Pedro Sánchez va tenir el seu 1 d’octubre. El del 2016. Aquell dia, bona part dels barons que al seu dia l'havien catapultat fins a la secretaria general el van arrossegar fins a la dimissió. "És un cadàver polític", deien aquella nit dirigents socialistes a Ferraz. Eren els mateixos que avui, 1 de juny del 2018, l'abraçaven i l'aplaudien celebrant que ara és el nou president d'Espanya.
Ningú hagués apostat fa 20 mesos que, sense plataforma institucional –va renunciar a l'escó per no abstenir-se a la investidura de Rajoy ni trencar la disciplina de vot del partit-, primer la militància el retornaria al timó del PSOE, que ho faria en una èpica gesta contra la presidenta d'Andalusia, Susana Díaz, bona part dels capitans territorials i els vells tòtems socialistes; i que finalment seria president d'Espanya. Ell mateix és, de fet, l'únic que havia dit que ho aconseguiria quan, "com un militant del PSOE més", va agafar el seu cotxe per recórrer les federacions del seu partit i sumar suports per tornar a liderar el partit.
L'advertència de Zapatero
A l'espera de com es desenvolupen uns mesos que estaran marcats per la incertesa i per les peripècies aritmètiques del nou govern per assegurar-se l'estabilitat, Sánchez s'ha penjat la medalla d'haver fet fora Rajoy de la Moncloa. La seva inesperada resurrecció política ha eclipsat per moments que Sánchez carrega sobre les espatlles el fet d'haver encapçalat en dues ocasions els pitjors resultats electorals que el PSOE hagi obtingut mai. La seva gran assignatura pendent segueixen sent les urnes, malgrat que el partit està disposat a arromangar-se des del govern per apuntalar la remuntada. Els socialistes no han aixecat cap en uns resultats electorals des de la crisi en què va entrar el partit amb la caiguda de José Luis Rodríguez Zapatero.
L'expresident va ser precisament qui, el 24 d'abril del 2017, a l'antiga seu del carrer Nicaragua del PSC, va dir sobre Sánchez: "Un no pot guanyar si deixa que el vent el porti cap a un costat o altre". La realitat ha desmentit l'expresident, però és cert que el líder del PSOE s'ha demostrat polièdric: de la mà de Susana Díaz va erigir-se líder del partit l'any 2014; va intentar ser investit aliat amb Ciutadans el 2016; el mateix any en què va recuperar la secretaria general del PSOE amb la bandera de l'Espanya plurinacional i el gir a l'esquerra que l'aproximava a Podem. I en aquests darrers mesos, se l'ha vist competir amb Rajoy i Rivera per exhibir mà dura contra l'independentisme. A continuació, els quatre perfils que ha exhibit el flamant president d'Espanya, durant la seva trajectòria.
[seguiment]370[/seguiment]
Pedro Sánchez: quatre cares d'un president d'Espanya
El líder socialista s'ha exhibit polièdric durant la seva trajectòria, en la qual ha intentat governar amb Cs, defensat Catalunya com a nació i aprovat el 155
ARA A PORTADA
-
El somni de ser un partit «catch-all»: realment funciona l'intent de pescar a dreta i esquerra? Lluís Girona Boffi
-
Els Mossos han identificat o denunciat 76 mestres per les vagues malgrat l'absència de violència Gerard Mira
-
-
Aquelarre orriolista de pagament a Ripoll: així funciona el braç mediàtic de l'extrema dreta Arnau Urgell i Vidal
-
Publicat el
01 de juny de 2018 a
les 16:50
Actualitzat el
06 de juny de 2018 a les
07:50
Et pot interessar
-
Política Junts reclama el cessament de Parlón i Niubó per «espiar mestres»
-
Política
Illa defensa una «unió política» europea basada en el federalisme davant la «sacsejada» global
-
Política Sánchez es reunirà aquest dissabte amb el director general de l’OMS
-
Política
Albiach creu que el govern d'Illa està «sobrepassat» i que és «incapaç de tancar conflictes»
-
Política
La ministra d'Habitatge avala prohibir la compra especulativa
-
Política
La crisi a Educació s'escampa a Interior i tensa la relació d'Illa amb ERC i Comuns
