"L'adhesió d'Escòcia a la Unió és probable, però no certa", ha dit John Major des d'Edimburg, on participa en la campanya dels unionistes escocesos. En una pirueta complicada, l'antic primer ministre conservador assegura que Escòcia té més marge de maniobra des de dins del Regne Unit que no pas disposant d'un estat independent. Per això acusa l'SNP de voler "reemplaçar la influència real, viva, actual, en el dia a dia al Regne Unit per una possible irrellevància en l'àmbit molt més ampli de la Unió Europea".

Un argumentari tan intricat indica que la campanya del no té gravíssimes dificultats per convèncer. D'aquí que els estudis assenyalin un retrocés constant de l'unionisme, fins el punt que, partint d'una gran distància, a hores d'ara les últimes enquestes pronostiquin gairebé un empat entre independentistes i unionistes. Queda clar que és molt difícil aconseguir que una nació que té consciència de ser-ho renunciï voluntàriament a tenir una presència directa al món.

El fet és que la incertesa del referèndum escocès encara impulsa més Espanya a mesurar les seves relacions amb Catalunya en termes de poder, i no pas de democràcia. Per això Margallo diu a Barcelona el mateix que Major a Edimburg, amb la diferència que el ministre espanyol pot permetre's el luxe d'amenaçar, perquè no ha de guanyar cap referèndum. I també per això l'unionisme escocès porta incorporada, des de l'inici, una oferta de tercera via amb més autogovern i, per contra, l'unionisme català va desfent-se, lentament, en la impotència política.