PP va recórrer 114 dels 223 articles, com el terme nació i l'obligatorietat del català

Trillo ja està a 'Gènova' analitzant la sentència de l'Estatut.

Publicat el 28 de juny de 2010 a les 18:36

El Partit Popular va presentar el 31 d'agost de 2006 el seu recurs d'inconstitucionalitat contra el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya, dirigit contra el preàmbul, 114 dels 223 articles del text i nou disposicions addicionals i tres finals. El recurs del PP, que van redactar Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo, estava dirigit principalment a la definició de Catalunya com a nació, l'obligatorietat del català, la regulació de drets i deures, la legislació judicial, el repartiment competencial i la relació bilateral amb l'Estat.
 
El coordinador de Llibertats Públiques i de Justícia del PP, Federico Trillo, ja està a la seu del partit llegint la sentència que ha notificat a la seva formació a l'alt tribunal. En principi, 'Gènova' tenia previst deixar la primera reacció a la presidenta del partit a Catalunya, Alicia Sánchez-Camacho, però no es descarta que també hi hagi una valoració de la direcció nacional.

Nació, llengua, drets i deures

El PP va recórrer aspectes "transversals" del text i qüestions concretes. Per parts, es van impugnar tres paràgrafs del preàmbul per la inclusió del concepte de nació. "Des del punt de vista constitucional, no hi ha més nació que l'espanyola, sense que puguin equiparar nacionalitats i regions", va afirmar Trillo el 31 de juliol de 2006. Vinculat amb aquest principi, els populars van recórrer set articles del títol preliminar per l'obligatorietat de conèixer i emprar el català i que aquesta sigui la llengua vehicular en l'ensenyament. El recurs també afectava el Títol de Drets i Deures, perquè segons el PP, la Constitució obliga a la "màxima igualtat" dels espanyols en aquest aspecte, que es trenca amb la regulació catalana.

Pel que fa al capítol del poder judicial, el PP va argumentar que es amb el text aprovat es trenca la unitat del poder judicial "tant en la funció jurisdiccional com en la vessant orgànica". "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya apareix com un Tribunal Suprem, que queda reduït a un residu limitat a unificar doctrina", va subratllar llavors el diputat del PP.