Però quan, més endavant, Sánchez ha censurat i ha dit que sent "vergonya" pels atacs del ministre Wert a la llengua catalana, un públic amb molts castellanoparlants ha aplaudit amb força. I és que això també és el PSC.

Jaume Collboni, per la seva banda, ha fet un discurs que, a aquestes alçades, tendeix a la repetició. Com succeeix, d'altra banda, en tots els candidats. Ha utilitzat el nom de Willy Brandt per recordar que va lluitar contra el Mur en els anys de guerra freda: "Jo també vull derruir els murs de la desigualtat". Perquè a Barcelona "també hi ha una guerra freda", la pobresa que afecta molta gent.

L’acte s’ha celebrat al Centre de Convencions del Fòrum, a la plaça Brandt. Una sala plena de gom a gom i amb presència del "tot PSC". Entre els qui han parlat primer, bona actuació de Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet. Un nom de futur, sens dubte.

  L’actor Abel Folk, molt actiu en aquesta campanya, ha presentat l’acte. Entre els assistents, Joaquim Coll, vicepresident de Societat Civil Catalana i un dels ideòlegs que ha contribuït a allunyar el PSC de la centralitat catalanista. Més d’un veterà del partit es deu estar lamentant de la influència -de resultat quasi suïcida pel PSC- que se li ha atorgat. L’incombustible Josep Maria Sala seguia amb mirada analítica tot el que succeïa.       

Certament, Brandt és un bon referent dels anys gloriosos del socialisme democràtic. Potser en la comparació entre els Brandt i Kreisky llegendaris, i els escàndols de Craxi, el cinisme de Blair o la buidor de Rodríguez Zapatero, la socialdemocràcia oficial trobaria inspiració per cercar l’autenticitat perduda.