29
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
30
de setembre
a les
7:13h
Pedro Sánchez, en una roda de premsa recent Foto: Flickr PSOE
Dos anys i mig qüestionat. Dos anys i mig esquivant atacs interns i caminant sobre la corda fluixa mentre encaixava daltabaixos electorals sense precedents. Mesos defensant que calia un govern alternatiu al del PP i fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa. I ara, la cirereta del pastís: un cop d'estat intern per fer-lo fora i evitar unes terceres eleccions amb una abstenció que aixequi el veto als populars. Pedro Sánchez travessa, no només la pitjor crisi que ha viscut des de que va agafar les regnes del PSOE, sinó un dels episodis més greus i de divisió profunda de la història del partit. Ell, però, s'ha proposat resistir i així ho ha comunicat a la seu de Ferraz als seus afins. "Està tocat pero valent", explica un dels membres de la direcció que fa costat al secretari general.
El PSOE és a hores d'ara un polvorí. Els crítics s'han orguestrat per abocar Sánchez a la dimissió, el secretari general s'ha atrinxerat i Ferraz és una olla a pressió envoltada d'expectació mediàtica. "No entenc aquestes maneres de fer política. Mai havia vist una cosa així", afirma un dels dirigents que aquest matí estava en aquell despatx on, els dirigents que queden a la direcció, han fet saber a Sánchez que no està sol. "Està decidit a plantar batalla fins al final", assegura un altre dirigent pròxim al secretari general. Admet, però, que Sánchez està personalment afectat per aquesta crisi insòlita a Ferraz.
Un salt al buit?
Més enllà de defensar que el PSOE no pot trair els seus principis com a partit d'esquerres facilitant un govern del PP i d'abanderar, amb tan sols 85 diputats, una alternativa de canvi, té Sánchez algun suport extern lligat? Fonts coneixedores de la situació apunten que difícilment hi ha converses sòlides amb Podem o amb Ciutadans, amb la qual cosa el líder del PSOE afronta un salt al buit. Es refugia en les primàries del 23 d'octubre (si no la frenen els crítics al comitè federal del dissabte) i confia amb el suport dels milers de militants que el van votar fa dos anys i mig. Al cap i a la fi, cap altre líder del PSOE ha estat tan àmpliament avalat per les bases socialistes. De fet, un dels objectius de fixar una votació de forma imminent era callar les veus crítiques i limitar el seu marge d'actuació perquè presentin un candidat que li pugui plantar cara.
El comitè federal de dissabte serà clau per determinar si el pla de Sánchez prospera o si, finalment, el secretari general cau de la corda fluixa. Els crítics intentaran que sigui una gestora qui es faci càrrec del partit i que, per tant, Sánchez dimiteixi i no es convoqui un congrés fins que es resolgui la investidura a Espanya i s'hagi allunyat el fantasma d'unes terceres eleccions. Qui serà el primer rostre socialista en defensar que s'aixequi el veto al PP? Fins ara, aquest posicionament només s'ha parlat entre bambolines, més enllà de les paraules de l'expresident Felipe González. Per la seva banda, el secretari general buscarà erigir-se en el defensor de donar veu a la militància i d'explorar fins l'últim minut un govern alternatiu al del PP de la mà d'Albert Rivera (que veu com la crisi electoral del seu partit ha quedat totalment solapada per la batalla del PSOE) i de Pablo Iglesias, que tampoc travessa el seu millor al capdavant de Podem.
Després de veure com aquest matí l'andalusa Verónica Pérez, presidenta del comitè federal i mà dreta de la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, es reivindicava com "l'única autoritat" del partit en considerar que la direcció ha quedat dissolta, Sánchez s'ha refugiat en el silenci. S'ha allunyat dels focus per afrontar l'etapa més fosca d'un mandat que aboca el partit a afrontar una operació a cor obert mentre Rajoy espera, pacient i inalterable, que una part del PSOE li aplani el camí sense que ell mogui un dit.