La sentència del judici de l'1-O no arribarà la primera quinzena d'octubre, com preveuen molts analistes. Així ho ha afirmat aquest dimecres el jurista i catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo en un article a l'Ara en què analitza els efectes que pot tenir que el Parlament Europeu opti per presentar al·legacions al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en relació a la immunitat d'Oriol Junqueras com a eurodiputat, tal com es va votar dimarts.

Segons Pérez Royo, la decisió del tribunal de Luxemburg sobre aquesta qüestió "és l'esdeveniment polític més important de la tardor que s'acosta" només per darrere del debat sobre la investidura de Pedro Sánchez. Aquesta ha de respondre a la qüestió elevada pel Suprem sobre si havia de permetre que Junqueras recollís l'acta d'eurodiputat i que, en el fons, pregunta sobre si la seva immunitat arriba en el moment de ser elegit o un cop acabats tots els formalismes per ser parlamentari -els quals van ser vetats per l'alt tribunal.

"No hi haurà sentència, doncs, a l'octubre, com s'està donant per descomptat, sinó que caldrà esperar a la decisió del TJUE i, depenent de quina sigui, ens situarem en escenaris molt diferents", conclou Pérez Royo, ja que fins al 14 d'octubre no es produirà la vista al tribunal europeu sobre aquesta qüestió, mentre que la decisió no arribarà fins més endavant.

"Després que el TJUE entengués que havia de traslladar la qüestió al Parlament Europeu per si tenia alguna cosa a al·legar i que el Parlament hagi respost positivament, és obvi que el Suprem no es pot desentendre de l'opinió dels dos màxims òrgans, polític l'un i jurídic l'altre, de la Unió Europea", insisteix, després de recordar que l'alt tribunal va elevar aquesta qüestió de forma voluntària, a petició de la defensa de Junqueras i en contra del criteri de la Fiscalia, sense que fos procedimentalment obligatori. Ara, però, ha d'esperar-ne la resposta.

Dos anys de presó dels "Jordis"

Es dona el cas que el 16 d'octubre farà dos anys que Jordi Cuixart i Jordi Sànchez es troben en presó preventiva, el termini màxim legal en aquesta situació. Si aquest s'ha d'allargar, el Suprem ha d'emetre una nova interlocutòria raonada argumentant els motius per dilatar aquesta situació que hauria de ser excepcional. Per això, s'esperava que l'alt tribunal volgués estalviar-se aquest tràmit i sentenciés abans del dia 16, però ara sembla que això no serà possible, segons el criteri de Pérez Royo.