Fa tres anys, el pacte PSOE-PP a Euskadi era viscut com una victòria definitiva per l'autoanomenat constitucionalisme espanyol. No importaven els mètodes, no els feia vergonya haver tret més de cent mil vots de les urnes, no els inquietava col·locar el primer lehendakari que ignorava la llengua basca a Ajuria-Enea... El cas era plantar la bandera espanyola a la Lehendakaritza.

Ho van fer i, de fet, encara hi són. I el símbol d'aquella conquesta nacional va ser EITB. El govern socialista-pepero va nomenar Alberto Surio com a director general de la radiotelevisió pública basca. Probablement, l'únic periodista del món que no entén la llengua del mitjà que dirigeix. I Surio va iniciar la croada ideològica amb un símbol: el mapa del temps.

Des d'aleshores els bascos veuen un mapa amb una frontera interna marcada entre el País Basc i Navarra i, afegides, les vicisituds climàtiques de Cantàbria, Burgos i La Rioja. A més d'aquesta gesta patriòtica, el castellanoparlant Surio ha fet baixar l'audiència per sota del deu per cent, fins al quart lloc del rànquing.

Això ha salvat l'espanyolitat d'Euskadi? Ho veurem a les pròximes eleccions. Però personatges com Joan Ferran o Armand Querol farien bé d'estar atents del resultat final de l'experiment nacionalista que van muntar els seus partits.