin els problemes que tenim actualment, ha de ser la gent del poble la que prengui aquesta responsabilitat. I crec que és un moment històric també en aquest sentit, en el fet que la gent es va adonant que aquesta democràcia hereva de la suposada transició no és satisfactòria per un ampli conjunt de la societat.
 
- Cesk Freixas deia que l'èxit no depenia de treure diputats sinó que ja era un èxit haver mobilitzat tanta gent. És important tenir representació al Parlament o es conforma amb fer pressió i empènyer des de fora per espavilar els partits tradicionals?

- Estic convençut que traurem representació però aquest no és l'objectiu, el fet de treure-la et dóna visibilitat als mitjans i  tenir un altaveu al Parlament de manera més o menys constant. En la democràcia política en la qual estem les quotes dels mitjans estan molt parcel·lades i el fet de ser una organització menys coneguda fa que els mitjans no et donin cobertura. Fer aquest canvi et pot suposar aquesta presència als mitjans de comunicació i que les lluites de la gent es visualitzin a través d'aquesta representació parlamentària perquè, com diu el David Fernàndez, no és que nosaltres representem els moviments sinó que els moviments ens representen. Per tant, el fet que nosaltres siguem al Parlament voldrà dir que el discurs de tota aquesta gent que s'està mobilitzant arribarà a molta altra gent.

- La societat catalana ha dit prou i ja no hi ha marxa enrere?

- Hem fet el primer pas però no em crec que no es pugui capgirar perquè estem en processos dinàmics. Si pensem que ja ho hem fet i que ara a veure quin partit ens governa i ens duu a la independència, estem equivocats. Per aconseguir la independència ens haurem de mobilitzar com vam fer l'11S moltes més vegades i intentar sumar cada vegada més gent.
 
- La independència és una finalitat o un mitjà per assolir una millora social?

- És un mitjà perquè no entenc una independència en una societat injusta, per mi ha d'anar acompanyada d'una societat justa, solidària i ecològicament sostenible en què no hi hagi desigualtats de cap tipus. Entenc la llibertat com quelcom integral, no només com una cosa de país.
 
- En referència a la seva carrera, com veu el futbol des de fora?

- Com un aficionat més, no ha canviat tant des que jo hi era. El veig amb la tranquil·litat i la llibertat que et dóna estar fora.
 
- Encara és un tabú al món del futbol poder expressar públicament les conviccions polítiques?

- Sí, sens dubte, el fet que l'Andrés Iniesta digués que se sent català i espanyol, que és la cosa més normal del món, i la cosa més neutra que hi pot haver, i vegis que la gent se li tira sobre és una mostra molt clara que hi ha sectors que no gaudeixen de la llibertat d'expressió de la qual molts s'omplen la boca.
 
- Com recorda els moments en què a molts camps el xiulaven només per haver manifestat la seva ideologia? Era dur o podia aïllar-se?

- El que vaig fer ho feia plenament conscient i sabent les conseqüències, això no treu el fet que no m'agradi que en aquest món no es puguin expressar certes opinions. I aquells que diuen que no es pot barrejar política i esport són els que primer polititzen l'esport i la politització només els molesta quan no va en el seu sentit.
 
- Va trobar a faltar el suport dels companys o de l'entorn?

- No, al contrari, els companys de dins el vestuari no havien de fer públic cap suport perquè no era una cosa pública, sinó que directament i personalment ja me'l donaven i estic molt satisfet d'això i de la resposta dels amics i de la gent.
 
- No va sentir que els mitjans espanyolistes l'utilitzaven per menystenir el moviment independentista?

- No ho he analitzat tant, no ho sé ni m'importa. Quan estàs en aquesta posició la gent t'utilitza, ja n'ets conscient però m'és indiferent.
 
- Entre els jugadors hi ha de tot, gent d'esquerra i de dretes?

- Sí, està bastant repartit, hi ha gent de diferents colors i tendències. Sí que majoritàriament et diria que és un món més aviat conservador però això no vol dir que no hi hagi gent d'esquerres.
 
- Els jugadors no es posicionen per manca d'interès o per la pressió dels clubs i de les marques publicitàries?

- És com aquells que defensen que avui no hi ha censura als mitjans, directament hi ha molts pocs mitjans de comunicació que retirin articles o que passin la censura estricta com en temps de dictadura, això no vol dir que els mateixos periodistes sàpiguen quin tipus de contingut han de cobrir en les seves notícies. Amb els futbolistes passa el mateix, no és que els diguin que això ho pots dir i això no, però quan es diuen unes coses hi ha unes conseqüències, això implica que la pròxima vegada que aquesta gent vulgui dir certes coses s'ho pensarà dues vegades. L'exemple més clar és amb els mitjans de comunicació, el periodista mateix s'autocensura i els futbolistes també.
 
- Per por?

- Sí, o per prudència o per com li vulguis dir, o potser per manca de conviccions. És la posició més còmoda però l'entenc perfectament.

Carles Batalla entrevista Oleguer Presas a Can Capablanca de Sabadell. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital