"Enric Millo compareixia al Suprem per explicar-nos l’arma química d’aquests CDR encara en bolquers: ruixar amb Fairy el terra, provocar que els policies rellisquessin i així poder pegar-los pontades de peu. Tot molt pacífic, sabonós, quasi tan tou", escriu Jesús Nieto a El Español.
"De l’autèntic caràcter dels CDR, destres en ruixar de rentaplats el terra per fer relliscar els policies i, un cop caiguts, donar-los puntades al cap", resumeix Miquel Giménez a Voz Pópuli, en una columna on –després de donar lliçons d’empatia- també despatxa pel primer d’octubre no hi va haver "ni senyores amb els dits trencats i mamelles rebregades, ni nens amb el cap obert".
"Els activistes de l’1-O abocaven detergent a l’entrada d’alguns col·legis, amb la perversa intenció que rellisquessin els antidisturbis i poder donar-los puntades amb més comoditat. Tal qual", continua Antonio Casado a El Confidencial amb la confiança de qui té la paraula del Nen Jesús.
Fins i tot Xavier Vida-Folch fa referència a "la trampa del Fairy" a El País, si bé reconeix –i és l’únic- que Millo no va acreditar –«ni li ho van demanar»- res del que va dir i que caldrà esperar a la part de les proves pericials per confirmar-ho.
La resta no han pogut esperar a aquest detallet sense importància i ja en tenen prou amb el testimoni de Millo i De los Cobos per considerar provat que s’havia "organitzat un clima previ d’assetjament i violència" –segons l’editorial de El Mundo, que també assegura que la conselleria d’Economia, el 20 de setembre, va ser "assaltada".
Potser per això, Antonio Casado, tot i els dubtes, ja té clar que "ningú aposta per l’absolució de tots els càrrecs i de tots els processats que ara s’asseuen al banc. Que hi haurà condemna contra els principals responsables de la doble trama política i judicial contra l’ordre constitucional, encara que no sigui per rebel·lió, sembla inevitable. Si no, caldria marxar d’aquest país. L’Estat pot ser magnànim i generós, però mai dèbil ni claudicant".
Judici polític? Qui ha dit judici polític?
