18
de setembre
de
2016, 22:00
Actualitzat:
20
de setembre,
7:39h
Una de les obsessions de l'executiu de Junts pel Sí que presideix Carles Puigdemont és garantir el trànsit legal adient entre la legalitat autonòmica i el conjunt de normes que haurien de regir un hipotètic estat català. Un dels encarregats de vetllar per aquest objectiu és Carles Viver i Pi-Sunyer, president de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern (IEA) i arquitecte del full de ruta amb el qual la coalició va guanyar les eleccions plebiscitàries del 27-S. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, Viver i Pi-Sunyer fa mesos que es reuneix amb els secretaris de cada conselleria de la Generalitat per tal de "fer inventari" de les estructures d'estat necessàries per emprendre "amb garanties" la desconnexió.
Aquesta tasca, segons tots els consultats, s'està duent a terme "amb total discreció". Bascula sobre les quatre potes que el Govern té destinades a la preparació legal i logística de la independència: l'IEA de Viver i Pi-Sunyer, la secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern -liderada per Víctor Cullell, jove dirigent del Partit Demòcrata Català (PDC) que va començar la carrera a Palau amb Artur Mas-, l'Oficina per a la Millora de les Institucions de l'Autogovern -comandada pel politòleg Josep Maria Reniu, proposat per ERC- i una comissió interdepartamental que està a cavall de la conselleria de la Presidència de Neus Munté i de la vicepresidència d'Oriol Junqueras. Viver i Pi-Sunyer, Reniu i Cullell com a secretari ja formaven part del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que va fer 19 informes subratllant els passos a seguir en tots els àmbits d'actuació del Govern per convertir-se en un estat.
Dels Mossos als laboratoris
Les reunions que manté el president de l'IEA amb els números dos de cada conselleria s'anomenen, segons els consultats, "reunions per a la millora de l'autogovern". S'hi tracten totes les qüestions, des de les més grans fins a les més petites. Dirigents consultats assenyalen que cal tenir en compte qüestions com "els protocols relacionats amb la investigació que es fa en determinats centres amb elements de risc", com a exemple del grau de detall al qual arriba la planificació de cada conselleria amb l'ajuda de Viver i Pi-Sunyer. "No es pot deixar res a l'atzar", afegeixen la majoria de fonts consultades.
Una de les preocupacions que més porta de cap el Govern són els "protocols de seguretat" de les "dues primeres setmanes" de la independència. Un dels escenaris factibles de la desconnexió és que aquesta es produeixi sense acord amb l'Estat, i la idea és que l'aprovació de les tres lleis que han de regir la transició garanteixin que no hi ha cap "buit legal", segons fonts parlamentàries. La Hisenda catalana, la seguretat social -que inclou les prestacions socials- i la llei de transitorietat -amb tot aquell corpus legal que regirà de forma provisional l'hipotètic estat independent- apareixen com a qüestions fonamentals abans que la desconnexió sigui avalada a les urnes.
Segons les fonts consultades, un dels aspectes que estan en estudi és com sortejar hipotètiques negatives dels funcionaris a complir determinades ordres relacionades amb la independència. "Tal i com es va veure amb el 9-N, hi ha persones de l'administració que poden no voler col·laborar", insisteixen.
Finançament, urnes i reunions amb "líders d'opinió"
Els contactes de Viver i Pi-Sunyer, que han estat explicats discretament a líders d'opinió catalans durant els últims mesos per fer creïble la solidesa del procés, també estan pensats per detallar el cost exacte de l'assumpció de cada nova competència en cas que Catalunya es converteixi en un estat. "Tenim calculat que, durant el primer any, es necessiten fins a 20.000 milions d'euros", asseguren fonts consultades. Molt discretament, completament allunyat dels focus, el Govern ha tingut interès a sondejar països i mercats financers sobre les necessitats econòmiques dels primers compassos de la independència.
A banda de la preparació interna, el Govern segueix treballant per decidir quin és el millor mecanisme per validar el procés. Segons fonts parlamentàries, el més probable és que Puigdemont ja determini tot el calendari fins arribar a les urnes l'estiu de l'any vinent. "Si alguna cosa quedarà clara les properes setmanes és que entre el juny i el juliol de l'any vinent en farem una de grossa", asseguren fonts de Junts pel Sí.
La fórmula, però, encara no està decidida. Oficialment, les eleccions constituents segueixen al full de ruta, però el referèndum ha anat guanyant pes paulatinament. Puigdemont és més partidari d'aquesta opció que no pas de les constituents -en part perquè tindrien un fort component ideològic, i al PDC hi ha sospites que ERC, CUP i Podem podrien bastir posteriorment un tripartit d'esquerres-, i en el seu discurs a la qüestió de confiança detallarà el seu pla. Al debat de política general es desenvoluparà l'estratègia anant "amb compte", detallen fonts parlamentàries, perquè els moviments de la cambra estan sent escrutats amb lupa pel Tribunal Constitucional (TC).
La paraula unilateral, millor obviar-la
En tot cas, però, es dóna per fet que les properes setmanes seran decisives per la confecció del pla sobiranista. I l'entorn del president, tant a Palau com al partit, insisteix que Puigdemont "no té dubtes". "S'ho creu de debò", assenyalen els consultats. El dirigent del PDC té intenció de transmetre el seu pla als diputats de Junts pel Sí, una coalició que, en reunions internes, ha evidenciat discrepàncies sobre la conveniència d'apostar -o no- per un referèndum unilateral d'independència (RUI). "Unilateral" és, precisament, una paraula que a Junts pel Sí volen evitar al màxim per no generar anticossos en l'escena internacional. Es prefereix fer servir "vinculant", un dels conceptes que planarà sobre l'actualització del full de ruta.
