El Govern celebrarà enguany la Diada també a Extremadura, amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa. Per què s'ha deixat de fer a Madrid i s'opta ara per fer-ho en aquest territori? “Hi ha un vincle de població entre Extremadura i Catalunya”, ha indicat la portaveu, Sílvia Paneque, fent referència a les onades migratòries d'aquests punts d'Espanya cap a Catalunya als anys 60. Per això els actes previstos en el marc de la celebració de l'Onze de Setembre es fonamentaran en reivindicar els “vincles” i la “voluntat d'integració” dels extremenys que van arribar a Catalunya, així com la "capacitat integradora" de la societat catalana. “El fil conductor és la capacitat integradora que hi va haver en un moment concret, amb la llengua com a eix vertebrador, i la capacitat i voluntat d'integrar-se dels extremenys que van arribar a Catalunya”, ha reblat.

Serà la primera vegada que el Govern celebri la Diada a Extremadura, i ho farà el 16 i 17 de setembre, el dimecres i dijous posteriors a la celebració de l'11 de setembre a Catalunya amb els actes institucionals habituals. En aquest sentit, Illa reivindicava aquest cap de setmana, en una entrevista a El Periódico, la figura d'Antonio Vital, conductor d'autobusos i activista veïnal de Torre Baró, protagonista de la fita del 1978 en què va segrestar l'autobús de la línia 47 i va aconseguir que arribés al barri. La pel·lícula El 47 de Marcel Barrena, en què Eduard Fernández es posa en la seva pell, ha rescatat la seva figura i el president el posava com a exemple d'un extremeny que va contribuir a millorar Catalunya. A hores d'ara, la Junta d'Extremadura -en mans del PP i Vox- desconeix quins actes es faran, però assegura que s'acollirà amb respecte institucional.

Més enllà d'això, la Diada es farà com cada any a Catalunya, amb el tradicional acte institucional que es farà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC). El relat que el Govern dona a l'Onze de Setembre d'enguany és la idea "d'unitat d'acció de la societat catalana com a força fonamental per fer avançar el país". Per fer-ho, l'executiu aprofita els 50 anys de la primera Diada després de la dictadura franquista, i la manifestació que hi va haver el 1976 a Sant Boi del Llobregat. "Va ser fruit de la confluència política i dels àmbits econòmics i de la societat civil per expressar la voluntat d'una societat unida per recuperar les llibertats", ha explicat Paneque, que ha defensat "recuperar l'esperit d'aquell moment". "La societat expressava voluntat i identitat, visió integradora, solidaritat i dignitat per haver sobreviscut als anys foscos de la dictadura", ha reblat la portaveu. 

La manifestació del 1976 duia per lema "Llibertat, amnistia i Estatut d'Autonomia". Hi ha algun "diàleg" o paral·lelisme, entre aquell moment i l'actual? Paneque ha admès "alguns elements" que poden ser coincidents i que algunes paraules ressonen el 2026. Ara bé, la portaveu ha allunyat el Govern de cap defensa de la independència o del dret a l'autodeterminació, reivindicació que sí que sobrevolava la manifestació de Sant Boi. "Hi havia un fil conductor de mostra d'unitat en la diversitat i avançar com un sol poble i situar al capdavant les qüestions i objectius de país que ens unien i no que ens divideien", ha dit. 

En tot cas, el Govern vol projectar l'esperit d'unitat de la societat catalana per conquerir drets i llibertat. "L'esperit d'unitat dins de la diversitat ha de ressonar i s'ha de posar en valor", ha insistit. I és que un altre element important de la Diada és la pluralitat i la "convivència plural" de la societat catalana. "La unitat no s'ha de confondre amb uniformitat, reivindiquem una convivència plural, pacífica, basada en llibertats, diàleg, respecte i empatia", ha indicat Paneque. "Des d'aquesta capacitat de convivència i entesa volem que Catalunya continuï avançant amb objectius compartits, pau i igualtat d'oportunitats", ha reblat. 

El cartell d'enguany, obra de l'artista Javier Jaén, representa aquesta unitat diversa de la societat catalana. Compta amb centenars d'empremtes dactilars, que representen "la suma de la diferència per conformar un col·lectiu".