La polèmica del padró a tornat a esclatar a Vic, arran d’una pregunta de l’eurodiputat  de CiU Ramon Tremosa a la Comissió Europea (CE). La resposta de la comissària d’Interior europea Cecilia Malsmström dóna peu a interpretacions diverses. El debat torna a ser al damunt de la taula, amb declaracions des de tots els estaments de l’Administració. A més de l’Ajuntament de Vic, ja hi han dit la seva el govern espanyol, el govern  català i el govern europeu.

La seqüència dels fets s’inicia amb Ramon Tremosa, que pregunta a la CE si un estat membre de la Unió Europea pot permetre que les administracions locals del seu territori no tinguin en compte el principi de legalitat, o sia, si els Ajuntaments estan sotmesos a la llei vigent. L’argumentació de la pregunta es fa en base als criteris que regeixen l’empadronament a Espanya. La resposta de la CE té un caràcter genèric i alerta a les autoritats espanyoles que, quan tinguin coneixement de la presència en el seu territori d’un estranger en situació irregular, “ja no són lliures” per tolerar aquesta situació i han d’iniciar els procediments legals preceptius per repatriar l’immigrant o concedir-li el dret a per poder residir al país. En síntesi, la resposta diu que l’estat no pot mirar cap a un altre lloc quan té constàncies de situacions irregulars.

Tot seguit, tant CiU com l’Ajuntament de Vic, amb tots els regidors de l’equip de govern en ple (CiU, ERC i PSC), convoquen duees rodes de premsa per declarar la seva satisfacció per la resposta, que interpreten que els dóna la raó en la polèmica del padró. La reflexió que fa l’Ajuntament és la següent:

El consistori volia canviar els criteris de l’empadronament perquè pensava que segons la nova normativa, que ja s’aplica a l’estat espanyol, s’havia d’actuar quan es tenia coneixement d’una situació irregular. En un principi volia empadronar als sense papers però notificant-ho a la policia, llavors va canviar i va optar per negar-se a empadronar els immigrants en estat irregular. Al final, el consistori va retirar la proposta a instàncies de l’informe negatiu de l’Advocacia de l’Estat, on es deia que el tema de la immigració era competència estatal i que si l’Ajuntament detectava irregularitats en el padró no havia de fer cap actuació. Ara, però, el consistori considera que la situació ha canviat, ja que les administracions quan detecten una irregularitat “ja no són lliures” per tolerar-la i, per tant, han d’actuar. Com que els ajuntaments no tenen competències en immigració, el consistori vigatà ha decidit delegar aquesta actuació a qui les té i, per tant, passarà a la delegació del govern central les dades dels immigrants sense papers que es vulguin empadronar. Llavors, en tot cas, la darrera paraula la té l’Estat, que és qui ha de decidir si repatria a la persona implicada o inicia el procés per regularitzar la seva situació.

- Roda de premsa de l’Ajuntament de Vic i més informació sobre la resposta de la CE
- Roda de premsa de la secció local de CiU

Europa diu que no ha parlat enlloc de l’empadronament

Les reaccions contràries a la interpretació de la resposta que ha fet l’Ajuntament de Vic no s’han fet esperar. La primera, de la mateixa CE.

"En la seva resposta a la pregunta de l'eurodiputat Ramon Tremosa, la Comissió Europea en cap cas pres posició en matèria d'empadronament dels immigrants en situació irregular a Espanya. Aquesta matèria específica no està coberta per la directiva 2008/115. La Comissió, per tant, no s'ha pronunciat sobre la possibilitat o no d'enregistrar les persones en situació irregular ni sobre l'atribució de les competències en matèria d'immigració als diferents nivells de l'administració nacional”, ha explicat el portaveu d'Afers Interiors de la Comissió Europea, Michele Cercone

“Pertoca als estats membres atribuir les competències administratives en matèria d'immigració irregular i, per tant, és el govern de cada Estat membre qui ha de decidir quin és el nivell administratiu (local, regional o federal) que és competent en la matèria”, ha afegit. En la seva resposta, la Comissió ha recordat que el que està revist per la directiva 2008/115 EC és que els immigrants en situació irregular han de clarificar la seva situació al més ràpidament possible, amb l'objectiu de reduir “les zones grises” i prevenir l'explotació de persones en situació irregular i millorar la seguretat jurídica. És per això que els Estats membres han d'optar ja sigui pel retorn o per l'atribució d'un estatus legal. 

