L'exvicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, ha comparegut aquest divendres telemàticament a la comissió d'investigació del Parlament sobre Pegasus, des d'on ha advertit que "per desgràcia", les "clavegueres policials, judicials i mediàtiques" no han sigut "l'excepció", sinó la "norma". També ha retret al PSOE no voler "obrir portes i finestres en una sèrie de dinàmiques que s'estan produint dins l'Estat", com és la persecució contra l'independentisme del jutge Manuel García Castellón.

Iglesias ha insistit que no era "conscient" que s'estaven espiant líders independentistes i ho ha descrit com a "gravíssim". Qui va ser el número u de Podem ha assenyalat que l'espionatge és un mecanisme que ha de ser "excepcional" i ha apuntat que utilitzar-lo per investigar un adversari polític o un aliat en el marc d'una negociació és "extremadament greu". Responent a una pregunta d'ERC sobre si creu que Aragonès va ser investigat en el context de les negociacions per la investidura i l'inici de la taula de negociació, Iglesias ha tornat a subratllar que "si això fos així, estaríem davant d'una cosa enormement greu".

Sobre l'espionatge amb Pegasus, preguntat per si hi hauria d'haver una investigació interna, Iglesias ha ironitzat que "si els investigats s'investiguen a ells mateixos, és tot més difícil". També ha repetit en diverses ocasions que qui hauria d'haver dimitit és la ministra de Defensa, Margarita Robles, per "no ser capaç d'impedir" la infecció amb programari ni a ella mateixa ni al president del govern espanyol. Així mateix, ha instat a la Fiscalia General de l'Estat a investigar i al govern espanyol a "retre comptes". 
 

"Cop" de la judicatura

"Les praxis de les clavegueres del ministeri d'interior i la seva relació amb els mitjans de comunicació ens parlen d'una estructura de poder corrupta", ha valorat Iglesias, per després continuar carregant contra el poder judicial. Preguntat per Junts sobre si podria qualificar-se de "cop" els moviments judicials contra l'independentisme, Iglesias ha argumentat que hi ha sectors molt poderosos de la judicatura que tenen una "voluntat política" que contrasta amb la voluntat política del legislador. "A això se li podria dir 'cop'? Sí", ha reblat.

L'exvicepresident ha anat més enllà i ha qualificat la Casa Reial com un "artefacte polític". Ha apuntat que el missatge del rei el 3 d'octubre de 2017 va ser un "missatge a l'Estat i als jutges". També ha lamentat l'existència "d'elits policials que s'organitzen de manera il·legal com a policia patriòtica per utilitzar el seu poder com a funcionaris per actuar al marge de la llei".

Reformes legislatives

Amb tot aquest anàlisi, Iglesias ha afirmat que Espanya "està lluny de ser una democràcia plena". Per això s'ha mostrat partidari d'impulsar reformes legislatives per no repetir una situació d'espionatge com aquesta. Ha demanat una "normativa més garantista" instant a la majoria del Congrés que va fer possible la investidura de Sánchez a fer els canvis "per protegir en un futur la societat" del que considera una "involució autoritària".
 

L'únic compareixent

Iglesias ha estat l'única de les quatre persones que s'havien citat aquest divendres a la comissió del Parlament que ha comparegut. ERC, Junts, CUP i comuns han lamentat que Juan Jesús Torres, secretari general d'administració digital del Ministeri d'Afers Econòmics i Administració Digital, i Luis Muñoz, subdirector general del Centre Criptològic Nacional, així com Iván Redondo, director del gabinet de la presidència del govern espanyol del 2018 al 2021, no hagin comparegut a la comissió emparant-se en diversos dictàmens del Consell d’Estat.