Els assessors polítics més pràctics -sense excloure els que també són especialment pretensiosos- sostenen que el factor clau per sobreviure és tenir control sobre el calendari. Permet anticipar la jugada, fixar una estratègia negociadora amb un cert avantatge i observar des d'una millor perspectiva els moviments dels contrincants. En les dues negociacions pressupostàries que hi ha obertes, tant al Congrés del Diputats com al Parlament, saber el cronograma dels esdeveniments és fonamental per activar les palanques clau en els moments determinants. I, tant a Madrid com a Barcelona, cap palanca pot competir en importància amb la reforma del codi penal, centrada en la figura de la sedició i en com es retoca per avançar en la desjudicialització.

Perquè, en essència, d'això en depèn que ERC aprovi el pressupostos generals de l'Estat a finals d'aquest mes de novembre i que s'aplani el terreny d'una hipotètica pista d'aterratge per al PSC en clau dels comptes de la Generalitat a finals de gener, que és quan al Govern preveuen que es podran sotmetre a votació definitiva al Parlament. Això vol dir, per tant, que els republicans haurien d'arribar a finals d'aquest més amb la reforma del codi penal negociada -si més no, compromesa, també pel que fa al calendari legislatiu d'urgència que s'hauria de seguir per tenir-la en vigor abans que arrenqui el 2023, com marquen els compromisos de la taula de diàleg- per poder votar els comptes de Sänchez. Més o menys en paral·lel, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, preveu portar els pressupostos catalans al consell executiu i, així, arrencar-ne la tramitació.

La coreografia que s'està seguint fins ara té múltiples similituds amb la que es va fer abans dels indults. Hi ha un moviment calcat, per exemple, que s'exemplifica amb la negativa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a verbalitzar que no reformarà la sedició. Va passar aquest mateix dimecres al Congrés dels Diputats davant l'ofensiva del PP, que ha fet servir la modificació del codi penal per fer marxa enrere en l'acord per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tant a Palau com a ERC insisteixen que Sánchez no té "alternativa" a continuar endavant amb la desjudicialització i amb els eventuals costos electorals que pugui tenir. El 2023, amb municipals arreu de l'Estat i autonòmiques en bona part de les comunitats, passarà a ser un any en què els avenços tendiran a ser minsos. L'única finestra hàbil és la de novembre i desembre del 2022, amb la pressa que això implica.

[noticiadiari]2/241224[/noticiadiari]
En el front de Madrid, en tot cas, no suposa cap novetat que ERC faci costat a Sánchez, de qui ha aprovat la investidura i dos pressupostos -els tercers ha contribuït a tramitar-los a canvi de continuar negociant la desjudicialització- al llarg de la legislatura. Els indults -ho va admetre Gabriel Rufián des del faristol del Congrés- també s'entenen per aquesta col·laboració. En el cas de la sedició, l'intercanvi de papers és encara més discret. Els republicans no fan pública cap proposta traslladada a la Moncloa, però prefereixen -com exigeix Junts, també- la derogació de la sedició en lloc de la reforma. També cal tenir en compte que sobre bona part de la cúpula del procés encara hi pesa l'acusació de malversació, com passa amb Carles Puigdemont. L'expresident, això sí, insisteix que no vol formar part de cap negociació sobre la seva situació.

Junts, el partit que va fundar des de l'exili, es mira amb distància tant l'escenari al Congrés com al Parlament. A la cambra catalana, Aragonès ja sap que tindrà molt difícil obtenir el seu suport, especialment després de la sortida del Govern i del rearmament ideològic que prepara la formació des de l'oposició, amb demandes de rebaixes fiscals. Encara que el president afermi el suport dels comuns, necessitarà 27 escons més per arribar a la majoria absoluta, i només hi ha un grup a la cambra -al marge de Junts- que pugui garantir-li aquesta xifra. Es tracta del PSC de Salvador Illa, que malgrat estar integrat dins la ronda de contactes pels pressupostos continua fora de l'equació per la seva aprovació. La prioritat, sostenen a Palau, són Junts, la CUP i els comuns.
 
Al mateix temps, però, els assessors que acostumen a atorgar tanta importància al calendari sempre parlen, també, de la rellevància del relat. I, en aquests moments, Aragonès -com, en certa manera, Junts- també està jugant la partida del relat sobre qui s'enduria la culpa d'un hipotètic fracàs dels pressupostos i un escenari de pròrroga. Per fer entrar el PSC a la roda, per tant, s'han de donar dues condicions: que els de Laura Borràs i Jordi Turull es desmarquin definitivament dels comptes, i que a Madrid hi hagi un compromís efectiu de reforma de la sedició amb efectes pràctics sobre els dirigents encausats. Si hi ha pròrroga, fins i tot a Junts admeten que els 3.000 milions d'euros de més despesa que hi ha disponibles es podran aprofitar, tot i que amb més tràmits.

Les reticències mútues entre Junts -ara desacomplexats- i els comuns, que s'han fet evidents en múltiples ocasions -els pressupostos d'enguany en són un exemple-, també dificulten l'aritmètica del comptes i, de fet, són un element més que pot abonar la introducció del PSC en la partida definitiva, només si hi ha acord per la sedició a Madrid. Illa fa mesos que demana una negociació "clàssica", partida a partida, però sovint els pressupostos tenen a veure amb tot menys amb les partides concretes. Perquè la llei més important de l'any és, també, la que marca les prioritats polítiques del Govern.