La Generalitat diu que els ajuntament no han d’aplicar les lleis d’estrangeria

Qui també ha pres partit ha estat la Generalitat. El Departament d'Acció Social i Ciutadania ha recordat aquest divendres a la tarda en un comunicat que la comissària de l'Interior, Cecilia Malmström, ha instat els estats “en virtut del que marca la Unió Europea”, i no els ajuntaments, a aplicar les lleis d'estrangeria. Per Acció Social, l'opinió de Malsmtröm és arran d'una resposta parlamentària -a preguntes de l'eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa sobre la legalitat de la intenció de l'ajuntament de Vic de no empadronar els immigrants il•legals- i “en cap cas es comparable a una directiva o un document oficial aprovat per la Comissió Europea”.

En el comunicat, el Departament afirma que el padró és una eina útil per conèixer el nombre i perfil de la població resident a Catalunya, i no haver recórrer, com en alguns països europeus, al consum d'aigua per conèixer la població real. “Això no els permet conèixer la procedència, edat ni característiques de la població”, argumenta. A més, Acció Social ha desmentit que el registre de persones sense papers estigui pensat per controlar la seva situació administrativa i ha recordat que el padró és un instrument administratiu previst en la Llei de règim local i no en la Llei d'estrangeria.

Per últim, el Departament d'Acció Social i Ciutadania ha esgrimit que Catalunya té legislació pròpia i els ajuntaments l'han de complir. “Aquesta legislació s'adequa a la Llei d'estrangeria de l'Estat, que també s'adapta a les directrius europees”, afegeix.

- Nota de premsa d’Acció Social

El president d'ICV i conseller d’Interior, Joan Saura, també considera que el dictamen de la Comissió Europea sobre l'empadronament d'estrangers no dona la raó a l'Ajuntament de Vic, tal com el consistori ha dit públicament aquest divendres. El dirigent ecosocialista destaca que el text de la comissària europea d'Afers Interiors, Cecilia Malmström,”no fa cap referència” al posicionament inicial del consistori que, inicialment, defensava el negar l'empadronament a qui no complís tots els requisits. Per Saura, l'informe sosté que són els estats qui poden legislar per “determinar l'expulsió de persones en situació irregular”, una opció que ja es preveu actualment.

Espanya diu que no vulnera cap norma comunitària

Per la seva banda, el Ministerio de Trabajo ha subratllat que la posició de la CE no té cap valor jurídic. A més, defensa que la Comissió no ha fixat la seva posició sobre el registre dels immigrants, ja que aquest assumpte no està cobert per la Directiva 2008/115.

“La Comissió no s’ha pronunciat, per tant, sobre la possibilitat ni de registra les persones en situació irregular ni sobre l’atribució de les competències en matèria d’immigració a diferents nivells de l’Administració nacional. És competència dels estats membres assignar les competències administratives en matèria d’immigració irregular i és per tant decisió dels governs de cada estat membre veure quin és el nivell administratiu (local, regional o federal) que té competències en el assumpte”, diu el ministeri en un comunicat.

La secretària d’Estat d’Immigració, Anna Terrón, ha emfatitzat que Espanya no vulnera ni incompleix cap norma comunitària sobre estrangeria. En la mateixa línia, la vicepresidenta Maria Teresa Fernández de la Vega ha subratllat que cap norma europea impedeix “l’empadronament de ningú”.

- Totes les notícies publicades sobre l’empadronament a Vic