El Govern de Pere Aragonès va deixar pràcticament enllestit el Pacte Nacional per la Llengua, però l'avançament de les eleccions va fer impossible signar-lo. En l'acord d'investidura entre el PSC i ERC s'hi feia referència. Deia que s'havia de formalitzar en els 100 primers dies de Govern, però això no ha passat. De fet, el pacte està encallat pel bloqueig de Junts i la CUP, que es neguen a sumar-s'hi ara com ara perquè el consideren insuficient i per discrepàncies amb l'executiu de Salvador Illa, segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat Nació. El Departament de Política Lingüística hi veu motivacions partidistes i una maniobra dilatòria.
El conseller de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, ja va llançar un dard a la portaveu de Junts, Mònica Sales, aquest dimecres al Parlament. Els juntaires retreien al president i al conseller la poca contundència en la defensa de la llengua i el "silenci" després de l'última resolució del Govern, que imposa el 25% de castellà a més centres educatius. "Si vol que parlem de silencis, el més clar i clamorós és que cada vegada que demano interlocució amb Junts la resposta sistemàtica és que aquesta setmana no pot ser", va dir Vila. Es referia, precisament, al Pacte Nacional per la Llengua.
Aquest acord implicaria uns 200 milions d'euros per impulsar mesures pel català durant el 2025, més enllà de l'escenificació d'un consens polític ampli en defensa de la llengua. El PSC i ERC veuen bé tirar-lo endavant, i els Comuns també a l'espera de resoldre alguns serrells. Tots ells assenyalen Junts com el principal responsable d'ajornar la signatura i ho atribueixen a maniobres partidistes i perquè no sigui Illa qui es pugui apuntar el mèrit d'haver tancat aquest pacte. Al president li agradaria que en aquest àmbit s'hi pogués afegir, també, el PP, escenari ara com ara impossible.
Des de Junts, però, responsabilitzen el Govern de no poder tancar l'acord. Fonts del partit consultades per Nació diuen que al pacte "és important que hi sigui tothom" i acusen l'executiu de "no haver treballat prou" amb les entitats per la llengua. En la mateixa línia, els juntaires retreuen que l'executiu "utilitzi el castellà de manera recurrent" i no es planti davant les vulneracions de drets lingüístics o les normes que discriminen el català. Sales insistia dimecres al Govern sobre si acatarà o no la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de català. Vila no va voler anticipar escenaris, i des del Departament consideren "incomprensible" condicionar el pacte a una sentència que encara no existeix.
Pel que fa a la CUP, fonts consultades apunten que "ara com ara" no formen part del pacte per la llengua perquè consideren que és "de mínims" i no aborda les causes de "la minorització" del català. Per als anticapitalistes, la causa principal és "l'opressió de l'estat espanyol i la manca de sobirania del país". La CUP ja es va desmarcar, fa uns anys, de l'acord per reformar la llei del PSC, ERC, Junts i els Comuns per intentar protegir la immersió dels embats dels tribunals amb el 25% de castellà. En aquest escenari de desacord, el pacte no pot tirar endavant.
De tota manera, el Govern manté el compromís de tirar endavant les mesures que inclou l'entesa per altres vies. En paral·lel, tal com va avançar Nació, el consell executiu va aprovar dimarts el pla de xoc per millorar l'ensenyament del català. L'acord signat amb ERC preveu una inversió de 8,8 milions d'euros i la creació de 30.000 noves places per aprendre la llengua aquest 2025. De cara a 2026, l'horitzó és de 140.000 noves places, per tal de donar resposta a la demanda.