En ple conflicte entre Catalunya i l’Estat, i amb vistes a una possible aplicació de l’article 155 que comportaria, com a mínim, la intervenció de les competències estratègiques de l’administració catalana, el PP ha posat en el punt de mira l’escola catalana, carregant contra el model d’immersió lingüística implantat des dels anys 80. Unes acusacions que ha abanderat el líder dels populars a Catalunya, Xavier García Albiol, arribant a afirmar que “a la majoria de l’escola pública a Catalunya s’educa els nens per odiar Espanya”.
 

Directors, professors, sindicats i famílies han lamentat les paraules d’Abiol, que també han subscrit alts càrrecs del govern espanyol com el ministre d’Afers Exteriors, Alfonso Dastis, el qual en declaracions en una televisió francesa va asseverar que a Catalunya no s’ensenyava el castellà. 
 

Prenent, doncs, les punyents declaracions dels populars, a les quals també s’hi ha afegit C’s, i observant la reacció d’indignació de la comunitat educativa -ha recollit més de 200.000 signatures contra ell en poc més de 24 hores- hem volgut analitzar en base als darrers indicadors acadèmics el model escolar a Catalunya. Les dades revelen que hi ha un equilibri entre el coneixement de llengua catalana i castellana a les aules i que, d’acord amb l’informe internacional PISA, el nivell acadèmic dels alumnes està per sobre la mitjana espanyola i europea. 
 

A continuació, resumim en cinc punts les dades més destacades que ratifiquen l’èxit de l’escola catalana i deixen en entredit les afirmacions del PP i el govern espanyol:

 

1. Els alumnes tenen un coneixement similar de llengua catalana i castellana. Les proves de competència lingüística realitzades pel Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu evidencien que el coneixement del català i del castellà de l’alumnat és similar al llarg de tota la trajectòria escolar. En el cas de sisè de primària, la diferència mitjana es quantifica en menys de dos punts en una escala de 100, i en l’últim any (2016) la variació és, fins i tot, inferior a un punt. En el període de secundària, la tendència es manté i la diferència es redueix encara més. Finalment, els resultats de les proves d’accés a la universitat (PAU) ratifiquen l’equilibri entre les dues llengües, sent les puntuacions mitjanes de llengua castellana una mica superiors, fins i tot, que les de llengua catalana. 
 

2. El marc normatiu blinda el model trilingüe. La llei d'educació de Catalunya (LEC) estableix en l'article 10 i 12 que els alumnes han de concloure els estudis obligatoris amb un domini de tres llengües, com a mínim: el català, el castellà i una tercera llengua estrangera. Aquesta és, paradoxalment, una de les proclames de Ciutadans (C's), que critica el model d'immersió lingüística per excloent, i que figura entre les directrius de l'escola catalana des del 2009, quan la llei va ser aprovada pel Parlament.  

3. El nivell acadèmic a Catalunya supera la mitjana espanyola i europea. Segons el darrer informe PISA (2015), el prestigiós estudi internacional que avalua les competències dels alumnes, Catalunya és el país de la Unió Europea i de l'OCDE que més ha millorat en competència científic en els darrers anys, amb 12 punts més respecte el 2012. En els tres àmbits avaluats en el marc del programa internacional, Catalunya se situa per sobre de la mitjana de la Unió Europea, de l'OCDE i d'Espanya. En comprensió lectora, Catalunya arriba a nivells de països com Suècia, Dinamarca, Bèlgica o França, mentre que en competència matemàtica els resultats s'alineen amb països com Noruega, Àustria, Irlanda o Alemanya. 

 

4. El model educatiu prioritza la cohesió social. El model d'immersió lingüística neix d'un acord entre partits i institucions l'any 83, que fixa com a premissa que "l'alumnat no ha d'ésser separat en centres [...] diferents per raó de la seva llengua habitual". En base a això, estableix que el coneixement del castellà i el català és una de les condicions prioritàries per garantir la cohesió social de l’alumnat, atès l'ús diferenciat de les llengües dependent de l'entorn social i familiar, sense que això impliqui renunciar a una llengua vehicular que faciliti els processos comunicatius a les aules.

Una premissa que s'ha anat fent cada vegada més complexa davant l'augment de diversitat lingüística i cultural a l'escola. En els darrers anys, el pes de l’alumnat d’origen estranger a Catalunya s’ha multiplicat per cinc, fet que ha obligat a reforçar els mecanismes per garantir la inclusió acadèmica. Segons el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Catalunya té actualment un índex d’inclusió superior a la mitjana de l’OCDE i equiparable a la dels països europeus del seu entorn.  L’escola catalana té una cobertura de població de 15 anys matriculada del 97%, per sobre de la mitjana de l’OCDE (93%) i dos punts per sobre de la mitjana espanyola (95%).

 

5. La taxa d’ocupació dels alumnes catalans un cop acabat l'ensenyament obligatori supera la mitjana espanyola. Els estudis realitzats pel Departament d’Ensenyament per avaluar la sortida laboral dels alumnes mostren que el 72,4% dels joves d’entre 20 i 34 anys que han cursat com a mínim els estudis de secundària troben feina, superant la mitjana espanyola, que se situa al 68%. Una xifra que, malgrat no supera la mitjana europea, serveix d’indicador per mesurar el nivell de preparació dels alumnes de l’escola catalana per afrontar el món laboral.