Aquesta tasca, segons tots els consultats, s'està duent a terme "amb total discreció". Bascula sobre les quatre potes que el Govern té destinades a la preparació legal i logística de la independència: l'IEA de Viver i Pi-Sunyer, la secretaria per al Desenvolupament de l'Autogovern -liderada per Víctor Cullell, jove dirigent del Partit Demòcrata Català (PDC) que va començar la carrera a Palau amb Artur Mas-, l'Oficina per a la Millora de les Institucions de l'Autogovern -comandada pel politòleg Josep Maria Reniu, proposat per ERC- i una comissió interdepartamental que està a cavall de la conselleria de la Presidència de Neus Munté i de la vicepresidència d'Oriol Junqueras. Viver i Pi-Sunyer, Reniu i Cullell com a secretari ja formaven part del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), que va fer 19 informes subratllant els passos a seguir en tots els àmbits d'actuació del Govern per convertir-se en un estat.
Dels Mossos als laboratoris
Les reunions que manté el president de l'IEA amb els números dos de cada conselleria s'anomenen, segons els consultats, "reunions per a la millora de l'autogovern". S'hi tracten totes les qüestions, des de les més grans fins a les més petites. Dirigents consultats assenyalen que cal tenir en compte qüestions com "els protocols relacionats amb la investigació que es fa en determinats centres amb elements de risc", com a exemple del grau de detall al qual arriba la planificació de cada conselleria amb l'ajuda de Viver i Pi-Sunyer. "No es pot deixar res a l'atzar", afegeixen la majoria de fonts consultades.
Una de les preocupacions que més porta de cap el Govern són els "protocols de seguretat" de les "dues primeres setmanes" de la independència. Un dels escenaris factibles de la desconnexió és que aquesta es produeixi sense acord amb l'Estat, i la idea és que l'aprovació de les tres lleis que han de regir la transició garanteixin que no hi ha cap "buit legal", segons fonts parlamentàries. La Hisenda catalana, la seguretat social -que inclou les prestacions socials- i la llei de transitorietat -amb tot aquell corpus legal que regirà de forma provisional l'hipotètic estat independent- apareixen com a qüestions fonamentals abans que la desconnexió sigui avalada a les urnes.
Segons les fonts consultades, un dels aspectes que estan en estudi és com sortejar hipotètiques negatives dels funcionaris a complir determinades ordres relacionades amb la independència. "Tal i com es va veure amb el 9-N, hi ha persones de l'administració que poden no voler col·laborar", insisteixen.
Finançament, urnes i reunions amb "líders d'opinió"
Els contactes de Viver i Pi-Sunyer, que han estat explicats discretament a líders d'opinió catalans durant els últims mesos per fer creïble la solidesa del procés, també estan pensats per detallar el cost exacte de l'assumpció de cada nova competència en cas que Catalunya es converteixi en un estat. "Tenim calculat que, durant el primer any, es necessiten fins a 20.000 milions d'euros", asseguren fonts consultades. Molt discretament, completament allunyat dels focus, el Govern ha tingut interès a sondejar països i mercats financers sobre les necessitats econòmiques dels primers compassos de la independència.
A banda de la preparació interna, el Govern segueix treballant per decidir quin és el millor mecanisme per validar el procés. Segons fonts parlamentàries, el més probable és que Puigdemont ja determini tot el calendari fins arribar a les urnes l'estiu de l'any vinent. "Si alguna cosa quedarà clara les properes setmanes és que entre el juny i el juliol de l'any vinent en farem una de grossa", asseguren fonts de Junts pel Sí.
La fórmula, però, encara no està decidida. Oficialment, les eleccions constituents segueixen al full de ruta, però el referèndum ha anat guanyant pes paulatinament. Puigdemont és més partidari d'aquesta opció que no pas de les constituents -en part perquè tindrien un fort component ideològic, i al PDC hi ha sospites que ERC, CUP i Podem podrien bastir posteriorment un tripartit d'esquerres-, i en el seu discurs a la qüestió de confiança detallarà el seu pla. Al debat de política general es desenvoluparà l'estratègia anant "amb compte", detallen fonts parlamentàries, perquè els moviments de la cambra estan sent escrutats amb lupa pel Tribunal Constitucional (TC).
La paraula unilateral, millor obviar-la
En tot cas, però, es dóna per fet que les properes setmanes seran decisives per la confecció del pla sobiranista. I l'entorn del president, tant a Palau com al partit, insisteix que Puigdemont "no té dubtes". "S'ho creu de debò", assenyalen els consultats. El dirigent del PDC té intenció de transmetre el seu pla als diputats de Junts pel Sí, una coalició que, en reunions internes, ha evidenciat discrepàncies sobre la conveniència d'apostar -o no- per un referèndum unilateral d'independència (RUI). "Unilateral" és, precisament, una paraula que a Junts pel Sí volen evitar al màxim per no generar anticossos en l'escena internacional. Es prefereix fer servir "vinculant", un dels conceptes que planarà sobre l'actualització del full de ruta.