28
de juny
del
2018
Actualitzat
a les
21:36h
La nova estructura del PDECat, consignada en la ponència organitzativa que s'aprovarà en l'assemblea del dies 20, 21 i 22 de juliol, suposa una esmena al funcionament que ha tingut la direcció en els últims dos anys. "Ha quedat clar que una cúpula amb 12 persones no és suficient", ressalta un alt dirigent consultat. És per això que s'ha dissenyat una estructura amb una presidència, quatre vicepresidències, una secretaria general, una secretaria d'organització i quatre vicesecretaries generals. Amb l'esquema definit, ara cal omplir-lo amb noms. I l'actual coordinadora general, Marta Pascal, té decidit presentar-se per revalidar el càrrec en el marc d'una llista de consens que ja ha començat a abordar, segons diverses fonts consultades per NacióDigital.
Pascal va fer tàndem amb David Bonvehí en el congrés del 2016 després de l'impuls fundacional i renovador del PDECat, que va acabar amb les opcions del favorit Jordi Turull. "El millor que li podria passar al partit és aparcar les baralles i fer un congrés tranquil, com en els vells temps", ironitza un alt càrrec consultat. "No sé si Pascal se'n sortirà, perquè és obvi que en els últims temps ha tingut contestació interna, però ara és temps de sumar", indica un dirigent ben vist per tots els sectors i allunyat de les pugnes. Els més crítics, agrupats en el corrent Moment Zero i alineats amb Carles Puigdemont, ho veuen diferent: "Haurien de plegar".
La gran incògnita és si hi haurà una candidatura alternativa. Qui més s'ha mogut per encapçalar-la és Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei, que no ha amagat la intenció de presentar candidatura. Al llarg dels últims mesos, segons assenyalen fonts del partit, hi ha hagut contactes entre les dues grans famílies del partit -en essència, agrupades a l'entorn de Jordi Turull i de Josep Rull- per plantejar alternatives a l'actual direcció, però no n'ha fructificat cap de manera ferma. Pascal va rebre fa unes setmanes el suport explícit d'Artur Mas, expresident del PDECat i de la Generalitat, així com també el de Francesc Homs en el transcurs del consell nacional del 26 de maig.
En tot cas, hi ha un factor -remarcat per cinc veus de llarga trajectòria- que no cal menystenir: "El gen convergent comporta ordre, i el congrés del 2016 ja va ser prou mogut". Segons els dirigents consultats, tot els càrrecs formen una única candidatura. Què vol dir, això? Que cada llista ha de tenir un president, quatre vicepresidents, un secretari general, un secretari d'organització, quatre vicesecretaries i més integrants de la cúpula fins a arribar a la trentena d'integrants. Aquest últim detall s'acabarà de polir en el debat de la ponència organitzativa, que es perfilarà el dissabte 21 de juliol. És el mateix dia que es podran presentar les candidatures, segons el reglament.
Qui serà president?
El debat de noms és ben viu a la sala de màquines del partit -es busca més equilibri territorial i s'està molt atent a les variacions que hi puguin haver en clau d'incompatibilitats per ampliar la base candidats a la cúpula-, però hi ha una sèrie de coses que es donen per fetes. La primera d'elles, que la presidència està pensada per Puigdemont. Serà possible? "Depèn d'unes quantes coses", reflexiona de manera lacònica un alt responsable consultat. La situació judicial és el factor decisiu en el curt termini, mentre que la possibilitat que posi en marxa una plataforma o un nou moviment -en el qual podria integrar-s'hi el PDECat, segons sectors del partit- també hi poden pesar. La decisió, en tot cas, no està presa i es rumiarà les properes setmanes.
A ningú se li escapa, però, que la relació de Pascal amb Puigdemont no ha estat -ni és- precisament fluïda. Els més crítics amb la direcció indiquen que, si segueix la coordinadora general, el president a l'exili descartarà liderar les sigles. El mateix sector indica, a banda, que la presència de Pascal pot suposar un fre a la integració amb Junts per Catalunya (JxCat), que és dels grans assumptes pendents a resoldre. De moment, això sí, el partit ja ha decidit anar a les municipals sota aquesta marca i en les ponències reclama fer-se seu el projecte de la candidatura del 21-D, ara convertida en grup parlamentari heterogeni que suma gent de partit i independents.
Les quatre vicepresidències del nou organigrama estan reservades per als dirigents del PDECat empresonats i exiliats: Rull, Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig. Això topa, però, amb els criteris d'igualtat de gènere que fins ara han funcionat al partit. En cas que algun d'ells descarti formar-ne part, apareix en les travesses el nom de Mercè Conesa, expresidenta de la Diputació de Barcelona i ara al capdavant del port de la capital catalana, sempre i quan deixi la presidència del consell nacional. Conesa ha estat qui ha dirigit la ponència política, que defensa un "procés d'autodeterminació" que ha de culminar en la República i una manera de fer política "possibilista".
L'escenari que obre la ponència organitzativa, en definitiva, és molt diferent del que traçava la direcció fa només uns mesos, quan deia que el congrés del juliol seria exclusivament ideològic. La tria de càrrecs farà entrar el PDECat en una nova etapa que no té per què ser llarga: no falten dirigents consultats que indiquen que a l'octubre es pot culminar la integració amb JxCat o bé la posada en marxa d'un moviment ampli que refundi el centre sobiranista amb Puigdemont i Jordi Sànchez al capdavant. L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), per cert, ha estat degudament informat del contingut de la ponència política i sondejat per si vol jugar algun paper.
