Toni Comín (Mataró, 1971) tenia només nou anys quan va morir el seu pare, Alfons Carles Comín, pocs mesos després de ser elegit diputat al Parlament en la primera legislatura de la democràcia. Una petjada, la del pare, que per força havia de fer forat en la trajectòria del flamant conseller de Salut. Alfons Carles Comín va ser un dels fundadors de Cristians pel Socialisme i home pont entre el PSUC, on va militar, i els sectors més progressistes del catolicisme català. Així és que Toni Comín va créixer en una família caracteritzada per les confluències.

Comín va entrar al Parlament l’any 2003, dins del grup del PSC però com a independent i en qualitat de membre de Ciutadans pel Canvi. Anys més tard, es va afiliar al PSC, que acabaria abandonant el 2014. Com molts altres maragallistes, va anar evolucionant des del federalisme a l’independentisme. Ho va fer des de l’associació Catalunya, Socialisme i Llibertat, un dels molts grups sorgits de la crisi del PSC arran de l'inici del procés sobiranista. Elegit diputat de de Junts pel Sí el 27-S, ha estat un dels negociadors del pla de xoc social amb la CUP.    

Com el seu pare, conviuen en ell la ideologia d’esquerres i la reflexió ideològica, a la qual nodreix des de les classes que imparteix a Esade. Llicenciat en Filosofia i en Ciències Polítiques, amant del piano, Comín està també vinculat a diversos espais del catolicisme obert. Un d’ells és la revista El Ciervo, fundada per Llorenç Gomis i tot una institució en el pensament catòlic de Catalunya i de l’Estat. També manté vincle amb Cristianisme i Justícia, entitat capdavantera del mateix segment ideològic.