Si Pedro Sánchez no en tenia prou amb la crisi de Ceuta, aquest divendres li toca reobrir un altre meló incòmode: el finançament. Després d'ajornar el debat amb les autonomies abans de l'estiu, aquest divendres es reuneix el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) a Madrid perquè el Ministeri d'Hisenda detalli als consellers d'Economia les característiques del nou model, que preveu posar sobre la taula 21.000 milions d'euros més per a les comunitats de règim comú. A Hisenda esperen que el PP, que s'oposa a la proposta, no boicotegi la trobada, com ha intentat Madrid aquestes últimes hores. Tot apunta que serà -com la resta de discussions que hi ha hagut sobre el finançament- una trobada agre en què els consellers espanyols carregaran contra les "cessions" de Sánchez a Catalunya.
En tot cas, és un tràmit més en el costerut camí per reformar el model. El Ministeri d'Hisenda, que pilota Arcadi España, exposarà a partir de les deu del matí les característiques i reformes legals que necessita el sistema de finançament. La proposta, més enllà del debat -si tot va segons el previst, s'hauria d'allargar fins al migdia- i de les crítiques que hi facin les comunitats del PP, s'aprovarà amb els vots del govern espanyol, de Catalunya i les Illes Canàries, que governen els regionalistes de Coalició Canària amb el PP. Si no hi ha sorpreses d'última hora, la resta d'autonomies hi votaran en contra. De poc haurà servit que el govern espanyol cedís, al juliol, a les pressions dels populars per negociar el nou model, i la picabaralla es dona per descomptada.
Què explicarà el ministre? Bàsicament, les característiques del nou sistema i insistirà que cap territori hi surt perdent. Catalunya guanyaria uns 4.700 milions d'euros el primer any, però Andalusia n'obtindria prop de 4.900, el País Valencià uns 3.700 i la Comunitat de Madrid, uns 2.500 milions. També es de cedeix més percentatge dels impostos a les autonomies, amb l'IRPF que passa del 50 al 55% i l'IVA del 50 al 56,5%, es canvia la manera de calcular la població ajustada i es dissenya un model amb singularitats "a la carta", que caldrà negociar de manera bilateral si s'aprova el nou model. També es detallarà la reforma legislativa necessària, que passa per modificar la llei orgànica del finançament autonòmic (LOFCA) i la llei del sistema de finançament i la llei de cessió de tributs.
Des de Catalunya, el Govern tanca files amb el Ministeri. "La reforma serveix per guanyar en transparència, justícia i igualtat, i permetrà a les comunitats autònomes disposar de més recursos", assenyalen fonts d'Economia. El PP, que controla el mapa autonòmic amb interessos contraposats, s'hi oposa, malgrat que la proposta també beneficia els territoris que governa. El cas paradigmàtic és el d'Andalusia, la comunitat que més diners addicionals rep, o el País Valencià i les Illes Balears, dos territoris castigats per l'infrafinançament. L'argument principal dels conservadors és que la reforma s'ha negociat prèviament amb ERC i que suposa "privilegis" per a Catalunya. El cert, però, és que Catalunya pateix un dèficit fiscal estructural de més de 20.000 milions d'euros, impostos dels catalans que marxen a Madrid per contribuir a la "solidaritat" i no tornen.
Sense garanties al Congrés
Més enllà de les objeccions que hi posi el PP, el model s'aprovarà a la reunió d'aquest divendres. És el pas previ perquè s'aprovi al consell de ministres i es porti al Congrés per intentar que s'aprovi abans d'acabar l'any i entri en vigor el 2027. Serà allà la prova de foc, perquè a hores d'ara el nou sistema no té garantida la majoria per tirar endavant. Sánchez i els socis hi votaran a favor, però Junts es manté en el "no" i reclama el concert econòmic. Ho reiterava dijous, en ple debat sobre la crisi a Ceuta, la portaveu juntaire Míriam Nogueras. "Si els bascos tenen el concert, per què no el poden tenir els catalans", va dir. La proposta de Junts, que compta amb el suport d'ERC, no té cap opció de tirar endavant amb les actuals majories al Congrés.
En tot cas, la reforma del finançament és la màxima prioritat del Govern en aquest inici de curs, i per això les setmanes abans de les vacances d'estiu va intensificar la pressió a Junts, per intentar encarrilar la votació a la cambra baixa. Illa, de fet, no descarta reunir-se amb Carles Puigdemont, si cal, i també insten els independentistes a negociar millores al model. Abans cal, però, permetre'n la tramitació. Tothom és conscient que Sánchez es troba en la recta final de la legislatura, i molt probablement de la seva etapa a la Moncloa, i que cal esprémer els últims mesos amb un govern "amic" a la Moncloa. La fragilitat de Sánchez i el PSOE, agreujada per la crisi de Ceuta, no facilita gaire noves negociacions amb els independentistes. El to de Sánchez amb Junts al debat de dijous n'és un bon exemple.
La incògnita de l'IRPF
Fins ara, tot plegat fa referència a la reforma del model per a les comunitats de règim comú. Si finalment s'aprova al Congrés, caldrà negociar de manera bilateral les singularitats. Falta discutir, per exemple, com es pagaran les competències no homogènies -és a dir, aquelles despeses que només té Catalunya-, la capacitat normativa i de gestió sobre els impostos. "Quan ho tinguem tot, podrem parlar d'un finançament singular", deia la consellera, d'Economia, Alícia Romero, en una entrevista a Nació. Falta, també, resoldre un dels grans esculls en la negociació del finançament: la recaptació dels impostos i, concretament, del 100% de l'IRPF. Mentre l'Agència Tributària de Catalunya es prepara amb la mirada posada a 2029, el govern espanyol ha de decidir si cedeix o no la competència a la Generalitat.
