A mesura que passen els mesos i el problema espanyol continua amenaçant Europa s'allunya la possibilitat que CiU aconsegueixi pactar una reducció substancial del dèficit fiscal català. El govern de Madrid -l'actual o el pròxim, tant se val- no podrà acceptar una reducció dràstica de les inversions i dels serveis que reben els ciutadans andalusos, castellans o madrilenys per compensar l'angoixa financera de la Generalitat.

I no ho podrà fer perquè, econòmicament, té poc marge de maniobra respecte els socis europeus, que li exigiran que qualsevol reducció de la despesa sigui finalista i no pas per desviar una part dels fluxos financers. D'altra banda, políticament és inviable -tant per al PSOE com per al PP- rebobinar en l'estructura de l'Estat, fins el punt de poder aprimar les noves classes polítiques que s'han professionalitzat, durant els últims trenta anys, en el nivell institucional que va crear el "café para todos".

Així doncs, amb una administració atenallada pel deute i sense possibilitats de negociació real, Artur Mas haurà de decidir, inevitablement, sobre el dret a decidir. O això, o acceptar el recorregut fins a una societat empobrida econòmicament i, sobre tot, políticament.