José Antonio Pérez Tapias va ser candidat a la secretaria general del PSOE en les primàries que va celebrar el partit el juliol del 2014. Pedro Sánchez es va imposar amb el 49% dels vots, enfront el 36% d'Eduardo Madina i el 15% de Pérez Tapias. Aquest exportaveu d'Izquierda Socialista, un corrent històricament minoritari en el partit, va obtenir un resultat apreciable. Però en aquests tres anys la situació del PSOE no li ha donat a Pérez Tapias motius d'optimisme i ha decidit, finalment, abandonar la militància.

Degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Granada, va donar suport a Sánchez enfront de Susana Díaz. Però la deriva del PSOE els darrers temps i la seva alineació amb el govern del PP davant el conflicte a Catalunya ha estat excessiva per aquest polític, que també es mostra crític amb l'actitud del PSC. Curiosament, Miquel Iceta, alineat amb el bloc unionista, va confessar que havia votat el 2014 per Pérez Tapias a les primàries socialistes. Han estat tres anys molt llargs, que ho han canviat tot.

- Fa només tres anys i mig va ser candidat a la secretaria general del PSOE. Què ha succeït des d'aquell moment?

- Han passat moltes coses. En aquella ocasió va guanyar Pedro Sánchez i va començar una etapa que tots coneixem com va acabar, en aquell comitè federal de l'1 d'octubre del 2016, de trista memòria. I després li vaig donar suport en les primàries de l'any següent, quan va ser reelegit per la militància. El 2014 teníem moltes expectatives que en el PSOE s'obrís pas un discurs d'esquerres que fos reconegut com a tal, deixant enrere una etapa de desdibuixament enorme i desgast de la seva imatge que va resultar de les darreres decisions del govern de Rodríguez Zapatero. Després hem viscut una etapa en què el partit ha intentat buscar el seu lloc, però no ho ha aconseguit. El marge que he tingut per defensar les meves posicions dins del partit s'ha fet cada cop més estret i, per això, he pres la decisió de deixar la militància.

- En els conflictes interns del seu partit, vostè es va posicionar al costat de Pedro Sánchez envers Susana Díaz. L'ha decebut Sánchez?

- No parlaria en termes de decepció personal. El que no vull és que cada vegada que doni una opinió personal s'entengui com una crítica al partit. Una causa principal de la meva decisió ha estat la posició que ha adoptat el partit en el conflicte de Catalunya. Que és una crisi de l'estat espanyol.

[blockquote]"Espanya necessita molt més que una simple reforma constitucional, cal un gran acord en què es reconeguin totes les nacions de l'Estat"[/blockquote]
- Espanya viu una crisi d'Estat?

- Sí, i crec que necessita molt més que una simple reforma constitucional, necessita un veritable procés constituent i entrar en un debat a fons entre totes les forces polítiques per anar a un nou pacte. La situació és molt greu i el moment requereix més audàcia política. El que és temerari és continuar així. Molts creiem que cal anar a un gran acord plurinacional, en el qual siguin reconegudes les nacions de l'Estat. També la realitat del País Basc, que mereix un major reconeixement. Jo sempre he defensat que la Constitució permetia un referèndum consultiu, i que en un debat parlamentari es podria donar curs legal a un referèndum a Catalunya. Crec també que el PSOE ha de fer un recorregut més sòlid sobre el que ha de ser un projecte federal. Estic convençut que si no es resol el conflicte de Catalunya, la mateixa pervivència d'Espanya tal com l'entenem està en perill.

- Veu en joc la mateixa pervivència d'Espanya?

- La realitat és molt tossuda. Hi ha qui creu que controla molt els temps, però ningú imaginava que arribaríem a l'actual situació. Cal un esforç d'intel·ligència política. Quan el PSOE proposa una comissió d'estudi al Congrés per resoldre el tema territorial, doncs està bé, però crec que és una mesura insuficient.

- El procés constituent que planteja quines altres reformes estructurals hauria d'incloure?

- Un procés constituent ha de plantejar reformes en profunditat en el terreny de la desigualtat. Els mecanismes de solidaritat han de ser més eficaços. El dret al treball exigeix un tracte més exigent quan tenir una feina ja no garanteix sortir de la misèria. Una societat amb el nostre nivell de desigualtat no té futur. La igualtat de gènere, trencant amb la bretxa salarial, és un altre tema essencial, com també la situació de l'educació i la recerca, amb retallades a tots els centres d'investigació i milers de joves científics marxant del país.     
 
- El suport del PSOE a l'aplicació de l'article 155 li ha semblat un error?

- Sincerament, sí. El partit socialista va fer alguns esforços per evitar-ho inicialment, però al final es va aplicar i es va fer amb una cobertura legal molt feble. És cert que és un article de la Constitució, però no estava regulat el seu desenvolupament i desplegament. La seva aplicació ha estat a mercè de l'arbitrarietat. Mai ha estat clar en virtut de què el president Rajoy ha dissolt el Parlament. En aquest tema, el PSOE havia d'haver mantingut una posició de més distància envers el govern i, en lloc de donar suport al 155, adoptar una postura de mediació.

[blockquote]"Al PSC ha faltat agilitat per copsar les conseqüències d'una confrontació de banderes"[/blockquote]
- Com valora l'actuació de Miquel Iceta en aquests mesos?

