No s'hi val tot. Ni tan sols en política. Pere Navarro ha aprofitat una agressió, mínima i no relacionada amb el procés sobiranista, per intentar desestabilitzar la pau social d'aquest país. Tots els testimonis coincideixen a descriure una senyora enfadada amb Pere Navarro, però en cap cas una agressió independentista. De fet, ni tal sols Navarro s'ha atrevit a afirmar-ho directament, sinó que ha fet servir indicis inconnexos, com algunes desqualificacions de la diada de Sant Jordi o un suposat "clima de crispació" que ell ha decidit que existeix.

Amb aquesta maniobra, el primer secretari del PSC ha entrat de ple en la demagògia. Un comportament impropi d'algú que té responsabilitats sobre un espai polític encara important i que afirma situar-se dins del progressisme i la tradició democràtica. Atacar el sobiranisme de forma premeditada i sense proves equival a estar disposat al que sigui per criminalitzar l'opció del primer i el segon partits d'aquest país. I això no s'ho mereix ni l'esquerra, ni la socialdemocràcia, ni la societat catalana en el seu conjunt, inclosos els votants del PSC.

Però encara hi ha una dada més terrorífica. Des de fa temps el nacionalisme espanyol intenta caracteritzar el catalanisme com una opció violenta, encara que sigui a costa de la veritat. En aquesta estratègia hi ha el PP, UPyD, Ciutadans, Vox i l'extrema dreta en general. No hi esperàvem també el PSC. Navarro ha de rectificar o plegar.