Mariano Rajoy coneix bé el Congrés. Hi ha passat molts anys en diferents posicions, també com a president del govern espanyol, on era especialment hàbil en la rèplica als grups parlamentaris. L'exlíder del PP torna aquest dimecres a la cambra baixa per comparèixer a la comissió d'investigació de l'operació Catalunya, i també ho farà més tard el seu ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz. S'espera que els grups independentistes, especialment interessats a esclarir els fets, pressionin Rajoy. I també que el president del govern espanyol dribli les envestides dels portaveus, com ha fet tantes vegades durant tants anys.
La gran pregunta que difícilment tindrà resposta és si durant la seva etapa com a president, entre els anys 2011 i 2018, la Policia Nacional perseguia rivals polítics -fabricant proves falses o bé impulsant investigacions prospectives- per desactivar el procés d'independència i sota les ordres del Ministeri de l'Interior. Les informacions que han anat apareixent diuen que sí i apunten que Rajoy -el "barbas" o l'"asturiano"- n'estava al corrent. De fet, rebia informes de manera regular al seu despatx amb les acusacions falses contra dirigents independentistes. Aquestes revelacions situarien l'exdirigent conservador com la "X" de l'operació Catalunya.
A principis de 2024, al Congrés, José Manuel Villarejo va assenyalar directament la presidència del govern espanyol. "L'operació Catalunya es dissenya des de les entranyes de la Moncloa", va dir. L'excomissari també va assegurar que l'operació Catalunya es tractava d'una operació d'Estat, amb paper del CNI i de la cúpula policial, i que implicava diversos ministeris més enllà del d'Interior, com ara el d'Hisenda que liderava Cristóbal Montoro, que va aportar dades personals que eren confidencials. Rajoy també haurà de respondre sobre això, però difícilment voldrà esclarir-ho.
És possible que l'expresident aprofiti la seva habilitat parlamentària per evitar respondre i crear tallafocs, al·legant desconeixement, assenyalant subordinats seus o emmarcant els fets en actuacions concretes de policies. De fet, en l'operació Catalunya hi té un paper important el CNI, controlat per l'aleshores vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría. Un altre nom rellevant, en aquest cas al PP, era l'exsecretària general, María Dolores de Cospedal, que va ser ministra de Defensa. Les informacions aportades per l'excomissari assenyalen que Rajoy rebia la informació via Ministeri de l'Interior -Fernández Díaz i el seu número dos, Francisco Martínez- i via partit, a través de Cospedal.
Fins ara, només la justícia andorrana ha intentat treure l'entrellat del paper de Rajoy -i de la cúpula política, a banda de la cúpula policial- en l'operació Catalunya. L'expresident espanyol, però, no ha comparegut i mira de torpedinar la investigació amb recursos, sense donar més explicacions. En la trama andorrana de la guerra bruta contra els independentistes s'investiguen les pressions del govern del PP i de la policia patriòtica al govern andorrà i a Banca Privada d'Andorra (BPA) per obtenir informació dels comptes bancaris dels Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras. No hi ha hagut conseqüències polítiques ni judicials, per ara.
Fernández Díaz, un dels noms propis
L'altre protagonista de la jornada serà Jorge Fernández Díaz, que sempre ha negat l'operació Catalunya. Les informacions aparegudes, però, el situen com una peça fonamental en l'entramat. De fet, Fernández Díaz i Martínez són dels principals assenyalats. L'exministre, en un segon pla i centrat en qüestions més transcendentals, podrà escudar-se en la imputació que pesa contra ell pel cas Kitchen. S'enfronta a 15 anys de presó per l'espionatge a Luis Bárcenas a través del Ministeri de l'Interior, per destruir documentació que comprometia el PP.
Sigui com sigui, Fernández Díaz és un dels noms propis en tot plegat. Era qui rebia els informes que van ser llavor de maniobres per desprestigiar l'independentisme amb informacions falses o causes judicials sense fonament. De fet, se li atribueix el tret de sortida de l'operació Catalunya el setembre de 2012, després de la Diada multitudinària. Rajoy n'estava al corrent, però el lideratge era del ministre d'Interior que desfilarà aquest migdia pel Congrés.
Els informes del GATI
Però més enllà de les compareixences, la comissió té entre mans aprovar la desclassificació de documents importants: els informes del Grup d'Anàlisi i Tractament de la Informació (GATI), els arxius de la Policia Nacional. Encara no està agendat, però s'haurà de votar aviat. Són documents de la direcció adjunta operativa en què es detallarien les investigacions prospectives sobre la família Pujol, Artur Mas, i altres dirigents independentistes. Ho va explicar al novembre en comissió l'excap de la Unitat d'Afers Interns Marcelino Martín Blas. Serà decisió del govern espanyol desclassificar o no aquests informes, que documentarien l'operació Catalunya de manera oficial.