- El paper d'Iceta s'ha d'admetre que era difícil. Crec que és un home amb voluntat sincera de pacte. Però el seu intent de trobar vies de transversalitat no ha donat el resultat previst. Ja vaig dir al comitè federal que l'acord amb les restes d'Unió Democràtica no donaria el rendiment que s'esperava. La mateixa configuració de l'anomenat bloc constitucionalista ha estat molt confusa. En la política no compta només el discurs, sinó també els gestos i els símbols. Es va entrar en una confrontació de banderes que no ha portat res de bo i ha mostrat una ruptura social i política difícil de recompondre. En el camp socialista i del PSC ha faltat agilitat per preveure les conseqüències d'aquesta confrontació.            

[blockquote]"Les metàfores li han fet una mala passada a Borrell. Caldria veure què és el que s'ha de desinfectar"[/blockquote]
- Les declaracions de Josep Borrell parlant de desinfectar la ferida del sobiranisme què li han semblat?

- A vegades, les metàfores juguen males passades i és el que li ha passat a Borrell. Si hi ha una ferida, les causes són múltiples i caldria veure què és el que s'ha de desinfectar. Es pot pensar que l'independentisme s'ha llençat per uns camins temibles, però també des de l'Estat, i del govern del PP, el mur que s'ha posat davant la proposta d'un referèndum és una de les causes del conflicte.

- Aquell octubre del 2016, en el comitè federal, va qualificar la caiguda de Sánchez d'operació d'Estat. Ho manté?

- Sí, ho segueixo mantenint. En aquell moment, les pressions que van recaure en qui era i és secretari general de partit van ser enormes, i no només de dins del PSOE, sinó d'altres partits i de poders econòmics. La mateixa coartada espanyolista es va utilitzar per impedir que el PSOE pactés amb forces nacionalistes i amb Podem, al qual es va estigmatitzar durant mesos, abusant del terme populisme. I és possible que aquestes pressions es reeditin.   

[blockquote]"Continuo mantenint que la caiguda de Sánchez l'octubre de 2016 va ser una operació d'Estat"[/blockquote]
- Al PSOE han pesat massa les portes giratòries?

- Han pesat els vincles amb interessos econòmics, hi ha hagut connivències que poden condicionar les polítiques dels governs.  
 
- Entrarà a militar a Podem?

- No és la meva intenció. Hi tinc bona relació. He col·laborat en una obra col·lectiva sobre la plurinacionalitat -Repensar la España plurinacional- en què han treballat membres de Podem, com Vicenç Navarro, al costat de periodistes com Enric Juliana. El que crec és que puc contribuir a un debat col·lectiu de les esquerres. Perquè en solitari no hi ha possibilitats de construir una alternativa al PP.

- Com valora les mesures adoptades contra els dirigents sobiranistes des del poder judicial?

- M'han semblat excessives. Hi ha figures del món de la judicatura que diuen el mateix i hi ha molts dubtes que, quan els processos s'encarrilin, les acusacions de rebel·lió i sedició es puguin mantenir en aquests termes.   

[blockquote]"Hi ha molts dubtes que, quan els processos s'encarrilin, les acusacions de rebel·lió i sedició es puguin mantenir en aquests termes"[/blockquote]
- Per què continua sent tan difícil que s'obri camí una altra visió d'Espanya? Com és que l'esquerra no ha generat un model alternatiu d'Estat?

- Espanya continua sent un Estat centralista amb un nacionalisme espanyol molt acusat i excloent, però que no es reconeix com a tal perquè sembla formar part del paisatge natural. I en èpoques recents ha vingut acompanyat de posicions molt conservadors o feixistes. Això ha configurat un imaginari col·lectiu en què s'accentuen determinats elements. L'esquerra no ha estat capaç de definir una visió d'Espanya diferent a la de la dreta. Quan altres estats europeus conformaven la seva identitat nacional, a finals del XIX o inicis del XX, Espanya arribava en una posició decadent, sense unes classes socials que poguessin estructurar un sistema democràtic modern. Els anys esperançadors de la Segona República van ser avortats. La recuperació de la memòria històrica ha estat molt feble, no s'ha reconegut plenament la legitimitat de la Segona República. A l'exili no se li ha donat tampoc el tracte que mereixia. Ens manca un recorregut col·lectiu per teixir una memòria històrica més àmplia, més compartida i que puguem reconèixer.  

- L'espanyolisme és una coartada per no afrontar reformes estructurals a Espanya?

- Sí, perquè aquesta coartada implica un concepte mític de nació que sacralitza la sobirania. S'ha de conjugar la nació amb la idea de la pluralitat interna. També es podria dir això d'una part del sobiranisme. Ens cal un concepte laic de sobirania.

[blockquote]"Continua havent-hi un nacionalisme espanyol excloent i la recuperació de la memòria històrica ha estat molt feble"[/blockquote]
- Vostè ha estudiat teologia. Aquesta formació l'ha ajudat a entendre el PSOE i els sistemes de poder?

- Vaig estudiar teologia a la Universitat de la Cartuja de Granada, i vaig aprendre molt, com per exemple que totes les institucions tenen els seus mecanismes de poder a través dels quals les ortodòxies es fan fortes i les heterodòxies són apartades. En totes les institucions cal estar vigilant perquè és fàcil que els mitjans acabin suplantant els principis fundacionals.