
Pablo Iglesias durant l'entrevista a RAC1 d'aquest dijous. Foto: El Món a RAC1
El líder de Podem i diputat al Parlament europeu Pablo Iglesias ha estat entrevistat aquest matí per Jordi Basté al programa "El món a RAC1". Vet aquí un resum de les principals respostes que ha donat.
Referèndum. "No depèn de mi acceptar un referèndum d'independència. Insisteixo". Troba bé que els catalans es posicionin," però no es poden vendre pells d'ós que no s'hagin caçat". Es inviable jurídicament que hi sigui. No hi ha possibilitat. No és culpa d'ell, sinó dels que van dissenyar el règim del 1978. Com que està compromès amb el dret a decidir, i diu que no vol que Catalunya se'n vagi d'Espanya, i si ell governa creu que els catalans no ho voldran. Com que es declara demòcrata vol que s'obrin processos constituents i en aquell marc "pot ser legal i viable discutir de tot inclòs d'un marc territorial". Els que plantegen un referèndum saben que es impossible i ho fan per anar cap a una negociació de competències entre Mas i Rajoy, alerta..
República. Si es planteja monarquia i república,"guanyen els monàrquics" i ell prefereix democràcia. Si guanya Podem vol que s'avanci cap a que totes les institucions tinguin un fonament democràtic. Cap problema que el cap de l'Estat sigui un borbó si l'han votat els ciutadans.
Dret a decidir. Veu positiu i ineludible que els catalans expressin la seva opinió. Cal obrir un procés constituent tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. No vol que Catalunya se'n vagi, però d'això n'han de parlar els catalans. Si guanya les eleccions, vol que una majoria de catalans estiguin a gust construint un país junts. El PP ha estat una fàbrica d'independentistes: "Jo soc sobiranista i aixo no té a veure amb que hi hagi escoles i hospitals que funcionin. Un hospital privat no garanteix la sobirania independentment de la bandera que hi posem a la porta".
Nació. Catalunya hauria de ser reconeguda a la futura Constitució com una nació i amb dret a decidir.
Exèrcit i Constitució. La nova Constitució hauria de ser defensada per totes les institucions, inclòs l'Exèrcit, dóna a entendre.
Llengua. Que el català sigui la llengua oficial a Catalunya i sigui respectada a la resta de l'Estat és més que raonable. La immersió lingüística ha Catalunya ha funcionat molt bé, opina. A Catalunya tothom és bilingüe i i això no enfronta els catalans. Veu que la gent s'entén perfectament pel carrer. És raonable que el català sigui la llengua vehicular de totes les institucions públiques de Catalunya, afirma. Sap que a l'Alguer es parla un català antic però defuig de parlar de la unitat de la llengua al País Valencià i les Illes.
Seleccions esportives. Va viure a Escòcia i recorda que no hi havia cap problema amb les seleccions esportives. Cap problema. Si un esportista que viu a Barcelona s'hi sent més a gust, per què no pot portar la samarreta espanyola ? O bé portar la catalana.
Dret a decidir al programa de Podem. Serà al seu programa a les eleccions generals i a les del setembre a Catalunya. Resoldre amb una negociació de competències entre Catalunya i ¡'Estat es una estafa. "La legalitat actual no l'he inventat jo", insisteix.
Toros. No és partidari de prohibir-les. Creu que en molts llocs del país són una tradició amb molts seguidors i que cal establir un diàleg que s'escolti tothom. No és partidari de prohibir res en política.
Policia antiavalots. Creu que es podrien evitar imatges terribles d'utilització dels materials antiavalots. "No m'agraden aquests punyals que porta la policia autonòmica catalana", i creu que hi ha altres mitjans que permetrien racionalitzar situacions i incidents. El control de l'ordre públic correspon a la policia i es podria millorar.
Mobile World Congres. Les institucions han de posar facilitats per a les infraestructures que permetin la realització de tot tipus d'esdeveniments, però "no sé si un congres de telefonia mòbil", que impliquen una despesa enorme mentre els ciutadans han d'estar en barracons.
Fiscalitat. La voluntat d'un estat propi pot tenir moltes causes. No cal centrar-ho en temes fiscals. Els de dalt a Catalunya paguen molt poquet. El que cal són bons serveis públics i escoles i que no es privatitzin i això té molt a veure amb el sistema fiscal. Plantejar una competència entre andalusos i catalans ha donat el pitjor resultat de la política espanyola en molts anys, es plany.