Pascal va fer tàndem amb David Bonvehí en el congrés del 2016 després de l'impuls fundacional i renovador del PDECat, que va acabar amb les opcions del favorit Jordi Turull. "El millor que li podria passar al partit és aparcar les baralles i fer un congrés tranquil, com en els vells temps", ironitza un alt càrrec consultat. "No sé si Pascal se'n sortirà, perquè és obvi que en els últims temps ha tingut contestació interna, però ara és temps de sumar", indica un dirigent ben vist per tots els sectors i allunyat de les pugnes. Els més crítics, agrupats en el corrent Moment Zero i alineats amb Carles Puigdemont, ho veuen diferent: "Haurien de plegar".
La gran incògnita és si hi haurà una candidatura alternativa. Qui més s'ha mogut per encapçalar-la és Joan Ramon Casals, alcalde de Molins de Rei, que no ha amagat la intenció de presentar candidatura. Al llarg dels últims mesos, segons assenyalen fonts del partit, hi ha hagut contactes entre les dues grans famílies del partit -en essència, agrupades a l'entorn de Jordi Turull i de Josep Rull- per plantejar alternatives a l'actual direcció, però no n'ha fructificat cap de manera ferma. Pascal va rebre fa unes setmanes el suport explícit d'Artur Mas, expresident del PDECat i de la Generalitat, així com també el de Francesc Homs en el transcurs del consell nacional del 26 de maig.
Al llarg dels últims mesos hi ha hagut contactes entre els sectors afins a Rull i a Turull per explorar alternatives a la direcció, sense que hagin reeixit
En tot cas, hi ha un factor -remarcat per cinc veus de llarga trajectòria- que no cal menystenir: "El gen convergent comporta ordre, i el congrés del 2016 ja va ser prou mogut". Segons els dirigents consultats, tot els càrrecs formen una única candidatura. Què vol dir, això? Que cada llista ha de tenir un president, quatre vicepresidents, un secretari general, un secretari d'organització, quatre vicesecretaries i més integrants de la cúpula fins a arribar a la trentena d'integrants. Aquest últim detall s'acabarà de polir en el debat de la ponència organitzativa, que es perfilarà el dissabte 21 de juliol. És el mateix dia que es podran presentar les candidatures, segons el reglament.
Qui serà president?
El debat de noms és ben viu a la sala de màquines del partit -es busca més equilibri territorial i s'està molt atent a les variacions que hi puguin haver en clau d'incompatibilitats per ampliar la base candidats a la cúpula-, però hi ha una sèrie de coses que es donen per fetes. La primera d'elles, que la presidència està pensada per Puigdemont. Serà possible? "Depèn d'unes quantes coses", reflexiona de manera lacònica un alt responsable consultat. La situació judicial és el factor decisiu en el curt termini, mentre que la possibilitat que posi en marxa una plataforma o un nou moviment -en el qual podria integrar-s'hi el PDECat, segons sectors del partit- també hi poden pesar. La decisió, en tot cas, no està presa i es rumiarà les properes setmanes.
A ningú se li escapa, però, que la relació de Pascal amb Puigdemont no ha estat -ni és- precisament fluïda. Els més crítics amb la direcció indiquen que, si segueix la coordinadora general, el president a l'exili descartarà liderar les sigles. El mateix sector indica, a banda, que la presència de Pascal pot suposar un fre a la integració amb Junts per Catalunya (JxCat), que és dels grans assumptes pendents a resoldre. De moment, això sí, el partit ja ha decidit anar a les municipals sota aquesta marca i en les ponències reclama fer-se seu el projecte de la candidatura del 21-D, ara convertida en grup parlamentari heterogeni que suma gent de partit i independents.
Sectors del partit assenyalen que Puigdemont només acceptarà ser president del PDECat si Pascal abandona el màxim càrrec executiu
Les quatre vicepresidències del nou organigrama estan reservades per als dirigents del PDECat empresonats i exiliats: Rull, Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig. Això topa, però, amb els criteris d'igualtat de gènere que fins ara han funcionat al partit. En cas que algun d'ells descarti formar-ne part, apareix en les travesses el nom de Mercè Conesa, expresidenta de la Diputació de Barcelona i ara al capdavant del port de la capital catalana, sempre i quan deixi la presidència del consell nacional. Conesa ha estat qui ha dirigit la ponència política, que defensa un "procés d'autodeterminació" que ha de culminar en la República i una manera de fer política "possibilista".
L'escenari que obre la ponència organitzativa, en definitiva, és molt diferent del que traçava la direcció fa només uns mesos, quan deia que el congrés del juliol seria exclusivament ideològic. La tria de càrrecs farà entrar el PDECat en una nova etapa que no té per què ser llarga: no falten dirigents consultats que indiquen que a l'octubre es pot culminar la integració amb JxCat o bé la posada en marxa d'un moviment ampli que refundi el centre sobiranista amb Puigdemont i Jordi Sànchez al capdavant. L'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), per cert, ha estat degudament informat del contingut de la ponència política i sondejat per si vol jugar algun paper.