A la llibreria Altaïr de Barcelona no hi cabia ni una agulla aquest divendres a la tarda en la presentació del llibre de Pablo Iglesias, Verdades a la Cara, editat per Navona. Acompanyat per Aitor Riveiro i Jordi Basté, amb qui comparteix micròfons cada dilluns a les tertúlies d’El Món a RAC1, Iglesias s’ha assegut en un divan des d’on ha pogut reflexionar, en veu alta, la majoria de les coses de les quals no podia obrir la boca quan formava part del govern espanyol. En una bateria de sinceritat, bromes i complicitat -inclosa amb el públic, que a estones recordava un dels mítings de Podem-, Iglesias no ha tingut cap problema a l'hora d'abordar totes les crítiques, els pensaments i les vivències -diverses d'emotives- que exposa en el llibre. Ara, l'exvicepresident primer diu la seva des de diverses columnes a mitjans de comunicació, en tertúlies a ràdios i televisions, a més de presentar i produir el seu propi podcast: La Base.

Sense poder-se’n estar, l'exlíder de Podem l ha carregat contra la ministra de Defensa, Margarita Robles, per les seves acusacions contra el partit que va fundar a l’hora de valorar l’enviament d’armes a la guerra d’Ucraïna. "Com que estic a Catalunya, jo li vull dir a la ministra: convenci vostè als seus subordinats perquè deixin d’espiar als seus adversaris polítics. Si no ho estan fent vostès, expliqui-ho i depuri els aparells de l’Estat que en són responsables. Si no es veu capaç, marxi a casa o al PP, que la rebran amb els braços oberts". Relaxat i sense cotilles, Iglesias ha reconegut que la seva nova posició li permet dir “el que li doni la gana”.

Encara que la conversa hagi començat abordant les interioritats de la creació del llibre, Iglesias no ha trigat a treure els seus dots comunicatius. L’orador, el professor universitari, ha repartit a tort i a dret. El seu principal objectiu són poders mediàtics que controlen els mitjans de comunicació i que són responsables de l’escarni que va patir la seva família i la seva parella, la ministra Irene Montero. Se'l nota ballant entre l’emotivitat i la frustració continguda per haver estat "víctima de situacions molt complicades". És en aquestes situacions, assegurava, on s’ha instaurat "la impunitat". Un home amb un fill en braços cridant-li "fill de puta" quan era amb els seus fills; una manifestació del sindicat ultra Jusapol a la porta de casa seva o "[el periodista de la COPE] Carlos Herrera convocant una romeria" davant del seu domicili. La virulència d'aquesta dreta mediàtica la traça amb aquests exemples. Un dels episodis que més el va marcar emocionalment va ser el del periodista d'Okdiario que va entrar a casa seva i va assetjar els seus fills. Iglesias denuncia el judici que va patir i que va dictar sentència en contra seva. Un altre cop, denuncia, la impunitat.

No s’ha tallat en cap moment a l’hora de fer la llista de les principals personalitats mediàtiques que l’han atacat de manera personal. Els principals assenyalats són Antonio Garcia Ferreras i, donada l’actualitat –per la situació dels àudios filtrats sobre Gerard Piqué i Luis Rubiales-, també Florentino Pérez. Els periodistes Eduardo Inda –"el que escriu aquell tabloide"- i Cake Minuesa són dos dels protagonistes de les vivències més fosques que “va haver de suportar a nivell personal". El llibre, reivindica, és la viva imatge de la nova situació "de llibertat" que viu ara. "Ara puc defensar la meva gent com abans no podia fer-ho”, diu. També ha insistit que tot el que ha viscut, que plasma en el llibre, "si ho hagués viscut un ministre del PP, rodarien caps".