Santi Vila és un dels quatre consellers que continuen del govern Mas al govern Puigdemont. Ho fa, això sí, amb un canvi de cartera: de Territori i Sostenibilitat a Cultura. Nascut a Granollers (1973) però exalcalde de Figueres, forma part nova fornada de dirigents convergents que van arribar al primer pla polític en el postpujolisme. Vila va ser elegit diputat al parlament el 2006, el mateix any en què també va accedir a l’hemicicle el nou president Carles Puigdemont. Com ell, va triomfar en l’àmbit municipal al ser elegit alcalde el 2007, lluitant frec a frec amb ERC. Un cop amb la vara, va saber consolidar la seva posició i quatre anys més tard fou reelegit, ara ja amb majoria absoluta. Una bona base per bastir una carrera política.

Després de les eleccions del 2012, Artur Mas el va nomenar conseller de Territori i Sostenibilitat. En aquest càrrec, ha defensat amb tossudesa les reivindicacions de Catalunya en l’àmbit de les infraestructures, el que l’ha dut a xocs continus amb el govern espanyol. Però Vila sempre ha volgut evitar l’excés de gestualitat i fer-se fort en la imatge de bon gestor. No amaga que ha aconseguit, malgrat les desavinences, mantenir una bona relació personal amb la ministra homòloga de l’executiu de Rajoy, Ana Pastor, amb qui potser comparteix l’enfocament pragmàtic de l’acció de govern per damunt de la ideologia.

Vila es defineix com a liberal i, de fet, se’l sol situar en el sector més moderat del seu partit, al marge del nucli dur que controla l’aparell de CDC. Va substituir Lluís Recoder en el departament que fins ara ha dirigit, i sovint se l’ha alineat a prop de les tesis que en el seu moment va defensar l’exalcalde de Sant Cugat dins de la formació nacionalista. Entre els qui segueixen els moviments interns a Palau, Vila és vist com a incòmode amb la declaració de desconnexió del 9-N.

En el seu bloc, es defineix utilitzant una frase d’Erasme de Rotterdam, el pensador catòlic reformista del Renaixement: “Sempre crític, però finalment lleial”. És així come intenta actuar, subratllant un perfil propi dins del seu partit, sense por a desmarcar-se si cal, però sempre dins de la disciplina. Si admira al liberal Erasme, com a historiador s’ha interessat per l’estudi del catolicisme integrista, en especial d’un dels seus exponents, Sardà i Salvany, un sacerdot del segle XIX conegut per un pamflet polèmic que va escriure, “El liberalismo es pecado”. Vila és un home de fronteres i paradoxes.