"I aquest argument de què la Constitució a nosaltres no ens la van consultar... Doncs haver nascut abans!"... La frase de Gregorio Peces-Barba, en el reportatge d'aquest dimecres a TV3, va ser suficient per entendre, de cop, quin era l'esperit democràtic amb què els anomenats "pares de la Constitució" -i els partits respectius- van afrontar les seves obligacions legislatives durant la transició: La vida resolta, la cara molt dura i els que vinguin al darrere, que es fotin.

Peces-Barba és un galtes notori que, després d'una llarga carrera de partit, s'ha professionalitzat com a intèrpret i conferenciant sobre allò que la major part del cos electoral actual no va tenir oportunitat de votar. No es justifica, com ho va fer Carrillo, en la debilitat de les forces democràtiques en aquell context, sinó que reivindica obertament la doble moral dels actors polítics del moment.

Gregorio Peces-Barba va néixer -políticament- en el moment precís, en l'instant en què els franquistes intel·ligents estaven disposats a donar entrada a uns quants personatges provinents de l'oposició. I ho va aprofitar a fons. O sigui que allà ell amb la seva consciència, no cal que, a sobre, reivindiqui l'oportunisme.