Òmnium demanarà 13 anys de presó per als policies implicats en la pèrdua d'un ull de Roger Español

Política

L'entitat independentista exercirà l'acusació popular en el judici pels fets de l'1-O previst els dies 16, 17 i 30 de setembre

Publicat el 04 de setembre de 2026 a les 09:38

Òmnium Cultural, que exercirà l'acusació popular al judici per la pèrdua d'un ull de Roger Español durant l'1-O, demanarà que es condemni els quatre policies implicats per un delicte de lesions amb pèrdua d'òrgan principal en concurs amb delicte de tortura, amb una pena de 13 anys i dos dies de presó i inhabilitació. El judici se celebrarà el 16, 17 i 30 de setembre a l'Audiència de Barcelona i l'entitat aportarà testimonis, pericials i una prova gràfica per acreditar que el tret de la bala de foam "no va ser accidental ni justificat, sinó antireglamentari, dirigit contra Español en clau de represàlia i emparat per una cadena de comandament".

En aquest sentit, Òmnium entén que la responsabilitat ha de recaure no només en l'escopeter que va disparar sinó en tota la cadena de comandament, i el seu president, Xavier Antich, ha afirmat que aquest judici no només afecta un cas particular, sinó que, simbòlicament, se'l fan seu molts ciutadans. "Fer seure aquests agents al banc dels acusats ha estat una cursa de fons que l'Estat, de totes totes, ha intentat evitar", ha denunciat, alhora que ha afirmat que evidencia que la brutalitat policial "va existir i va ser un delicte". Antich ha afegit que volen demostrar que aquesta violència va anar molt més enllà, que va ser "massiva, intencionada i va tenir un caràcter clarament repressiu".

Per a Òmnium, aquest judici assenyala "les vergonyes d'un estat i d'un estament policial que es creu intocable, però que ha de deixar de ser-ho" i el concep com una oportunitat per reparar una ferida col·lectiva contra milers de ciutadans que van exercir els seus drets l'1 d'octubre de 2017. L'advocada d'Òmnium en aquest judici, Laia Serra, ha precisat que l'acusació de lesió amb pèrdua d'un òrgan principal conjuntament amb el delicte de tortura està fonamentada en diversos motius, entre els quals que el tret va ser deliberat, sabent el potencial lesiu d'aquest tipus d'armes i en represàlia per l'actitud d'Español envers l'actuació de la policia espanyola aquell dia.

Ha afegit que, un cop ferit, els escopeters d'aquell grup van continuar disparant contra la gent que socorria el ferit en lloc d'activar els serveis mèdics. En últim lloc, Serra ha apuntat que l'ordre de disparar i la manera com es va executar, "manifestament antireglamentàries", van ser avalades i no impedides per tota la cadena de comandament. Segons l'advocada, això s'acreditarà amb diversos testimonis, entre els quals periodistes i manifestants, i les proves gràfiques, que ha asseverat que són "concloents".

Finalment, l'entitat ha destacat que ha exercit l'acusació popular a pràcticament totes les causes obertes per càrregues durant l'1-O, però ha apuntat que la major part no han arribat a judici per arxivament o amnistia. És per això que ha destacat l'excepcionalitat d'aquest judici.

Escull Nació com la teva font preferida de Google