És curiós constatar com, de cop i volta, Joan Carles I ha desaparegut de l'escena pública. Després de 39 anys de culte a la personalitat, amb adulació obligatòria des de tots els mitjans de comunicació, no queda ni rastre d'ell. Des del dia de l'abdicació, l'agenda de la Casa Reial no registra cap activitat de l'anterior cap d'estat i tampoc no té cap previsió indicada. Aparentment, no fa res. Tampoc no se sap on és.

En definitiva, l'han tret del mig de forma radical i sense miraments. Ja no tenia cap funció útil per al manteniment del règim i, per contra, la seva presència amenaçava amb contaminar de descrèdit unes institucions i un sistema polític que té problemes greus de credibilitat i legitimació entre la ciutadania. I em refereixo a l'espanyola, perquè la societat catalana fa temps que es va allunyar del muntatge polític de la transició. Aquell elefant va delatar, alhora, la insolència i la decrepitud moral de la persona que ha simbolitzat tot un règim. S'havia fet massa evident.

Ara -igual que passava amb Franco- Joan Carles I només sobreviu en les monedes, una pròrroga que ja han anunciat que serà curta. La diferència és que el vell Borbó és viu i segur que tindrà temps d'adonar-se que fins i tot els seus procuren esquivar-lo. No se sap mai quan es filtra un compte corrent a Suïssa.